Diferència entre les revisions de "Zirconi"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
[[File:Zr-crystal-bar.jpg|thumb|250px|Zirconi pur]] | |||
És un metal de transició lluent, de color [[blanc]] [[Gris|grisenc]], dur, resistent a la corrosió, d'apariència similar a l'[[acer]]. Els minerals més importants en els que es troba són el circón (ZrSiO4) i la badeleyita (ZrO2), encara que pel gran semblat entre el zirconi i l'hafni (no hi ha atres elements que se semblen tant entre sí) realment estos minerals són mescles dels dos; els processos geològics no han segut capaços de separar-los. S'utilisa sobretot en reactors nuclears (per la seua baixa secció de captura de neutrons). També s'ampra com refractari i opacificador, com a material abrasiu i, en chicotetes cantitats, com a agent d'aleació per la seua forta resistència a la corrosió. | És un metal de transició lluent, de color [[blanc]] [[Gris|grisenc]], dur, resistent a la corrosió, d'apariència similar a l'[[acer]]. Els minerals més importants en els que es troba són el circón (ZrSiO4) i la badeleyita (ZrO2), encara que pel gran semblat entre el zirconi i l'hafni (no hi ha atres elements que se semblen tant entre sí) realment estos minerals són mescles dels dos; els processos geològics no han segut capaços de separar-los. S'utilisa sobretot en reactors nuclears (per la seua baixa secció de captura de neutrons). També s'ampra com refractari i opacificador, com a material abrasiu i, en chicotetes cantitats, com a agent d'aleació per la seua forta resistència a la corrosió. | ||
| Llínea 32: | Llínea 33: | ||
* Aleat en niobi presenta superconductivitat a baixes temperatures, per lo que es pot amprar per a fer imans superconductors. Per una atra part, l'aleació en [[cinc]] és magnètica per baix dels 35 K. | * Aleat en niobi presenta superconductivitat a baixes temperatures, per lo que es pot amprar per a fer imans superconductors. Per una atra part, l'aleació en [[cinc]] és magnètica per baix dels 35 K. | ||
* L'òxit de zirconi s'usa en joyeria; és una gema artificial denominada [[zirconita]] que imita al [[diamant]]. | * L'òxit de zirconi s'usa en joyeria; és una gema artificial denominada [[zirconita]] que imita al [[diamant]]. | ||
* Podem agregar una indústria en els seus | * Podem agregar una indústria en els seus començaments: la fabricació de fulls de tall, que poden ser extremadament resistents i duraders, superant a les millors aleacions d'acer. Hui podem trobar [[Gavinet|gavinets]] i atres accessoris de cuina de tipo comercial i professional. | ||
* S'utilisa com a aditiu per a fabricar arenes sintètiques. | * S'utilisa com a aditiu per a fabricar arenes sintètiques. | ||
== Referències == | |||
* Brady, George Stuart; Clauser, Henry R. and Vaccari, John A. (24 de julio de 2002). Materials handbook: an encyclopedia for managers, technical professionals, purchasing and production managers, technicians, and supervisors. McGraw-Hill Professional. pp. 1063-. ISBN 978-0-07-136076-0 | |||
* [https://www.etymonline.com/word/zircon Harper, Douglas. «zircon». Online Etymology Dictionary] | |||
* Winter, Mark (2007). «Electronegativity (Pauling)». University of Sheffield | |||
* [https://www.usgs.gov/centers/national-minerals-information-center/zirconium-and-hafnium-statistics-and-information «Zirconium and Hafnium» (PDF). Mineral Commodity Summaries (US Geological Survey): 192-193] | |||
== Bibliografia == | |||
* Johann Joseph Prechtl: Jahrbücher des kaiserlichen königlichen polytechnischen Instituts in Wien, 1826, Bd. 9, S. 265 | |||
* Lide, David R., ed. (2007–2008). «Zirconium». CRC Handbook of Chemistry and Physics 4. New York: CRC Press. p. 42. ISBN 978-0-8493-0488-0 | |||
* N. N. Greenwood, A. Earnshaw: Chemie der Elemente. 1. Auflage, VCH Verlagsgesellschaft, 1988, ISBN 3-527-26169-9 | |||
* Schnell I and Albers RC (enero de 2006). «Zirconium under pressure: phase transitions and thermodynamics». Journal of Physics: Condensed Matter (Institute of Physics) 18 (5): 16. Bibcode:2006JPCM...18.1483S. doi:10.1088/0953-8984/18/5/001 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||