Diferència entre les revisions de "Leopoldo Querol" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 1:

{{Biografia|

| nom = Leopoldo Querol Roso

| image =

| peu =

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]

| ocupació = Músic i pianiste.

| data_naix = [[15 de novembre]] de [[1899]]

| lloc_naix = [[Vinaròs]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| data_mort = [[26 d'agost]] de [[1985]]

| lloc_mort = [[Benicàssim]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

'''Leopoldo Querol Roso''' ([[Vinaròs]], [[15 de novembre]] de [[1899]] - † [[Benicàssim]], [[26 d'agost]] de [[1985]]), fon un músic i pianiste [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

Leopoldo Querol naixqué en la població valenciana de Vinaròs, en la comarca del [[Baix Maestrat]], el 15 de novembre de l'any 1889. Naixcut en el sí d'una família de comerciants en gran nivell cultural, va rebre les seues primeres lliçons musicals en Vinaròs de sa mare *Noema i del pianiste local Matías Muñoz, qui li va preparar per a ingressar en el conservatori.

Leopoldo Querol naixqué en la població valenciana de Vinaròs, en la comarca del [[Baix Maestrat]], el 15 de novembre de l'any 1889. Naixcut en el sí d'una família de comerciants en gran nivell cultural, va rebre les seues primeres lliçons musicals en Vinaròs de sa mare Noema i del pianiste local Matías Muñoz, qui li va preparar per a ingressar en el conservatori.

Estudià piano en el Conservatori de Valéncia en José Bellver Abells, també professor de [[José Iturbi]], i Història de la música i Estètica en [[Eduardo López-Chavarri]], en qui li va unir una gran amistat i colaboració.

Llínea 9:

Llínea 20:

Ademés d'estudiar bachillerat, es va matricular en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Valéncia]], obtenint en l'any [[1921]] el Premi extraordinari de la llicenciatura.

Va debutar en l'Ateneu de Madrit el 12 de maig de [[1919]] junt al violiniste Ángel Grande, repetint ya com a soliste l'11 de febrer de [[1922]], també en bones crítiques d'[[Adolfo Salazar]]. El 10 d'abril de [[1921]] va debutar en el Palau de la Música Catalana i el 28 de febrer de [[1923]] com a soliste en orquesta en el [[Teatre Principal de Valéncia]], junt a l'Orquesta Lasalle.

Va debutar en l'Ateneu de Madrit el [[12 de maig]] de [[1919]] junt al violiniste Ángel Grande, repetint ya com a soliste l'[[11 de febrer]] de [[1922]], també en bones crítiques d'[[Adolfo Salazar]]. El [[10 d'abril]] de [[1921]] va debutar en el Palau de la Música Catalana i el [[28 de febrer]] de [[1923]] com a soliste en orquesta en el [[Teatre Principal de Valéncia]], junt a l'Orquesta Lasalle.

El 26 de febrer de [[1923]] va obtindre una beca per a estudiar en [[Bolonya]] una obra de [[Johannes Tinctoris]] i en la [[Biblioteca Nacional de París]] diversos manuscrits musicals dels [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]].

El [[26 de febrer]] de [[1923]] va obtindre una beca per a estudiar en [[Bolonya]] una obra de [[Johannes Tinctoris]] i en la [[Biblioteca Nacional de París]] diversos manuscrits musicals dels [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]].

Ya en [[París]] va aprofitar per a estudiar piano en [[Ricardo Viñes]], qui també li va servir d'enllaç per a conéixer als músics més famosos de la ciutat. Aixina va poder treballar repertori en els propis compositors, tal i com va fer en [[Gabriel Pierné]], [[Federico Mompou]], [[Joaquín Nin]], [[Jacques Ibert]], [[Francis Poulenc]] o [[Maurice Ravel]].

A finals de l'any [[1924]], aprofitant una gira junt al violiniste [[Juan Manén]] per [[Suïssa]], [[Alemània]] i [[Suècia]], va conéixer en [[Estocolm]] a la viuda de [[Rafael Mitjana]], qui havia deixat inconclús un estudi sobre el [[Cançoner d'Upsala]], tema del que Querol, a sugerència de [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], estava preparant la seua tesis doctoral. La tesis titulada ''La poesía y la música del Cancionero de Uppsala'' fon defesa el 4 d'abril de [[1927]] en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Central de Madrit, conseguint el Premi extraordinari del Doctorat.

A finals de l'any [[1924]], aprofitant una gira junt al violiniste [[Juan Manén]] per [[Suïssa]], [[Alemània]] i [[Suècia]], va conéixer en [[Estocolm]] a la viuda de [[Rafael Mitjana]], qui havia deixat inconclús un estudi sobre el [[Cançoner d'Upsala]], tema del que Querol, a sugerència de [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], estava preparant la seua tesis doctoral. La tesis titulada ''La poesía y la música del Cancionero de Uppsala'' fon defesa el [[4 d'abril]] de [[1927]] en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Central de Madrit, conseguint el Premi extraordinari del Doctorat.

