Diferència entre les revisions de "Rubidi" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostra una edició intermija d'un usuari)

Llínea 10:

El rubidi és un metal molt suau, dúctil, de color blanc argentat. És el segon més electropositiu dels metals alcalins estables i es fon a una temperatura de 39,3 °C (102,7 °F). Com atres metals alcalins, el rubidi metàlic reacciona violentament en l'aigua.

== Aplicacions ==

El rubidi es pot ionisar en facilitat per lo que s'ha estudiat el seu us en motors iònics per a naus espacials, encara que el [[xenon]] i el [[cesi]] han demostrat una major eficàcia per a este propòsit. S'utilisa principalment en la fabricació de cristals especials per a sistemes de telecomunicacions de fibra òptica i equips de visió nocturna. Atres usos són:

* Recobriment de fotoemisors de telur-rubidi en cèlules fotoeléctrique i detectors electrònics.

* Afinador de buit, getter, (substància que absorbix les últimes traces de gas, especialment oxigen) en tubos de buit per a assegurar el seu correcte funcionament.

* Component de fotorresistències (o LDR, Light dependant resistors, resistències depenents de la llum), resistències en les que la resistència elèctrica varia en l'allumenament rebut.

* En medicina per a la tomografía per emissió de positrons, el tractament de l'epilèpsia i la separació per ultracentrifugat d'àcit núcleic i virus.

* Decorregut de treball en turbines de vapor.

* El RbAg4I5 té la major conductivitat elèctrica coneguda a temperatura ambiente de tots els cristals iònics i podria usar-se en la fabricació de bateries en forma de primes làmines entre atres aplicacions elèctriques.

* S'estudia la possibilitat d'amprar el metal en generadors termoelèctrics basats en la magnetohidrodinàmica de manera que els ions de rubidi generats a alta temperatura siguen conduïts a través d'un camp magnètic generant una corrent elèctrica.

* Servix per a conseguir el color púrpura en els fòcs artificials.

* En moltes aplicacions pot substituir-se pel cesi (o el compost de cesi corresponent) per la seua semblança química.

== Referències ==

* Ohly, Julius (1910). «Rubidium». Analysis, detection and commercial value of the rare metals. Mining Science Pub. Co

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 El rubidi és un metal molt suau, dúctil, de color blanc argentat. És el segon més electropositiu dels metals alcalins estables i es fon a una temperatura de 39,3 °C (102,7 °F). Com atres metals alcalins, el rubidi metàlic reacciona violentament en l'aigua.
+== Aplicacions ==
+El rubidi es pot ionisar en facilitat per lo que s'ha estudiat el seu us en motors iònics per a naus espacials, encara que el [[xenon]] i el [[cesi]] han demostrat una major eficàcia per a este propòsit. S'utilisa principalment en la fabricació de cristals especials per a sistemes de telecomunicacions de fibra òptica i equips de visió nocturna. Atres usos són:
+* Recobriment de fotoemisors de telur-rubidi en cèlules fotoeléctrique i detectors electrònics.
+* Afinador de buit, getter, (substància que absorbix les últimes traces de gas, especialment oxigen) en tubos de buit per a assegurar el seu correcte funcionament.
+* Component de fotorresistències (o LDR, Light dependant resistors, resistències depenents de la llum), resistències en les que la resistència elèctrica varia en l'allumenament rebut.
+* En medicina per a la tomografía per emissió de positrons, el tractament de l'epilèpsia i la separació per ultracentrifugat d'àcit núcleic i virus.
+* Decorregut de treball en turbines de vapor.
+* El RbAg4I5 té la major conductivitat elèctrica coneguda a temperatura ambiente de tots els cristals iònics i podria usar-se en la fabricació de bateries en forma de primes làmines entre atres aplicacions elèctriques.
+* S'estudia la possibilitat d'amprar el metal en generadors termoelèctrics basats en la magnetohidrodinàmica de manera que els ions de rubidi generats a alta temperatura siguen conduïts a través d'un camp magnètic generant una corrent elèctrica.
+* Servix per a conseguir el color púrpura en els fòcs artificials.
+* En moltes aplicacions pot substituir-se pel cesi (o el compost de cesi corresponent) per la seua semblança química.
 == Referències ==
 * Ohly, Julius (1910). «Rubidium». Analysis, detection and commercial value of the rare metals. Mining Science Pub. Co