Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Lluís XVI de França"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 9: Llínea 9:
Degut al seu desacort en les lleis i reformes (com la confiscació de bens de l'iglésia i la Constitució civil del clero), i veent lo rebaixada que havia quedat la seua autoritat, adoptà una doble actitut, aparentant en públic estar d'acort en l'Assamblea i conspirant en privat en contra d'ella, per a eliminar als revolucionaris del poder. El rei decidí fugar-se per a unir-se a un eixercit lleal, pero fon detengut en [[Varennes-en-Argonne]], portat de volta a [[París]] i suspés de les seues funcions.
Degut al seu desacort en les lleis i reformes (com la confiscació de bens de l'iglésia i la Constitució civil del clero), i veent lo rebaixada que havia quedat la seua autoritat, adoptà una doble actitut, aparentant en públic estar d'acort en l'Assamblea i conspirant en privat en contra d'ella, per a eliminar als revolucionaris del poder. El rei decidí fugar-se per a unir-se a un eixercit lleal, pero fon detengut en [[Varennes-en-Argonne]], portat de volta a [[París]] i suspés de les seues funcions.


A pesar de que hagué un moviment republicà que exigí que el rei fora castigat, el monarca firmà la Constitució de [[1791]] i fon repost en les seues funcions. En un assalt a les Tulleríes, el [[20 d'agost]] fon arrestat (arrest motivat per la seua negativa a enviar soldats a lluitar contra [[Àustria]] i [[Prússia]]), posat a disposició de la [[Convenció Nacional]] (en substitució de l'Assamblea Llegislativa constitucional) i processat. Fon guillotinat el 21 de giner de [[1793]] per traició.
A pesar de que hagué un moviment republicà que exigí que el rei fora castigat, el monarca firmà la Constitució de [[1791]] i fon repost en les seues funcions. En un assalt a les Tulleríes, el [[20 d'agost]] fon arrestat (arrest motivat per la seua negativa a enviar soldats a lluitar contra [[Àustria]] i [[Prússia]]), posat a disposició de la [[Convenció Nacional]] (en substitució de l'Assamblea Llegislativa constitucional) i processat. Fon guillotinat el 21 de giner de [[1793]] per traició.  


== Referències ==
== Referències ==
* Duruy, Victor Duruy. Histoire de France, 1854, tomo II, páginas 426-427 (en [[francés]])
* Giardini, El proceso de Luis XVI y de María Antonieta (1793), p. 98
* Giardini, El proceso de Luis XVI y de María Antonieta (1793), p. 98
* [https://books.google.es/books?id=4_kDAAAAQAAJ&dq=Louis+xvi++Par+Fr%C3%A9d%C3%A9ric+Alfred+P.+Falloux+(comte+de.)&pg=PA6&hl=es#v=onepage&q&f=false Louis XVI, por Frédéric Alfred, conde de Falloux (pág.6-21)]
* [https://books.google.es/books?id=4_kDAAAAQAAJ&dq=Louis+xvi++Par+Fr%C3%A9d%C3%A9ric+Alfred+P.+Falloux+(comte+de.)&pg=PA6&hl=es#v=onepage&q&f=false Louis XVI, por Frédéric Alfred, conde de Falloux (pág.6-21)]
* Zweig. María Antonieta - Una vida involuntariamente heroica, p. 373


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==

Última revisió del 15:17 4 abr 2024

Lluís XVI

Lluís XVI de França (en francés Louis XVI de France) (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de giner de 1793) fon rei de França i de Navarra entre 1774 i 1789, Coprincip d'Andorra entre 1774 i 1793, i rei dels francesos entre els anys 1789 i 1792.

Quant va ser investit com a rei es va creure que es farien grans reformes de l'Estat, pero la seua falta de caràcter, les intrigues de la seua cort i l'oposició dels nobles li impediren portar a veta les mides oportunes. En quant a política exterior tingué més èxit, debilitant a Gran Bretanya i mantenint la pau en Europa.

Intentà en sis ocasions (1774-1776, 1781 i quatre en 1787) realisar reformes, establint un impost equitatiu que substituira a la talla heretada del feudalisme. La noblea de toga del Parlament de París i la cort de Versalles se negaren a tals reformes, fent al rei tindre que presentar les seues propostes davant una Assamblea de Notables i més tart davant els Estats Generals per a aprovar-les. En els Estats Generals de 1789, el Tercer Estat, al que no se li concedí el vot per persona que solicitava, s'autoproclamá Assamblea Nacional, jurant no dissoldre's fins donar una Constitució a França. El rei cedí davant l'Assamblea, veent-se obligat més tart a traslladar-se al parisenc palau de les Tulleríes.

Degut al seu desacort en les lleis i reformes (com la confiscació de bens de l'iglésia i la Constitució civil del clero), i veent lo rebaixada que havia quedat la seua autoritat, adoptà una doble actitut, aparentant en públic estar d'acort en l'Assamblea i conspirant en privat en contra d'ella, per a eliminar als revolucionaris del poder. El rei decidí fugar-se per a unir-se a un eixercit lleal, pero fon detengut en Varennes-en-Argonne, portat de volta a París i suspés de les seues funcions.

A pesar de que hagué un moviment republicà que exigí que el rei fora castigat, el monarca firmà la Constitució de 1791 i fon repost en les seues funcions. En un assalt a les Tulleríes, el 20 d'agost fon arrestat (arrest motivat per la seua negativa a enviar soldats a lluitar contra Àustria i Prússia), posat a disposició de la Convenció Nacional (en substitució de l'Assamblea Llegislativa constitucional) i processat. Fon guillotinat el 21 de giner de 1793 per traició.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Évelyne Lever (1985). Louis XVI, Fayard. ISBN 2-213-01545-7. (en francés)
  • Jean-Christian Petitfils (2005). Louis XVI, Perrin. ISBN 2-262-01484-1. (en italià)
  • Jean de Viguerie (2003). Louis XVI - le roi bienfaisant, du Rocher. ISBN 2-268-04506-4. (en francés)
  • Joël Félix (2006). Louis XVI et Marie-Antoinette: un couple en politique, Payot & Rivages. ISBN 2-228-90107-5. (en francés)
  • Vincent Cronin (1974). Louis and Antoinette, Collins. ISBN 0-8095-9216-9. (en anglés)