Diferència entre les revisions de "Sant Jordi (sant)" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 2:

'''Jordi de Capadòcia''' és el nom d'un [[hipòtesis|hipotètic]] soldat romà de [[Capadòcia]] (en l'actual [[Turquia]]), [[màrtir]] i més tart [[sant]] cristià. Se li atribuïx haver vixcut entre l'any [[275]] o [[280]] i el [[23 d'abril]] de [[303]]. És considerat un parent de santa [[Nina de Georgia|Nina]].

Segons la llegenda àurea, era «del llinaje dels capadocios», per lo que a voltes se li identifica erròneament en el bisbe arriano Jorge de Capadocia, ya que abdós procedien de Capadocia.

La seua popularitat en l'[[Edat Mija]] li ha portat a ser un dels sants més venerats en les diferents creences cristianes i inclús —En un fenomen de [[sincretisme]]— en el món [[islamisme|musulmà]] i en les religions afroamericanes.

Llínea 114:

Llínea 116:

* [[Regne de Valéncia]]

:El sant és molt venerat en [[Alcoy]] i [[Banyeres de Mariola]], a on se celebren en el seu honor les festes patronals de «[[moros i cristians]]» ([[Moros i Cristians d'Alcoy]], i [[Moros i Cristians de Banyeres de Mariola]]) les festes de moros i cristians d'Alcoy són reconegudes en tot el món puix són de tal espectacularitat que els dies 22, 23 i 24 d'abril dies en que se celebra les dites festes la ciutat d'Alcoy es guarnix i els carrers del centre d'Alcoy s'abarroten per a vore els diferents actes plens d'història i bellea que convertixen a esta ciutat en un important reclam turístic.

:Sant Jordi fon patró de la [[Corona d'Aragó]] i antic patró del [[Regne de Valéncia]]. És patró del [[Centenar de la Ploma]]. El sant és molt venerat en [[Alcoy]] i [[Banyeres de Mariola]] i del poble de [[Sant Jordi]] en el [[Baix Maestrat]], a on se celebren, en els primers, en el seu honor les festes patronals de «[[moros i cristians]]» ([[Moros i Cristians d'Alcoy]], i [[Moros i Cristians de Banyeres de Mariola]]) les festes de moros i cristians d'Alcoy són reconegudes en tot el món puix són de tal espectacularitat que els dies 22, 23 i 24 d'abril, dies en que se celebra les dites festes la ciutat d'Alcoy, es guarnix i els carrers del centre d'Alcoy s'abarroten per a vore els diferents actes plens d'història i bellea que convertixen a esta ciutat en un important reclam turístic.

:En Banyeres, ademés, s'escenifica cada tres anys la famosa ''Llegenda del dragó i la princesa'', organisada per la ''Associació de la llegenda de Sant Jordi''.

:En Banyeres, ademés, s'escenifica cada tres anys la famosa ''Llegenda del dragó i la princesa'', organisada per l'''Associació de la llegenda de Sant Jordi''.

* [[Aragó]]

Llínea 161:

Llínea 163:

=== [[Malta]] ===

En l'illa de [[Malta]] se celebra la festa el Quart dumenge de [[juny]] i en [[~~Goig (illa)|~~Gozo]] el tercer dumenge de [[juliol]].

En l'illa de [[Malta]] se celebra la festa el Quart dumenge de [[juny]] i en [[Gozo]] el tercer dumenge de [[juliol]].

== Sant Jordi en el món ==

Llínea 218:

Llínea 220:

== Bibliografia ==

* Barragán, Juan José (2015). Alfambra en la Edad Media y Moderna. Sarrión: Muñoz Moya Editores. ISBN 978-84-8010-264-3

* Belèze, Guillaume, ''Dictionnaire dónes noms de baptème'' ('Diccionari de noms de baptisme'). A disposició en llínea en [http://gallica.bnf.fr/ Gallica.bnf.fr], servici gratuït de la [[Biblioteca Nacional de França]].

* ~~{{cita llibre |apellidos=~~Millà i Reig ~~|nombre=~~Lluís ~~|título=~~Sant Jordi ~~patró~~ de Catalunya ~~|año=1982 |editorial=~~Editorial Millà ~~|ubicación=Barcelona |idioma=catalán |isbn=~~84-7304-080-5}}

* Millà i Reig, Lluís (1982). Sant Jordi Patró de Catalunya (en catalán). Barcelona: Editorial Millà. ISBN 84-7304-080-5

== Enllaços externs ==

Llínea 232:

Llínea 235:

[[Categoria:Biografies]]

[[categoria:Religió]]

[[Categoria:Cristianisme]]

[[Categoria:Catolicisme]]

[[Categoria:Sants]]

[[Categoria:Sants catòlics|Jordi]]

[[Categoria:Sants de l'~~Església~~ ortodoxa]]

[[Categoria:Sants de l'Iglésia ortodoxa]]

