Diferència entre les revisions de "Torre del Rei"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Torre del Rei en Oropesa del Mar (Castellón).jpg|thumb|250px|Torre del Rei en | [[File:Torre del Rei en Oropesa del Mar (Castellón).jpg|thumb|250px|Torre del Rei en [[Orpesa]] ([[Castelló]])]] | ||
La '''Torre del Rei''' està situada en el [[municipi]] d'[[ | La '''Torre del Rei''' està situada en el [[municipi]] d'[[Orpesa]], en la comarca de la [[Plana Alta]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
La Torre del Rei és una torre de guaita i vigilància de forma quadrada situada en un promontori -''Punta de les Llanses''- de la costa d' | La Torre del Rei és una torre de guaita i vigilància de forma quadrada situada en un promontori -''Punta de les Llanses''- de la costa d'Orpesa -el Cap d'Orpesa- junt a la mar. En l'any [[1413]] el rei [[Ferrando I d'Antequera]] la manà construir per a poder defendre's dels atacs dels [[Pirata|pirates]]. El nom de ''Punta de les Llanses'' fa referència a una dotació fixa de soldats per a la vigilància dels perills provinents de la mar, sobretot per les incursions de pirates berberescs o abordage a la navegació. | ||
Orpesa pel seu accidentat llitoral arribarà a contar des del [[sigle XVI]] en 3 torres de guaita formant part d'un sistema defensiu que cobria tota la frontera marítima valenciana i espanyola. Les torres avisaven dels possibles avistaments, de torre en torre en tot el Regne de Valéncia, sobre la presència de moros en la costa. | |||
Entre [[1413]] i [[1534]] se té notícia de la construcció de la Torre junt a la construcció d'un monasteri anex per a presentar una presència humana de manera fixa en el seu lloc d'assentament encara que prou difícil pel seu despoblament a causa del perill. | Entre [[1413]] i [[1534]] se té notícia de la construcció de la Torre junt a la construcció d'un monasteri anex per a presentar una presència humana de manera fixa en el seu lloc d'assentament encara que prou difícil pel seu despoblament a causa del perill. | ||
Joan de Servelló o Joan de Cervelló arribat a Valéncia per a millorar les defenses de la Costa, comprà | Joan de Servelló o Joan de Cervelló arribat a Valéncia per a millorar les defenses de la Costa, comprà Orpesa per a fundar allí un patrimoni com a Baró i acabar la Torre que hui es conserva com el millor eixemple d'arquitectura militar de l'época. | ||
La Torre prendrà el nom de "Del Rei" al ser comprada en [[1564]] per Felip II a En Pere de Servelló (II Baró d' | La Torre prendrà el nom de "Del Rei" al ser comprada en [[1564]] per Felip II a En Pere de Servelló (II Baró d'Orpesa). | ||
La Torre ha segut atacada en vàries ocasions: [[1537]], [[1801]] i [[1811]]. En 1801 des de la mar i en 1811 fon atacada des de terra per les tropes napoleòniques conseguint rendir-la per les poques tropes que l'ocupaven. | La Torre ha segut atacada en vàries ocasions: [[1537]], [[1801]] i [[1811]]. En 1801 des de la mar i en 1811 fon atacada des de terra per les tropes napoleòniques conseguint rendir-la per les poques tropes que l'ocupaven. | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
Des de l'any [[1850]] fon quarter i lloc de [[Carabiners]] del Regne, encarregats de Costes i Fronteres, que ocuparen la Torre junt a les seues famílies fins a [[1940]] per dissolució del cos, quedant adscrits a la [[Guàrdia Civil]]. | Des de l'any [[1850]] fon quarter i lloc de [[Carabiners]] del Regne, encarregats de Costes i Fronteres, que ocuparen la Torre junt a les seues famílies fins a [[1940]] per dissolució del cos, quedant adscrits a la [[Guàrdia Civil]]. | ||
La Torre del Rei passà a la propietat de la [[Diputació de Castelló]] i més tart, retornà al patrimoni d' | La Torre del Rei passà a la propietat de la [[Diputació de Castelló]] i més tart, retornà al patrimoni d'Orpesa en l'any [[2007]]. Entre els seus murs han naixcut, vixcut i fallit persones militars i civils en els seus més de 600 anys. | ||
== Referències == | == Referències == | ||