Diferència entre les revisions de "Urà (planeta)"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300px|Planeta d'Urà '''Urà''' és el sèptim planeta del Sistema Solar, el tercer en tamany, i el quart més masiu. La...». |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 21 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[File:Uranus2.jpg|thumb|right|300px|<center>Planeta Urà</center>]] | ||
'''Urà''' és el sèptim planeta del [[Sistema Solar]], el tercer en tamany, i el quart més | '''Urà''' és el sèptim [[planeta]] del [[Sistema Solar]], el tercer en tamany, i el quart més massiu. La principal característica d'Urà és l'inclinació del seu eix de rotació de casi noranta graus en respecte a la seua òrbita; l'inclinació no sols se llimita al mateix planeta, sino també als seus anells, satèlits i el camp magnètic del mateix. | ||
Urà posseïx la superfície més uniforme de tots els planetes pel seu característic color blau-verdós, produït per la combinació de gasos presents en la seua atmòsfera i té un sistema d'anells que no se poden observar a simple vista. Ademés posseïx un anell [[blau]], el qual és una rarea planetaria. Urà és un dels dos planetes que té un moviment retrògrat, similar al de [[Venus]]. | |||
Encara que és detectable a simple vista en el cel nocturn, no va ser catalogat com a planeta pels astrònoms de l'antiguetat per la seua escassa lluminositat i a la llentitut de la seua òrbita. | |||
Urà és similar en composició a [[Neptú]], i els dos tenen una composició diferent dels atres dos jagants gaseosos ([[Júpiter]] i [[Saturn]]). Per això, els astrònoms a voltes els classifiquen en una categoria diferent, els jagants gelats. | |||
Com els atres planetes jagants, Urà té un sistema d'anells, una magnetosfera, i numerosos [[Satèlit natural|satèlits]]. El sistema d'Urà té una configuració única respecte als atres planetes ya que el seu eix de rotació està molt inclinat, casi fins al seu pla de revolució al voltant del [[Sol]]. Per lo tant, els seus pols nort i sur es troben en a on la majoria dels atres planetes tenen l'equador. | |||
Les velocitats del vent en Urà poden aplegar o inclús sobrepassar els 250 m/s (900 km/h). Urà té 27 satèlits naturals coneguts. | |||
== Referències == | |||
* Hammel, H.B.; Rages, K.; Lockwood, G.W.; et al. (2001). «New Measurements of the Winds of Uranus». Icarus 153: 229-235 | |||
* Hanel, R.; Conrath, B.; Flasar, F.M.; et al. (1986). «Infrared Observations of the Uranian System». Science 233 (4759): 70-74. Bibcode:1986Sci...233...70H. PMID 17812891. doi:10.1126/science.233.4759.70 | |||
* Pearl, J.C.; Conrath, B.J.; Hanel, R.A.; Pirraglia, J.A. (1990). «The Albedo, Effective Temperature, and Energy Balance of Uranus as Determined from Voyager IRIS Data». Icarus 84: 12-28. Bibcode:1990Icar...84...12P. doi:10.1016/0019-1035(90)90155-3 | |||
== Bibliografia == | |||
* Giles Sparrow. ''Cosmos: una guía de campo''. RBA (2007). ISBN 978-84-7901-245-8 | |||
* Irvin Patrick G.J. ''Giant Planets of our Solar System''. Atmosphere, Composition and Structure. Praxis (2009). ISBN 978-3-540-85157 | |||
* Lain Nicolson, Nicholls, James. ''La exploración del espacio''. Editorial Bruguera (1980). OCLC 432687585 | |||
* Mark Littmann, Mark. ''Planets Beyond''. Courier Dover Publications (2004). ISBN 0-486-43602-0 | |||
* Moreno Luquero, Ricardo. ''Historia breve del Universo''. Ediciones Rialp (1998). ISBN 84-321-3202-0 | |||
* Murray, Carl D. Stanley F. Dermott. ''Solar System Dynamics''. Cambridge University Press (2000). ISBN 0-521-57597-4 | |||
* Mark Littmann, Mark. ''Planets Beyond''. Courier Dover Publications (2004). ISBN 0-486-43602-0 | |||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Uranus (planet)}} | |||
{{DGLV|Urà}} | |||
[[Categoria:Planetes]] | [[Categoria:Planetes]] | ||
[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]] | |||