Diferència entre les revisions de "Àustria"

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 103: Llínea 103:
En els sigles XIV i XV, els Habsburc varen escomençar a acumular atres províncies en les proximitats del [[Ducat d'Àustria]]. En [[1438]], el duc [[Alberto V d'Àustria]] va ser elegit com a successor del seu sogre, el [[Segismundo del Sacre Imperi Romà Germànic|emperador Segismundo]]. Encara que el propi Alberto a soles va regnar durant un any, a partir de llavors tots els emperadors del Sacre Imperi Romà varen ser Habsburc, en una sola excepció.
En els sigles XIV i XV, els Habsburc varen escomençar a acumular atres províncies en les proximitats del [[Ducat d'Àustria]]. En [[1438]], el duc [[Alberto V d'Àustria]] va ser elegit com a successor del seu sogre, el [[Segismundo del Sacre Imperi Romà Germànic|emperador Segismundo]]. Encara que el propi Alberto a soles va regnar durant un any, a partir de llavors tots els emperadors del Sacre Imperi Romà varen ser Habsburc, en una sola excepció.


Aixina mateix, els Habsburc varen escomençar a acumular territoris llunt de les seues terres hereditàries. En l'any [[1477]], el [[Maximiliano I d'Habsburc|archiduc Maximiliano]], fill únic de l'emperador [[Federico III d'Habsburc|Federico III]], es va casar en l'hereua de [[Ducat de Borgonyaorgoña|Borgonya]] i, per lo tant, va adquirir la major part dels [[Paisos Baixos]] per a la família. El seu fill [[Felipe I de Castella|Felipe el Bell]], casat en [[Juana la Loca]], hereua de la [[Corona de Castella]] i de [[Corona d'Aragó|Aragó]], va ampliar les possessions territorials dels Habsburc, sobretot dels espanyols. En [[1526]], a raïl de la [[batalla de Mohács]], els governants d'Àustria varen ampliar els seus territoris, en lo que la part de [[Bohèmia]] i d'[[Hongria]] no ocupada pels [[Imperi otomà|otomans]] va quedar baix el seu domini. L'expansió otomana en Hongria va donar lloc a freqüents conflictes entre els dos poders, particularment evident en la cridada [[Guerra Llarga]] de [[1593]] a [[1606]].
Aixina mateix, els Habsburc varen escomençar a acumular territoris llunt de les seues terres hereditàries. En l'any [[1477]], el [[Maximiliano I d'Habsburc|archiduc Maximiliano]], fill únic de l'emperador [[Federico III d'Habsburc|Federico III]], es va casar en l'hereua de [[Ducat de Borgonyaorgoña|Borgonya]] i, per lo tant, va adquirir la major part dels [[Paisos Baixos]] per a la família. El seu fill [[Felipe I de Castella|Felipe el Bell]], casat en [[Juana la Loca]], hereua de la [[Corona de Castella]] i de [[Corona d'Aragó|Aragó]], va ampliar les possessions territorials dels Habsburc, sobretot dels espanyols. En [[1526]], a raïl de la [[batalla de Mohács]], els governants d'Àustria varen ampliar els seus territoris, en lo que la part de [[Bohèmia]] i d'[[Hongria]] no ocupada pels [[Imperi otomà|otomans]] va quedar baix el seu domini. L'expansió otomana en Hongria va donar lloc a freqüents conflictes entre els dos poders, particularment evident en la nomenada [[Guerra Llarga]] de [[1593]] a [[1606]].
[[Archiu:Austria Hungary ethnic ES.svg|thumb|Mapa ètnic de l'Imperi Austrohúngaro en l'any 1910]]
[[Archiu:Austria Hungary ethnic ES.svg|thumb|Mapa ètnic de l'Imperi Austrohúngaro en l'any 1910]]
En els sigles XVII i XVIII els Habsburc varen ampliar enormement els seus territoris davant la descomposició del poder otomà (1699 i 1718), i els repartiments de l'herència hispana (1713-1714) i de Polònia (1772 i 1795). Els regnats de [[María Teresa I]] (1740-1780) i del seu fill [[José II]] (1765-1790) varen ser un periodo de gran desenroll social i polític en la monarquia (abolició de la servitut, llibertat de cult, abolició de la tortura, reformes administrativa i judicial, centralisació administrativa...), dins de l'esperit del [[Despotisme Ilustrat]].
En els sigles XVII i XVIII els Habsburc varen ampliar enormement els seus territoris davant la descomposició del poder otomà (1699 i 1718), i els repartiments de l'herència hispana (1713-1714) i de Polònia (1772 i 1795). Els regnats de [[María Teresa I]] (1740-1780) i del seu fill [[José II]] (1765-1790) varen ser un periodo de gran desenroll social i polític en la monarquia (abolició de la servitut, llibertat de cult, abolició de la tortura, reformes administrativa i judicial, centralisació administrativa...), dins de l'esperit del [[Despotisme Ilustrat]].
Llínea 154: Llínea 154:


