Diferència entre les revisions de "Torre de Pisa" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari)

Llínea 1:

[[File:Leaning Tower of Pisa.jpg|thumb|250px|Torre de Pisa]]

La '''torre de Pisa''' o '''torre inclinada de Pisa''' (en [[italià]]: torre pendente di Pisa)) és la torre campanar de la catedral de [[Pisa]], situada en la plaça del Duomo de Pisa, en la ciutat del mateix nom, municipi de la regió italiana de la [[Toscana]] i capital de la província homònima d'[[Itàlia]]. La seua altura original era de 60 m encara que actualment medix 56.67 m des de la base en el costat més alt i 55.86 m des de la base en el seu costat més baix. El seu pes s'estima en 14.500 tonellades i el seu inclinament és d'uns 4°, estenent-se 3.9 m de la vertical. Té huit nivells: una base d'arcs cegos en 15 columnes, sis nivells adornats en arcades obertes de mig punt, i un campanar en el cim. L'escala interna en espiral té 251 escalons. Està considerada, junt a la catedral de la que forma part, una de les joyes de l'art Romànic.

La '''torre de Pisa''' o '''torre inclinada de Pisa''' (en [[italià]]: torre pendente di Pisa) és la torre campanar de la catedral de [[Pisa]], situada en la plaça del Duomo de Pisa, en la ciutat del mateix nom, municipi de la regió italiana de la [[Toscana]] i capital de la província homònima d'[[Itàlia]]. La seua altura original era de 60 m encara que actualment medix 56.67 m des de la base en el costat més alt i 55.86 m des de la base en el seu costat més baix. El seu pes s'estima en 14.500 tonellades i el seu inclinament és d'uns 4°, estenent-se 3.9 m de la vertical. Té huit nivells: una base d'arcs cegos en 15 columnes, sis nivells adornats en arcades obertes de mig punt, i un campanar en el cim. L'escala interna en espiral té 251 escalons. Està considerada, junt a la catedral de la que forma part, una de les joyes de l'art Romànic.

La torre va començar a inclinar-se durant la seua construcció en [[agost]] de l'any [[1173]], degut a que el sol era bla i no podia soportar adequadament el pes de l'estructura. L'inclinament va empijorar fins a la finalisació de la construcció en el [[sigle XIV]]. En l'any [[1990]], l'inclinament havia alcançat els 5,5 graus. L'estructura es va estabilisar per mig de treballs de reparació entre els anys [[1993]] i [[2001]], que varen reduir l'inclinament a 3,97 graus.

Llínea 77:

* Assunta - La més gran, pesa 2.600 kg i va ser fosa en l'any [[1654]] per Giovanni Pietro Orlandi.

* Crucifix - pesa 1.850 kg i va ser fos originalment en l'any [[1572]] per Vincenzo Possenti, despuix refòs en [[1818]] per Gualandi da Prato.

* Sant *Ranieri - pesa 1.150 kg i va ser refosa vàries voltes, l'última en [[1735]] per Pier Francesco Berti de Lucca.

* Sant Ranieri - pesa 1.150 kg i va ser refosa vàries voltes, l'última en [[1735]] per Pier Francesco Berti de Lucca.

* Dal *Pozzo - va ser fosa en l'any [[1606]], danyada pels bombardejos durant l'[[Segona guerra mundial|última guerra mundial]], va ser convertida en museu i en l'any [[2004]] es va insertar en el seu lloc una còpia de la fundició Marinelli de Agnone en un pes de 490 kg.

* Dal Pozzo - va ser fosa en l'any [[1606]], danyada pels bombardejos durant l'[[Segona guerra mundial|última guerra mundial]], va ser convertida en museu i en l'any [[2004]] es va insertar en el seu lloc una còpia de la fundició Marinelli de Agnone en un pes de 490 kg.

* Pasquereccia - pesa 1.014 kg fosa en [[1262]] per Lotteringio di Bartolomeo.

* Terza - pesa 330 kg i va ser fabricada per artesans loreneses o alsacians en l'any [[1473]].

Llínea 87:

En l'antiguetat, cada campana estava dedicada a un moment del dia llitúrgic. Per eixemple, la Pasquereccia tocava per a la [[Pasqua]], la Terza a la tercera hora del dia (nou del matí), la campana Vespruccio a l'hora de les vespres (sis de la vesprada).

Hi ha notícies d'una campana ~~presa~~ de l'iglésia de Sant Michele en Guamo, prop de Lucca, posteriorment refosa per a formar un ''nou concert''.

Hi ha notícies d'una campana de l'iglésia de Sant Michele en Guamo, prop de Lucca, posteriorment refosa per a formar un ''nou concert''.

La campana de Sant Ranieri es dia originalment Justícia i estava en el palau del mateix nom. Solia sonar per la mort dels traïdors, i supostament també va sonar per la mort de Comte Ugolino. Va ser duta al campanar en el [[sigle XV]] per a substituir a la Pasquareccia original i posteriorment refosa en l'any [[1606]].

