Diferència entre les revisions de "Palau del Real de Valéncia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 4:

[[File:Palau del Real o Reial de València, ca. 1807, dibuixat per Antonio Rodríguez i gravada per Pedro Vicente Rodríguez.jpg|250px|thumb|right|Palau del Real en 1807 poc abans del seu derrocament]]

El '''Palau del Real de Valéncia''' nomenat a voltes com a '''Palau Real''', fon l'antic palau dels reis de la taifa valenciana, dels monarques de la [[Corona d'Aragó]] i d'[[Espanya]] en [[Valéncia]]. El seu orige ho trobem en el [[sigle XI]] en una finca de recreació o almunia musulmana, dels reis de la [[Taifa de Valéncia]], a on es retiraven per a descansar. Es trobava situat extramurs de la ciutat, a l'atre costat del riu [[Túria]]. Va ser manada construir per a descans del [[rei Abd a l'Aziz]].

El '''Palau del Real de Valéncia''' nomenat a voltes com a '''Palau Real''', fon l'antic palau dels reis de la taifa valenciana, dels monarques del [[Regne de Valéncia]] pertanyents a la [[Corona d'Aragó]] i posteriorment dels reis d'[[Espanya]] en [[Valéncia]]. El seu orige ho trobem en el [[sigle XI]] en una finca de recreació o almunia musulmana, dels reis de la [[Taifa de Valéncia]], a on es retiraven per a descansar. Es trobava situat extramurs de la ciutat, a l'atre costat del riu [[Túria]]. Va ser manada construir per a descans del [[rei Abd a l'Aziz]].

Situat en el cap i casal del regne, el Palau del Real, que va permanéixer des del [[sigle XI]] al [[sigle XIX]] i va ser seu règia per als reis de la [[Taifa]] musulmana, per als monarques de la Corona d'Aragó i els Àustria, pero no va gojar tant del favor dels Borbons, devall l'imperi dels quals, en la primera década del [[sigle XIX]], va ser desgraciadament derruït.

Llínea 155:

[[Rita Barberà]] va negar que s'estiguera pensant en tornar a actuar sobre els restos. “No nos ho plantegem. Ademés, acabem de traure a la llum [[l'Almoina]] i tot ha d'anar en el moment oportú.

== Cites ==

{{Cita|Només els 29 de setembre, dia de Sant Miquel. Un raig de sol senyala l'ubicació exacta de la cripta de la reina Donya Germana. En el meu llibre 'El Palau Real de Valéncia' (2011) conte que els últims moradors estables de sanc real del Palau varen ser els Virreis de Valéncia, Donya Germana de Foix i D. Fernando d'Aragó, Duc de Calàbria i tercer espós, ya que Donya Germana va casar en D. Ferrando el Catòlic a la mort de la Reina Isabel i, posteriorment, en Ferrando de Brandeburc.

En esta época el Palau Real de Valéncia contava en una de les millors biblioteques i una de les capelles musicals més sobreixents. Ademés, es va desenrollar una autèntica cort renaixentista agrupada al voltant de manifestacions festives, lliteràries i musicals que feyen del magne edifici un dels més admirats per les corts europees. Autors coetàneus nos relaten eixe ambient dg'activitats cinegètiques, festes i jocs galants, ateses en el palau de les '300 claus' per prop de 200 sirvents.

Pero la mort del Duc de Calàbria en 1550 va supondre una clara inflexió en l'història del Palau Real. La major part dels bens varen passar al monasteri de Sant Miguel dels Reis a on es troben soterrats els Ducs i Virreis de Valéncia, Germana i Ferrando, en un lloc només determinat per un raig de llum solar que penetra a les 9,30 del matí per una estreta finestra, a ras de sol, i en una creu en el seu enreixat que senyala i dibuixa sobre el sol del Monasteri l'ubicació de la cripta virreinal , confirmada per exploracions en georradar pero no per excavacions arqueològiques.