== Geografia ==
== Geografia ==
[[Archiu:Austria-geographic map-es.svg|thumb|Mapa topogràfic d'Àustria. Es mostren les províncies, les seues capitals, les principals zones urbanes, els països limítrofs i el quebrat relleu austríac.|upright=1.8]]
[[Archiu:Austria-geographic map-es.svg|thumb|Mapa topogràfic d'Àustria. Es mostren les províncies, les seues capitals, les principals zones urbanes, els països llimítrofs i el quebrat relleu austríac.|upright=1.8]]
{{AP|Geografia d'Àustria}}
{{AP|Geografia d'Àustria}}


Llínea 166: Llínea 166:
Àustria és un dels 10 països més rics del món en térmens de [[PIB per càpita]] i ocupa el dècim primer lloc dels països en major PIB de l'Unió Europea. Té una [[economia social de mercat]] ben desenrollada i un [[nivell de vida]] molt elevat. Fins a la década de [[1980]], numeroses empreses varen ser nacionalisades. En els últims anys, no obstant, la privatisació ha reduït les explotacions estatals a un nivell comparable al d'atres economies europees. Junt a una [[indústria]] altament desenrollada, el [[turisme]] internacional és la part més important de la [[economia]] nacional.
Àustria és un dels 10 països més rics del món en térmens de [[PIB per càpita]] i ocupa el dècim primer lloc dels països en major PIB de l'Unió Europea. Té una [[economia social de mercat]] ben desenrollada i un [[nivell de vida]] molt elevat. Fins a la década de [[1980]], numeroses empreses varen ser nacionalisades. En els últims anys, no obstant, la privatisació ha reduït les explotacions estatals a un nivell comparable al d'atres economies europees. Junt a una [[indústria]] altament desenrollada, el [[turisme]] internacional és la part més important de la [[economia]] nacional.


[[Alemanya]] ha segut històricament el principal soci comercial d'Àustria, lo que la fa vulnerable a la ràpida evolució de l'economia alemana. Pero des de que Àustria es va convertir en un Estat membre de l'Unió Europea, s'han establit vínculs més estrets en atres economies de la [[Unió Europea]] i s'ha reduït la seua dependència econòmica d'Alemanya. Ademés, el número de membres de l'UE ha preparat una afluència d'inversors estrangers atrets per l'accés al [[mercat únic]] europeu i la proximitat a l'UE. El creiximent del [[PIB]] es va accelerar en els últims anys i va alcançar el 3,3% en [[2006]].
[[Alemanya]] ha segut històricament el principal soci comercial d'Àustria, lo que la fa vulnerable a la ràpida evolució de l'economia alemana. Pero des de que Àustria es va convertir en un Estat membre de l'Unió Europea, s'han establit vínculs més estrets en atres economies de la [[Unió Europea]] i s'ha reduït la seua dependència econòmica d'Alemanya. Ademés, el número de membres de l'UE ha preparat una afluència d'inversors estrangers atrets per l'accés al [[mercat únic]] europeu i la proximitat a l'UE. El creiximent del [[PIB]] es va accelerar en els últims anys i va alcançar el 3,3% en [[2006]].  


== Cultura ==
== Cultura ==
Llínea 192: Llínea 192:
Ademés de la seua condició com a terra de [[artista]]s i [[científic]]s, Àustria sempre ha segut un país de [[poeta]]s, [[escritor]]és i [[noveliste]]s. És la llar dels [[noveliste]]s [[Arthur Schnitzler]], [[Stefan Zweig]], [[Bertha von Suttner]] (primer Nobel de la Pau), [[Marie Ebner von Eschenbach]], [[Oswald von Wolkenstein]], [[Thomas Bernhard]], [[Franz Kafka]], [[Robert Musil]] i dels [[poeta]]s [[Georg Trakl]], [[Franz Werfel]], [[Franz Grillparzer]], [[Rainer Maria Rilke]], [[Adalbert Stifter]] i [[Karl Kraus]]. Menció aparte mereix Hugo von [[Hoffmansthal]], poeta i novelista, símbol de la Viena "fin de siècle".
Ademés de la seua condició com a terra de [[artista]]s i [[científic]]s, Àustria sempre ha segut un país de [[poeta]]s, [[escritor]]és i [[noveliste]]s. És la llar dels [[noveliste]]s [[Arthur Schnitzler]], [[Stefan Zweig]], [[Bertha von Suttner]] (primer Nobel de la Pau), [[Marie Ebner von Eschenbach]], [[Oswald von Wolkenstein]], [[Thomas Bernhard]], [[Franz Kafka]], [[Robert Musil]] i dels [[poeta]]s [[Georg Trakl]], [[Franz Werfel]], [[Franz Grillparzer]], [[Rainer Maria Rilke]], [[Adalbert Stifter]] i [[Karl Kraus]]. Menció aparte mereix Hugo von [[Hoffmansthal]], poeta i novelista, símbol de la Viena "fin de siècle".


Famosos [[noveliste]]s i [[dramaturc]]s contemporàneus són la [[premi Nobel]] [[Elfriede Jelinek]] i l'escritor [[Peter Handke]].
Famosos [[noveliste]]s i [[dramaturc]]s contemporàneus són la [[premi Nobel]] [[Elfriede Jelinek]] i l'escritor [[Peter Handke]].  


== Referències ==
== Referències ==