Diferència entre les revisions de "Palau de la Música de Valéncia"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
=== Els espais del Palau === | === Els espais del Palau === | ||
==== Sala José Iturbi ==== | ==== Sala José Iturbi ==== | ||
La sala principal, denominada des de [[maig]] de l'any [[1995]] José Iturbi, té 1790 localitats. És la sala més emblemàtica, l'image –junt en la frontera- més visible del Palau, a on tenen lloc els cicles simfònics. Conte ademés en un escenari de 190m2 de superfície i un fos que durant els concerts està cobert per les dos primeres files de butaques, pero que, en ocasions especials, s'ha destapat per a produccions d'òpera escenificada. Les primeres butaques es distribuïxen en forma de palmito en dos pisos front a l'orquesta i el restant en nayes a modo de graderíos, a abdós costats i darrere de l'escenari, de modo que els músics queden envolts pel públic. | La sala principal, denominada des de [[maig]] de l'any [[1995]] [[José Iturbi]], té 1790 localitats. És la sala més emblemàtica, l'image –junt en la frontera- més visible del Palau, a on tenen lloc els cicles simfònics. Conte ademés en un escenari de 190m2 de superfície i un fos que durant els concerts està cobert per les dos primeres files de butaques, pero que, en ocasions especials, s'ha destapat per a produccions d'òpera escenificada. Les primeres butaques es distribuïxen en forma de palmito en dos pisos front a l'orquesta i el restant en nayes a modo de graderíos, a abdós costats i darrere de l'escenari, de modo que els músics queden envolts pel públic. | ||
==== Sala Joaquín Rodrigo ==== | ==== Sala Joaquín Rodrigo ==== | ||
La Sala Joaquín Rodrigo té capacitat per a 420 espectadors. Dispon d'un únic graderio en forma de palmito i en ella tenen lloc els concerts de cambra i els recitals lírics. Ha acollit cicles com el de Solistes Internacionals, Lied, Música Antiga i Barroca, Taller d'òpera, etc. | La Sala [[Joaquín Rodrigo]] té capacitat per a 420 espectadors. Dispon d'un únic graderio en forma de palmito i en ella tenen lloc els concerts de cambra i els recitals lírics. Ha acollit cicles com el de Solistes Internacionals, Lied, Música Antiga i Barroca, Taller d'òpera, etc. | ||
==== Sales | ==== Sales Martin i Soler i Lucrecia Bori ==== | ||
Un dels compositors valencians, | Un dels compositors valencians, [[Vicent Martin i Soler]], va donar nom a la fins a llavors denominada Sala C en juny de l'any [[2001]]. Per la seua banda, la Sala D, va prendre el nom d'una veu valenciana: [[Lucrezia Bori]]. L'encarregada de descobrir la placa commemorativa, el 30 d'octubre de 2001, va ser la soprano Isabel Rei. Abdós sales poden acomodar unes 100 persones i són l'escenari ideal de conferències, llectures poètiques, cicles lliteraris, reunions, congressos i exposicions de chicotet format. | ||
==== Sala d'Exposicions ==== | ==== Sala d'Exposicions ==== | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
== Polítiques del Palau == | == Polítiques del Palau == | ||
Baix la direcció de [[Maria Irene Beneyto]], el Palau realisa campanyes per a acostar la cultura musical als més jóvens, i als ciutadans en general. Pero el Palau també ha segut motiu de polèmica: el [[22 de juliol]] de [[2005]] el Colectiu de Cantants en [[Valencià]] [[Ovidi Montllor]] es va manifestar, tancant-se dins del Palau de la Música, com a protesta que encara no hi havia actuat cap grup o artiste valencià que utilise la llengua pròpia com [[mig]] per a expressar-se. | Baix la direcció de [[Maria Irene Beneyto]], el Palau realisa campanyes per a acostar la cultura musical als més jóvens, i als ciutadans en general. Pero el Palau també ha segut motiu de polèmica: el [[22 de juliol]] de [[2005]] el Colectiu de Cantants en [[Valencià]] [[Ovidi Montllor]] es va manifestar, tancant-se dins del Palau de la Música, com a protesta que encara no hi havia actuat cap grup o artiste valencià que utilise la llengua pròpia com [[mig]] per a expressar-se. | ||
== Referències== | == Referències== | ||
* Badenes, Gonzalo (1 de junio de 1987). «La noche de aquel día. Ritmo nº 578, Junio 1987, pág 96». Ritmo. p. 96 | * Badenes, Gonzalo (1 de junio de 1987). «La noche de aquel día. Ritmo nº 578, Junio 1987, pág 96». Ritmo. p. 96 | ||