Ahir, 29 de Setembre, dia de Sant Miquel i en el Monasteri que du el seu nom, centenars de valencians es varen donar cita per a presenciar un fenomen tan desconegut com a singular.|[[Juan García Sentandreu]] ([[Facebook]], 30.9,2012)}}

== Referències ==

Llínea 179:

Llínea 189:

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història Valenciana]]

[[Categoria:Regne de Valéncia]]

[[Categoria:Reis de Valéncia]]

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 [[File:Palau del Real o Reial de València, ca. 1807, dibuixat per Antonio Rodríguez i gravada per Pedro Vicente Rodríguez.jpg|250px|thumb|right|Palau del Real en 1807 poc abans del seu derrocament]]
-El '''Palau del Real de Valéncia''' nomenat a voltes com a '''Palau Real''', fon l'antic palau dels reis de la taifa valenciana, dels monarques de la [[Corona d'Aragó]] i d'[[Espanya]] en [[Valéncia]]. El seu orige ho trobem en el [[sigle XI]] en una finca de recreació o almunia musulmana, dels reis de la [[Taifa de Valéncia]], a on es retiraven per a descansar. Es trobava situat extramurs de la ciutat, a l'atre costat del riu [[Túria]]. Va ser manada construir per a descans del [[rei Abd a l'Aziz]].
+El '''Palau del Real de Valéncia''' nomenat a voltes com a '''Palau Real''', fon l'antic palau dels reis de la taifa valenciana, dels monarques del [[Regne de Valéncia]] pertanyents a la [[Corona d'Aragó]] i posteriorment dels reis d'[[Espanya]] en [[Valéncia]]. El seu orige ho trobem en el [[sigle XI]] en una finca de recreació o almunia musulmana, dels reis de la [[Taifa de Valéncia]], a on es retiraven per a descansar. Es trobava situat extramurs de la ciutat, a l'atre costat del riu [[Túria]]. Va ser manada construir per a descans del [[rei Abd a l'Aziz]].
 Situat en el cap i casal del regne, el Palau del Real, que va permanéixer des del [[sigle XI]] al [[sigle XIX]] i va ser seu règia per als reis de la [[Taifa]] musulmana, per als monarques de la Corona d'Aragó i els Àustria, pero no va gojar tant del favor dels Borbons, devall l'imperi dels quals, en la primera década del [[sigle XIX]], va ser desgraciadament derruït.
@@ Llínea 155: / Llínea 155: @@
 [[Rita Barberà]] va negar que s'estiguera pensant en tornar a actuar sobre els restos. “No nos ho plantegem. Ademés, acabem de traure a la llum [[l'Almoina]] i tot ha d'anar en el moment oportú.
+== Cites ==
+{{Cita|Només els 29 de setembre, dia de Sant Miquel. Un raig de sol senyala l'ubicació exacta de la cripta de la reina Donya Germana. En el meu llibre 'El Palau Real de Valéncia' (2011) conte que els últims moradors estables de sanc real del Palau varen ser els Virreis de Valéncia, Donya Germana de Foix i D. Fernando d'Aragó, Duc de Calàbria i tercer espós, ya que Donya Germana va casar en D. Ferrando el Catòlic a la mort de la Reina Isabel i, posteriorment, en Ferrando de Brandeburc.
+En esta época el Palau Real de Valéncia contava en una de les millors biblioteques i una de les capelles musicals més sobreixents. Ademés, es va desenrollar una autèntica cort renaixentista agrupada al voltant de manifestacions festives, lliteràries i musicals que feyen del magne edifici un dels més admirats per les corts europees. Autors coetàneus nos relaten eixe ambient dg'activitats cinegètiques, festes i jocs galants, ateses en el palau de les '300 claus' per prop de 200 sirvents.
+Pero la mort del Duc de Calàbria en 1550 va supondre una clara inflexió en l'història del Palau Real. La major part dels bens varen passar al monasteri de Sant Miguel dels Reis a on es troben soterrats els Ducs i Virreis de Valéncia, Germana i Ferrando, en un lloc només determinat per un raig de llum solar que penetra a les 9,30 del matí per una estreta finestra, a ras de sol, i en una creu en el seu enreixat que senyala i dibuixa sobre el sol del Monasteri l'ubicació de la cripta virreinal , confirmada per exploracions en georradar pero no per excavacions arqueològiques.
+Ahir, 29 de Setembre, dia de Sant Miquel i en el Monasteri que du el seu nom, centenars de valencians es varen donar cita per a presenciar un fenomen tan desconegut com a singular.|[[Juan García Sentandreu]] ([[Facebook]], 30.9,2012)}}
 == Referències ==
@@ Llínea 179: / Llínea 189: @@
 {{Llista artículs destacats}}
+[[Categoria:Història]]
 [[Categoria:Història Valenciana]]
+[[Categoria:Regne de Valéncia]]
 [[Categoria:Reis de Valéncia]]
 [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]