El 31 de maig de [[1928]] va debutar en la Sala Pleyel en un programa format per repertori espanyol, des de [[Enrique Granados|Granados]], [[Joaquín Turina|Turina]], [[Manuel de Falla|Falla]] o [[Isaac Albéniz|Albéniz]], fins a contemporàneus com [[Joaquín Nin]], [[Manuel Palau]], [[Joaquín Rodrigo]], [[Eduardo López-Chavarri]], [[Ricardo Viñes]] o [[Ernesto Halffter]].

El [[31 de maig]] de [[1928]] va debutar en la Sala Pleyel en un programa format per repertori espanyol, des de [[Enrique Granados|Granados]], [[Joaquín Turina|Turina]], [[Manuel de Falla|Falla]] o [[Isaac Albéniz|Albéniz]], fins a contemporàneus com [[Joaquín Nin]], [[Manuel Palau]], [[Joaquín Rodrigo]], [[Eduardo López-Chavarri]], [[Ricardo Viñes]] o [[Ernesto Halffter]].

Fon catedràtic del Conservatori Nacional de Música. També fon catedràtic de francés i professor de música en l'Institut Ramiro de Maeztu de Madrit. Va desplegar constant activitat com a concertiste en un repertori de més de 2.000 obres.

Llínea 25:

Llínea 36:

== Reconeiximents ==

* En [[1966]] va rebre la Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi.

* En l'any [[1966]] va rebre la Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi.

== Biblografia ==

* Masó agut, Mario (2012). ''La vida y la obra del pianista Leopoldo Querol Roso (1899-1985). Análisis histórico, cultural y social del personaje y su época''. Tesis doctoral dirigida per Juan José Ferrer Maestro, presentada en el Departament d'Història, Geografia i Art de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de l'[[Universitat Jaume I]] de Castelló.

* Masó agut, Mario (2023). ''Leopoldo Querol Roso. Una vida al piano (1899-1985)''. Publicacions de l'Universitat Jaume I, Servici de Publicacions de la [[Diputació de Castelló]]. ISBN: 9788418951923.

