Diferència entre les revisions de "Ehécatl"
Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
'''Ehécatl''' (del [[nàhuatl]]: Ehekatl ‘vent’) en la [[mitologia asteca]] i per a atres cultures de Mesoamérica, era el [[deu]] del [[vent]]. Usualment se li interpreta com una de les manifestacions de [[Quetzalcóatl]], la [[serp]] emplumada, prenent el nom de Ehécatl-Quetzalcoatl, apareixent en l'alé dels sers vius i en els oragets que duen els [[Núvol|núvols]] en [[pluja]] per als cultius. | '''Ehécatl''' (del [[nàhuatl]]: Ehekatl ‘vent’) en la [[mitologia asteca]] i per a atres cultures de Mesoamérica, era el [[deu]] del [[vent]]. Usualment se li interpreta com una de les manifestacions de [[Quetzalcóatl]], la [[serp]] emplumada, prenent el nom de Ehécatl-Quetzalcoatl, apareixent en l'alé dels sers vius i en els oragets que duen els [[Núvol|núvols]] en [[pluja]] per als cultius. | ||
És un dels deus principals de la creació i héroe cultural en les mitologies de creació del món. El seu alé inicia el moviment del [[Sol]], anuncia i fa a un costat a la pluja. Du vida a lo que està inerte. Es va enamorar d'una chicona humana nomenada Mayah, i li va donar a la humanitat l'habilitat d'amar per a que el poguera correspondre-li la seua passió i també l'habilitat de volar per a poder alcançar-ho. El seu amor va ser simbolisat en un bell arbre, el qual creix en el lloc en el que va aplegar a la terra. | És un dels deus principals de la creació i héroe cultural en les mitologies de creació del món. El seu alé inicia el moviment del [[Sol]], anuncia i fa a un costat a la pluja. Du vida a lo que està inerte. Es va enamorar d'una chicona humana nomenada Mayah, i li va donar a la humanitat l'habilitat d'amar per a que el poguera correspondre-li la seua passió i també l'habilitat de volar per a poder alcançar-ho. El seu amor va ser simbolisat en un bell arbre, el qual creix en el lloc en el que va aplegar a la terra. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6 | * Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6 | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
* Taube, Karl A. (1993). Aztec and Maya Myths (en inglés). University of Texas Press. p. 31. ISBN 9780292781306 | * Taube, Karl A. (1993). Aztec and Maya Myths (en inglés). University of Texas Press. p. 31. ISBN 9780292781306 | ||
==Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7 | * Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7 | ||
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51 | * Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51 | ||