Diferència entre les revisions de "Maximilià Thous"
Pàgina nova, en el contingut: «''Maximiliano Thous Orts''' (Sant Esteban de Pravia, Muros de Nalón, Astúries, 1875 - Valéncia, 1947), també conegut com '''Maximilià...». |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 29 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | |||
| nom = Maximilià Thous i Orts | |||
| image = [[File:Maximilià Thous i Orts (1906).jpg|250ps|Maximilià Thous en l'any [[1906]]]] | |||
| peu = | |||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | |||
| ocupació = Periodiste i escritor. | |||
| data_naix = [[30 de novembre]] de [[1875]] | |||
| lloc_naix = [[San Esteban de Pravia]], [[Muros de Nalón]], [[Astúries]], [[Espanya]] | |||
| data_mort = [[26 d'octubre]] de [[1947]] | |||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | |||
}} | |||
'''Maximilià Thous i Orts''' ([[San Esteban de Pravia]], [[Muros de Nalón]], [[Astúries]], [[30 de novembre]] de [[1875]] - † [[Valéncia]], [[26 d'octubre]] de [[1947]]), també conegut com '''Maximilià Thous i Orts''', fon un periodiste i escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | |||
També fon un dels pioners del cine en el territori valencià, i en 1923, a l'escomençar la [[Dictadura de Primo de Rivera]], va rodar els films ''La bruja, La Dolores, La alegria del batallón'', i ''Nit d'albaes''. Durant la [[Segona República Espanyola]] fon director del [[Museu Valencià d'Etnografia i Folclor]]. A l'acabar la [[guerra civil espanyola]] el museu fon clausurat, ell mateix fon destituït i li desmontaren els drets d'autor de l'himne. Tot açò ho va deixar moralment desfet, i fins a la seua mort | == Biografia == | ||
Fon pare de [[Maximilià Thous i Llorens]]. De família originària d'[[Alacant]], va nàixer accidentalment en [[Astúries]], pero de chicotet fon en la seua família a viure a la [[ciutat de Valéncia]]. | |||
Va estudiar dret en l'[[Universitat de Valéncia]], pero pronte va deixar els estudis i es va dedicar al periodisme i a la lliteratura. Fundà les revistes ''El Gladiador'', ''El Guante Blanco'' ([[1912]]-[[1918]]) i ''El Sobaquillo'', va treballar en ''El Criterio'', ''El Palleter'', ''[[El Correo Valenciano]] '' i va dirigir ''[[La Correspondencia de Valencia]] '', del que va fer l'orgue oficiós del seu partit, Unió Valencianista Regional (URV), del que fon candidat en diverses eleccions municipals. En l'any [[1901]] va obtindre la flor natural en els [[Jocs Florals]] de Valéncia i en l'any [[1909]] va compondre en el músic [[Josep Serrano Simeón]] l'[[Himne Valencià]] de l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]]. | |||
També fon un dels pioners del cine en el territori [[valencià]], i en l'any [[1923]], a l'escomençar la [[Dictadura de Primo de Rivera]], va rodar els films ''La bruja, La Dolores, La alegria del batallón'', i ''[[Nit d'albaes]] ''. Durant la [[Segona República Espanyola]] fon director del [[Museu Valencià d'Etnografia i Folclor]]. A l'acabar la [[guerra civil espanyola]] el museu fon clausurat, ell mateix fon destituït i li desmontaren els drets d'autor de l'himne. Tot açò ho va deixar moralment desfet, i fins a la seua mort a soles va escriure alguns [[llibrets de falla]]. En l'any [[1949]] la secció filològica de [[Lo Rat Penat]] li va dedicar un homenage pòstum. | |||
== Obres == | == Obres == | ||
[[Archiu:Esmax.jpg|thumb|250px|Monument a Maximilià Thous, en [[Valéncia]]]] | |||
Va escriure numeroses sarsueles, sainets i comèdies: | Va escriure numeroses sarsueles, sainets i comèdies: | ||
* '' | * ''De Carcaixent i dolces'' ([[1896]]) | ||
* ''Portfolio de | * ''Portfolio de Valéncia'' ([[1898]]) | ||
* ''Moros i cristians'' | * ''Moros i cristians'' | ||
* ''L'escala de Jacob'' | * ''L'escala de Jacob'' | ||
* ''A la vora del riu, mare'' (1920) | * ''A la vora del riu, mare'' ([[1920]]) | ||
* ''Ama, ¿hi ha foc?'' (1920) | * ''Ama, ¿hi ha foc?'' ([[1920]]) | ||
* ''Foc en l'era'' (1916) | * ''Foc en l'era'' ([[1916]]) | ||
* ''L'últim lleó'' (1921) | * ''L'últim lleó'' ([[1921]]) | ||
* ''El dragó del Patriarca'' (1931) | * ''El dragó del Patriarca'' ([[1931]]) | ||
* ''El rei dels auques'' (1931) | * ''El rei dels auques'' ([[1931]]) | ||
* ''La cua de la rabosa'' (1931) | * ''La cua de la rabosa'' ([[1931]]) | ||
== Poema == | |||
=== Bandera del meu amor === | |||
{{Cita|Tinc una bella bandera | |||
que té tots els meus amors. | |||
La tela es de seda fina | |||
or, roig i blau els colors. | |||
Símbol de la meua terra | |||
anyorant i redemptor. | |||
Es la seua vera image: | |||
sobre'l camp de blat de l'or | |||
quatre roselles esclaten | |||
baix el blau cel llumenos. | |||
Entre els seus plecs quant la enlaire | |||
porta la meua ilusiò. | |||
Quant l'or i el grana s'ajunten | |||
al revoltar baix el sol | |||
son com vivissima flama | |||
que dona llum al meu cor.|'Bandera del meu amor', per Maximilià Thous (1932). Citat per [[Manuel Casaña Taroncher]] en el seu l'artícul 'La Senyera, nostra bandera', especial 9 d'Octubre (Las Provincias, 9.10.2008)}} | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [http://www.iifv.ua.es/sainet/consultes/dades_autor.asp?pIdAutor=118 Biografia i obres] | * [http://www.iifv.ua.es/sainet/consultes/dades_autor.asp?pIdAutor=118 Biografia i obres] | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Maximiliano_Thous Maximilià Thous i Orts en Wikipedia] | |||
[[Categoria:Biografies]] | |||
[[Categoria:Valencians]] | |||
[[Categoria:Periodistes]] | |||
[[Categoria:Periodistes valencians]] | |||
[[Categoria:Escritors]] | |||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
[[Categoria:Escritors en valencià]] | [[Categoria:Escritors en valencià]] | ||
[[Categoria:Sigle XIX]] | |||
[[Categoria:Sigle XX]] | |||