Diferència entre les revisions de "Bishkek"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Journey of Discovery - Bishkek and Ala-Archa National Park (6921453988).jpg|300px|thumb|Bishkek]]
 
[[Archiu:Journey of Discovery - Bishkek and Ala-Archa National Park (6921453988).jpg|300px|thumb|Bishkek]]
'''Biskek''' ([[Idioma kirguís|kirguís]] ''Бишкек'', [[alfabet cirílic|translliterat]] com ''Biškek'') és la [[capital (política)|capital]] i la ciutat més poblada de [[Kirguizistan]]; també és el centre administratiu de la província de Chuy que rodeja a la ciutat, a pesar de que no és part de la província. Es creu que el seu nom deriva d'una paraula kirguís per a una batidora usada per a fermentar la llet d'egua, la beguda nacional del país.
+
'''Biskek''' ([[Idioma kirguís|kirguís]] ''Бишкек'', translliterat com ''Biškek'') és la [[capital (política)|capital]] i la ciutat més poblada de [[Kirguistan]]; també és el centre administratiu de la província de Chuy que rodeja a la ciutat, a pesar de que no és part de la província. Es creu que el seu nom deriva d'una paraula kirguís per a una batidora usada per a fermentar la llet d'[[cavall|egua]], la beguda nacional del país.
Està situada en la vall del [[riu Chu]], en el curs dels rius [[riu Alaarcha|Alaarcha]] i [[riu Alamedín|Alamedín]], al peu dels [[Monts Kirguises]], a pocs quilómetros de [[Kazakstan]]. La seua altitut és de 800 m sobre el nivell de la mar. Segons el [[cens de població|cens]] nacional de 1999 tenia una població de 762.308 habitants i per al [[2012]] s'estima que té una població d'uns 875.000 habitants, la qual inclou una històricament important minoria [[Rússia|russa]] d'un 30% de la població (que no obstant escomençà a decréixer percentualment despuix de la [[Història de l'Unió Soviètica (1985-1991)|desintegració de l'Unió Soviètica]], quan en [[1970]] representava més del 66%).
+
Està situada en la vall del [[riu Chu]], en el curs dels rius [[riu Alaarcha|Alaarcha]] i [[riu Alamedín|Alamedín]], al peu dels [[Monts Kirguises]], a pocs quilómetros de [[Kazakstan]]. La seua altitut és de 800 m sobre el nivell de la mar. Segons el [[cens de població|cens]] nacional de 1999 tenia una població de 762.308 habitants i per a l'any [[2012]] s'estima que té una població d'uns 875.000 habitants, la qual inclou una històricament important minoria [[Rússia|russa]] d'un 30% de la població (que no obstant escomençà a decréixer percentualment despuix de la [[Història de l'Unió Soviètica (1985-1991)|desintegració de l'Unió Soviètica]], quan en [[1970]] representava més del 66%).
  
 
A mitan de el [[sigle XIX]], el kan uzbeko de Kokand (actual Quqon) va construir una fortalea en el lloc sobre el que s'assenta la ciutat. La plaça forta va ser conquistada pels russos en [[1862]], els qui varen nomenar Pishpek a la ciutat i a la comunitat que la rodejava, una derivació del nom original Bishkek.
 
A mitan de el [[sigle XIX]], el kan uzbeko de Kokand (actual Quqon) va construir una fortalea en el lloc sobre el que s'assenta la ciutat. La plaça forta va ser conquistada pels russos en [[1862]], els qui varen nomenar Pishpek a la ciutat i a la comunitat que la rodejava, una derivació del nom original Bishkek.
  
Entre [[1926]] i [[1991]], va tindre el nom de '''Frunze''' {{Etimologia|rus|Фрунзе}}, en honor del líder revolucionari i general del [[Eixèrcit Roig]], [[Mijaíl Frunze]], qui havia naixcut en la ciutat. Al començament de 1991, el Parlament kirguiz tornà a canviar el nom de la ciutat pel de Biskek, poc abans de la declaració d'independència del país.  
+
Entre els anys [[1926]] i [[1991]], va tindre el nom de '''Frunze''' {{Etimologia|rus|Фрунзе}}, en honor del líder revolucionari i general del [[Eixèrcit Roig]], [[Mijaíl Frunze]], qui havia naixcut en la ciutat. Al començament de 1991, el Parlament kirguiz tornà a canviar el nom de la ciutat pel de Biskek, poc abans de la declaració d'independència del país.  
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 08:05 4 set 2023

Bishkek

Biskek (kirguís Бишкек, translliterat com Biškek) és la capital i la ciutat més poblada de Kirguistan; també és el centre administratiu de la província de Chuy que rodeja a la ciutat, a pesar de que no és part de la província. Es creu que el seu nom deriva d'una paraula kirguís per a una batidora usada per a fermentar la llet d'egua, la beguda nacional del país. Està situada en la vall del riu Chu, en el curs dels rius Alaarcha i Alamedín, al peu dels Monts Kirguises, a pocs quilómetros de Kazakstan. La seua altitut és de 800 m sobre el nivell de la mar. Segons el cens nacional de 1999 tenia una població de 762.308 habitants i per a l'any 2012 s'estima que té una població d'uns 875.000 habitants, la qual inclou una històricament important minoria russa d'un 30% de la població (que no obstant escomençà a decréixer percentualment despuix de la desintegració de l'Unió Soviètica, quan en 1970 representava més del 66%).

A mitan de el sigle XIX, el kan uzbeko de Kokand (actual Quqon) va construir una fortalea en el lloc sobre el que s'assenta la ciutat. La plaça forta va ser conquistada pels russos en 1862, els qui varen nomenar Pishpek a la ciutat i a la comunitat que la rodejava, una derivació del nom original Bishkek.

Entre els anys 1926 i 1991, va tindre el nom de Frunze (en rus: Фрунзе), en honor del líder revolucionari i general del Eixèrcit Roig, Mijaíl Frunze, qui havia naixcut en la ciutat. Al començament de 1991, el Parlament kirguiz tornà a canviar el nom de la ciutat pel de Biskek, poc abans de la declaració d'independència del país.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Capitals d'Àsia
Americas (orthographic projection).svg
Abu Dhabi    Amman    Ankara    Aşgabat    Astanà    Bagdad    Bakú    Bandar Seri Begawan    Bangkok    Beirut    Bishkek    Ciutat de Kuwait    Damasc    Dhaka    Dili    Doha    Dusambé    Hanoi    Islamabad    Jakarta    Jerusalem    Kabul    Katmandú    Kuala Lumpur    Malé    Manama    Manila    Mascate    Naypyidaw    Nova Delhi    Pekin    Phnom Penh    Pyongyang    Ramala    Riad    Sanaa    Seül    Singapur    Sri Jayawardenapura Kotte    Taipei    Tashkent    Teheran    Thimphu    Tòkio    Ulan Bator    Vientiane