[[Categoria:Màrtirs cristians]]

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 '''Jordi de Capadòcia''' és el nom d'un [[hipòtesis|hipotètic]] soldat romà de [[Capadòcia]] (en l'actual [[Turquia]]), [[màrtir]] i més tart [[sant]] cristià. Se li atribuïx haver vixcut entre l'any  [[275]] o [[280]] i el [[23 d'abril]] de [[303]]. És considerat un parent de santa [[Nina de Georgia|Nina]].
+Segons la llegenda àurea, era «del llinaje dels capadocios», per lo que a voltes se li identifica erròneament en el bisbe arriano Jorge de Capadocia, ya que abdós procedien de Capadocia.
 La seua popularitat en l'[[Edat Mija]] li ha portat a ser un dels sants més venerats en les diferents creences cristianes i inclús —En un fenomen de [[sincretisme]]— en el món [[islamisme|musulmà]]  i en les religions afroamericanes.
@@ Llínea 114: / Llínea 116: @@
 * [[Regne de Valéncia]]
-:El sant és molt venerat en [[Alcoy]] i [[Banyeres de Mariola]], a on se celebren en el seu honor les festes patronals de «[[moros i cristians]]» ([[Moros i Cristians d'Alcoy]], i [[Moros i Cristians de Banyeres de Mariola]]) les festes de moros i cristians d'Alcoy són reconegudes en tot el món puix són de tal espectacularitat que els dies 22, 23 i 24 d'abril dies en que se celebra les dites festes la ciutat d'Alcoy es guarnix i els carrers del centre d'Alcoy s'abarroten per a vore els diferents actes plens d'història i bellea que convertixen a esta ciutat en un important reclam turístic.
+:Sant Jordi fon patró de la [[Corona d'Aragó]] i antic patró del [[Regne de Valéncia]]. És patró del [[Centenar de la Ploma]]. El sant és molt venerat en [[Alcoy]] i [[Banyeres de Mariola]] i del poble de [[Sant Jordi]] en el [[Baix Maestrat]], a on se celebren, en els primers, en el seu honor les festes patronals de «[[moros i cristians]]» ([[Moros i Cristians d'Alcoy]], i [[Moros i Cristians de Banyeres de Mariola]]) les festes de moros i cristians d'Alcoy són reconegudes en tot el món puix són de tal espectacularitat que els dies 22, 23 i 24 d'abril, dies en que se celebra les dites festes la ciutat d'Alcoy, es guarnix i els carrers del centre d'Alcoy s'abarroten per a vore els diferents actes plens d'història i bellea que convertixen a esta ciutat en un important reclam turístic.
-:En Banyeres, ademés, s'escenifica cada tres anys la famosa ''Llegenda del dragó i la princesa'', organisada per la ''Associació de la llegenda de Sant Jordi''.
+:En Banyeres, ademés, s'escenifica cada tres anys la famosa ''Llegenda del dragó i la princesa'', organisada per l'''Associació de la llegenda de Sant Jordi''.
 * [[Aragó]]
@@ Llínea 161: / Llínea 163: @@
 === [[Malta]] ===
-En l'illa de [[Malta]] se celebra la festa el Quart dumenge de [[juny]] i en [[Goig (illa)|Gozo]] el tercer dumenge de [[juliol]].
+En l'illa de [[Malta]] se celebra la festa el Quart dumenge de [[juny]] i en [[Gozo]] el tercer dumenge de [[juliol]].
 == Sant Jordi en el món ==
@@ Llínea 218: / Llínea 220: @@
 == Bibliografia ==
+* Barragán, Juan José (2015). Alfambra en la Edad Media y Moderna. Sarrión: Muñoz Moya Editores. ISBN 978-84-8010-264-3
 * Belèze, Guillaume, ''Dictionnaire dónes noms de baptème'' ('Diccionari de noms de baptisme'). A disposició en llínea en [http://gallica.bnf.fr/ Gallica.bnf.fr], servici gratuït de la [[Biblioteca Nacional de França]].
-* {{cita llibre |apellidos=Millà i Reig |nombre=Lluís |título=Sant Jordi patró de Catalunya |año=1982 |editorial=Editorial Millà |ubicación=Barcelona |idioma=catalán |isbn=84-7304-080-5}}
+* Millà i Reig, Lluís (1982). Sant Jordi Patró de Catalunya (en catalán). Barcelona: Editorial Millà. ISBN 84-7304-080-5
 == Enllaços externs ==
@@ Llínea 232: / Llínea 235: @@
 [[Categoria:Biografies]]
 [[categoria:Religió]]
+[[Categoria:Cristianisme]]
+[[Categoria:Catolicisme]]
 [[Categoria:Sants]]
 [[Categoria:Sants catòlics|Jordi]]
-[[Categoria:Sants de l'Església ortodoxa]]
+[[Categoria:Sants de l'Iglésia ortodoxa]]
 [[Categoria:Màrtirs cristians]]