Llínea 102:

== Vore també ==

* [[Pisa]]

== Referències ==

* [https://www.towerofpisa.org/leaning-tower-of-pisa-facts/ Web oficial Torre de Pisa]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Leaning Tower of Pisa.jpg|thumb|250px|Torre de Pisa]]
-La '''torre de Pisa''' o '''torre inclinada de Pisa''' (en [[italià]]: torre pendente di Pisa)) és la torre campanar de la catedral de [[Pisa]], situada en la plaça del Duomo de Pisa, en la ciutat del mateix nom, municipi de la regió italiana de la [[Toscana]] i capital de la província homònima d'[[Itàlia]]. La seua altura original era de 60 m encara que actualment medix 56.67 m des de la base en el costat més alt i 55.86 m des de la base en el seu costat més baix. El seu pes s'estima en 14.500 tonellades i el seu inclinament és d'uns 4°, estenent-se 3.9 m de la vertical. Té huit nivells: una base d'arcs cegos en 15 columnes, sis nivells adornats en arcades obertes de mig punt, i un campanar en el cim. L'escala interna en espiral té 251 escalons. Està considerada, junt a la catedral de la que forma part, una de les joyes de l'art Romànic.
+La '''torre de Pisa''' o '''torre inclinada de Pisa''' (en [[italià]]: torre pendente di Pisa) és la torre campanar de la catedral de [[Pisa]], situada en la plaça del Duomo de Pisa, en la ciutat del mateix nom, municipi de la regió italiana de la [[Toscana]] i capital de la província homònima d'[[Itàlia]]. La seua altura original era de 60 m encara que actualment medix 56.67 m des de la base en el costat més alt i 55.86 m des de la base en el seu costat més baix. El seu pes s'estima en 14.500 tonellades i el seu inclinament és d'uns 4°, estenent-se 3.9 m de la vertical. Té huit nivells: una base d'arcs cegos en 15 columnes, sis nivells adornats en arcades obertes de mig punt, i un campanar en el cim. L'escala interna en espiral té 251 escalons. Està considerada, junt a la catedral de la que forma part, una de les joyes de l'art Romànic.
 La torre va començar a inclinar-se durant la seua construcció en [[agost]] de l'any [[1173]], degut a que el sol era bla i no podia soportar adequadament el pes de l'estructura. L'inclinament va empijorar fins a la finalisació de la construcció en el [[sigle XIV]]. En l'any [[1990]], l'inclinament havia alcançat els 5,5 graus. L'estructura es va estabilisar per mig de treballs de reparació entre els anys [[1993]] i [[2001]], que varen reduir l'inclinament a 3,97 graus.
@@ Llínea 77: / Llínea 77: @@
 * Assunta - La més gran, pesa 2.600 kg i va ser fosa en l'any [[1654]] per Giovanni Pietro Orlandi.
 * Crucifix - pesa 1.850 kg i va ser fos originalment en l'any [[1572]] per Vincenzo Possenti, despuix refòs en [[1818]] per Gualandi da Prato.
-* Sant *Ranieri - pesa 1.150 kg i va ser refosa vàries voltes, l'última en [[1735]] per Pier Francesco Berti de Lucca.
+* Sant Ranieri - pesa 1.150 kg i va ser refosa vàries voltes, l'última en [[1735]] per Pier Francesco Berti de Lucca.
-* Dal *Pozzo - va ser fosa en l'any [[1606]], danyada pels bombardejos durant l'[[Segona guerra mundial|última guerra mundial]], va ser convertida en museu i en l'any [[2004]] es va insertar en el seu lloc una còpia de la fundició Marinelli de Agnone en un pes de 490 kg.
+* Dal Pozzo - va ser fosa en l'any [[1606]], danyada pels bombardejos durant l'[[Segona guerra mundial|última guerra mundial]], va ser convertida en museu i en l'any [[2004]] es va insertar en el seu lloc una còpia de la fundició Marinelli de Agnone en un pes de 490 kg.
 * Pasquereccia - pesa 1.014 kg fosa en [[1262]] per Lotteringio di Bartolomeo.
 * Terza - pesa 330 kg i va ser fabricada per artesans loreneses o alsacians en l'any [[1473]].
@@ Llínea 87: / Llínea 87: @@
 En l'antiguetat, cada campana estava dedicada a un moment del dia llitúrgic. Per eixemple, la Pasquereccia tocava per a la [[Pasqua]], la Terza a la tercera hora del dia (nou del matí), la campana Vespruccio a l'hora de les vespres (sis de la vesprada).
-Hi ha notícies d'una campana presa de l'iglésia de Sant Michele en Guamo, prop de Lucca, posteriorment refosa per a formar un ''nou concert''.
+Hi ha notícies d'una campana de l'iglésia de Sant Michele en Guamo, prop de Lucca, posteriorment refosa per a formar un ''nou concert''.
 La campana de Sant Ranieri es dia originalment Justícia i estava en el palau del mateix nom. Solia sonar per la mort dels traïdors, i supostament també va sonar per la mort de Comte Ugolino. Va ser duta al campanar en el [[sigle XV]] per a substituir a la Pasquareccia original i posteriorment refosa en l'any [[1606]].
@@ Llínea 102: / Llínea 102: @@
 == Vore també ==
 * [[Pisa]]
 == Referències ==
 * [https://www.towerofpisa.org/leaning-tower-of-pisa-facts/ Web oficial Torre de Pisa]