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
+{{Biografia|
+| nom = Leopoldo Querol Roso
+| image =
+| peu =
+| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
+| ocupació = Músic i pianiste.
+| data_naix = [[15 de novembre]] de [[1899]]
+| lloc_naix = [[Vinaròs]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+| data_mort = [[26 d'agost]] de [[1985]]
+| lloc_mort = [[Benicàssim]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+}}
 '''Leopoldo Querol Roso''' ([[Vinaròs]], [[15 de novembre]] de [[1899]] - † [[Benicàssim]], [[26 d'agost]] de [[1985]]), fon un músic i pianiste [[Valencians|valencià]].
 == Biografia ==
-Leopoldo Querol naixqué en la població valenciana de Vinaròs, en la comarca del [[Baix Maestrat]], el 15 de novembre de l'any 1889. Naixcut en el sí d'una família de comerciants en gran nivell cultural, va rebre les seues primeres lliçons musicals en Vinaròs de sa mare *Noema i del pianiste local Matías Muñoz, qui li va preparar per a ingressar en el conservatori.
+Leopoldo Querol naixqué en la població valenciana de Vinaròs, en la comarca del [[Baix Maestrat]], el 15 de novembre de l'any 1889. Naixcut en el sí d'una família de comerciants en gran nivell cultural, va rebre les seues primeres lliçons musicals en Vinaròs de sa mare Noema i del pianiste local Matías Muñoz, qui li va preparar per a ingressar en el conservatori.
 Estudià piano en el Conservatori de Valéncia en José Bellver Abells, també professor de [[José Iturbi]], i Història de la música i Estètica en [[Eduardo López-Chavarri]], en qui li va unir una gran amistat i colaboració.
@@ Llínea 9: / Llínea 20: @@
 Ademés d'estudiar bachillerat, es va matricular en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Valéncia]], obtenint en l'any [[1921]] el Premi extraordinari de la llicenciatura.
-Va debutar en l'Ateneu de Madrit el 12 de maig de [[1919]] junt al violiniste Ángel Grande, repetint ya com a soliste l'11 de febrer de [[1922]], també en bones crítiques d'[[Adolfo Salazar]]. El 10 d'abril de [[1921]] va debutar en el Palau de la Música Catalana i el 28 de febrer de [[1923]] com a soliste en orquesta en el [[Teatre Principal de Valéncia]], junt a l'Orquesta Lasalle.
+Va debutar en l'Ateneu de Madrit el [[12 de maig]] de [[1919]] junt al violiniste Ángel Grande, repetint ya com a soliste l'[[11 de febrer]] de [[1922]], també en bones crítiques d'[[Adolfo Salazar]]. El [[10 d'abril]] de [[1921]] va debutar en el Palau de la Música Catalana i el [[28 de febrer]] de [[1923]] com a soliste en orquesta en el [[Teatre Principal de Valéncia]], junt a l'Orquesta Lasalle.
-El 26 de febrer de [[1923]] va obtindre una beca per a estudiar en [[Bolonya]] una obra de [[Johannes Tinctoris]] i en la [[Biblioteca Nacional de París]] diversos manuscrits musicals dels [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]].
+El [[26 de febrer]] de [[1923]] va obtindre una beca per a estudiar en [[Bolonya]] una obra de [[Johannes Tinctoris]] i en la [[Biblioteca Nacional de París]] diversos manuscrits musicals dels [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]].
 Ya en [[París]] va aprofitar per a estudiar piano en [[Ricardo Viñes]], qui també li va servir d'enllaç per a conéixer als músics més famosos de la ciutat. Aixina va poder treballar repertori en els propis compositors, tal i com va fer en [[Gabriel Pierné]], [[Federico Mompou]], [[Joaquín Nin]], [[Jacques Ibert]], [[Francis Poulenc]] o [[Maurice Ravel]].
-A finals de l'any [[1924]], aprofitant una gira junt al violiniste [[Juan Manén]] per [[Suïssa]], [[Alemània]] i [[Suècia]], va conéixer en [[Estocolm]] a la viuda de [[Rafael Mitjana]], qui havia deixat inconclús un estudi sobre el [[Cançoner d'Upsala]], tema del que Querol, a sugerència de [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], estava preparant la seua tesis doctoral. La tesis titulada ''La poesía y la música del Cancionero de Uppsala'' fon defesa el 4 d'abril de [[1927]] en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Central de Madrit, conseguint el Premi extraordinari del Doctorat.
+A finals de l'any [[1924]], aprofitant una gira junt al violiniste [[Juan Manén]] per [[Suïssa]], [[Alemània]] i [[Suècia]], va conéixer en [[Estocolm]] a la viuda de [[Rafael Mitjana]], qui havia deixat inconclús un estudi sobre el [[Cançoner d'Upsala]], tema del que Querol, a sugerència de [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], estava preparant la seua tesis doctoral. La tesis titulada ''La poesía y la música del Cancionero de Uppsala'' fon defesa el [[4 d'abril]] de [[1927]] en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Central de Madrit, conseguint el Premi extraordinari del Doctorat.
-El 31 de maig de [[1928]] va debutar en la Sala Pleyel en un programa format per repertori espanyol, des de [[Enrique Granados|Granados]], [[Joaquín Turina|Turina]], [[Manuel de Falla|Falla]] o [[Isaac Albéniz|Albéniz]], fins a contemporàneus com [[Joaquín Nin]], [[Manuel Palau]], [[Joaquín Rodrigo]], [[Eduardo López-Chavarri]], [[Ricardo Viñes]] o [[Ernesto Halffter]].
+El [[31 de maig]] de [[1928]] va debutar en la Sala Pleyel en un programa format per repertori espanyol, des de [[Enrique Granados|Granados]], [[Joaquín Turina|Turina]], [[Manuel de Falla|Falla]] o [[Isaac Albéniz|Albéniz]], fins a contemporàneus com [[Joaquín Nin]], [[Manuel Palau]], [[Joaquín Rodrigo]], [[Eduardo López-Chavarri]], [[Ricardo Viñes]] o [[Ernesto Halffter]].
 Fon catedràtic del Conservatori Nacional de Música. També fon catedràtic de francés i professor de música en l'Institut Ramiro de Maeztu de Madrit. Va desplegar constant activitat com a concertiste en un repertori de més de 2.000 obres.
@@ Llínea 25: / Llínea 36: @@
 == Reconeiximents ==
-* En [[1966]] va rebre la Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi.
+* En l'any [[1966]] va rebre la Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi.
+== Biblografia ==
+* Masó agut, Mario (2012). ''La vida y la obra del pianista Leopoldo Querol Roso (1899-1985). Análisis histórico, cultural y social del personaje y su época''. Tesis doctoral dirigida per Juan José Ferrer Maestro, presentada en el Departament d'Història, Geografia i Art de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de l'[[Universitat Jaume I]] de Castelló.
+* Masó agut, Mario (2023). ''Leopoldo Querol Roso. Una vida al piano (1899-1985)''. Publicacions de l'Universitat Jaume I, Servici de Publicacions de la [[Diputació de Castelló]]. ISBN: 9788418951923.
 == Enllaços externs ==