Diferència entre les revisions de "Monarquia"

 
(No es mostren 17 edicions intermiges d'7 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La monarquia es una forma de govern on el carrec suprem d'un Estat es vitalici i es designa, generalment, per mig d'un orde hereditari. Qui ocupa este carrec es el monarca, encara que d'acort a la estructura juridica del govern o de la regio, pot rebre diverses noms: rei, emperador, sar, kàiser, etc. L'estat que es regit per un monarca tambe pot rebre el nom de regne, ademés de monarquia.
+
[[File:Símbolos de la Monarquía Española.png|thumb|250px|Símbols de la monarquia espanyola]]
 +
 
 +
La '''monarquia''' és una forma de govern a on el càrrec suprem d'un Estat és vitalici i es designa, generalment, per mig d'un orde hereditari. Qui ocupa este càrrec és el monarca, encara que d'acort a la estructura juridica del govern o de la regió, pot rebre diverses noms: [[rei]], [[Emperador (Títul)|emperador]], [[sar]], [[kàiser]], etc.  
 +
 
 +
L'estat que és regit per un monarca, també pot rebre el nom de regne, ademés de monarquia.
 +
 
 +
A lo llarc de l'història, moltes monarques han segut consagrats sobre la base de la divinitat de la seua persona o com ungits per [[Deu]]. En l'antic [[Egipte]], per eixemple, el [[faraó]] era considerat com una deitat, a l'igual que certs governants orientals.
 +
 
 +
En l'actualitat, la majoria de les monarquies que encara seguixquen han modificat la seua esencia i han perdut poder, en l'excepció d'algunes nacions africanes i asiatiques. En [[Europa]], s'han transformat en monarquies constitucionals o parlamentaries, baix un regimen democràtic i de [[Sobirania popular|sobirania popular]]. En estos casos, el monarca manté un paper especialment representatiu, simbolic i, en algu cas, d'arbitrage.
 +
 
 +
Estos regimens, per tant, se diferencian de la monarquia absoluta, a on el monarca te el poder total en térmens polítics (no existix la divisió de poders). D'esta forma, el monarca dispon del control dels organs llegislatius i del poder judicial.
 +
 
 +
Per atra banda, es parla de l'existencia de monarquies hibrides quant el sistema de govern és troba a mig camí entre la monarquia absoluta i la constitucional. En estos casos, el monarca es ve obligat a cedre part del seu poder, pero manté una important influencia política.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Sobirania popular]]
 +
* [[Sobirania nacional]]
 +
 
  
 
[[Categoria:Política]]
 
[[Categoria:Política]]
[[Categoria:Sistemes de Govern]]
+
[[Categoria:Dret constitucional]]
 +
[[Categoria:Ciència política]]
 +
[[Categoria:Definicions]]

Última revisió del 15:03 7 abr 2024

Símbols de la monarquia espanyola

La monarquia és una forma de govern a on el càrrec suprem d'un Estat és vitalici i es designa, generalment, per mig d'un orde hereditari. Qui ocupa este càrrec és el monarca, encara que d'acort a la estructura juridica del govern o de la regió, pot rebre diverses noms: rei, emperador, sar, kàiser, etc.

L'estat que és regit per un monarca, també pot rebre el nom de regne, ademés de monarquia.

A lo llarc de l'història, moltes monarques han segut consagrats sobre la base de la divinitat de la seua persona o com ungits per Deu. En l'antic Egipte, per eixemple, el faraó era considerat com una deitat, a l'igual que certs governants orientals.

En l'actualitat, la majoria de les monarquies que encara seguixquen han modificat la seua esencia i han perdut poder, en l'excepció d'algunes nacions africanes i asiatiques. En Europa, s'han transformat en monarquies constitucionals o parlamentaries, baix un regimen democràtic i de sobirania popular. En estos casos, el monarca manté un paper especialment representatiu, simbolic i, en algu cas, d'arbitrage.

Estos regimens, per tant, se diferencian de la monarquia absoluta, a on el monarca te el poder total en térmens polítics (no existix la divisió de poders). D'esta forma, el monarca dispon del control dels organs llegislatius i del poder judicial.

Per atra banda, es parla de l'existencia de monarquies hibrides quant el sistema de govern és troba a mig camí entre la monarquia absoluta i la constitucional. En estos casos, el monarca es ve obligat a cedre part del seu poder, pero manté una important influencia política.

Vore tambéEditar