Diferència entre les revisions de "Eusebio Sempere"
Sin resumen de edición |
|||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
En l'any [[1953]] Sempere es va separar definitivament de la figuració, cap a un estil més representacional i expressioniste, en bodegons, retrats i figures humanes. La seua busca de formes abstractes cada volta més geomètriques. En eixe periodo se situa l'inici de la seua immersió en la pintura abstracta i la geometria, seguint a Klee, Kandinsky i Mondrian, primer en gouaches, cartulines i aquareles, en una busca de lo que l'artiste va definir com a «vocabulari de significants propis». | En l'any [[1953]] Sempere es va separar definitivament de la figuració, cap a un estil més representacional i expressioniste, en bodegons, retrats i figures humanes. La seua busca de formes abstractes cada volta més geomètriques. En eixe periodo se situa l'inici de la seua immersió en la pintura abstracta i la geometria, seguint a Klee, Kandinsky i Mondrian, primer en gouaches, cartulines i aquareles, en una busca de lo que l'artiste va definir com a «vocabulari de significants propis». | ||
Eusebio Sempere fon membre de ''Los Siete 1948-1954'' junt als següents artistes: [[Ángeles Ballester Garcés]], [[Vicente Castellanos Giner]], [[Vicente Fillol Roig]], [[Juan Genovés Candel|Juan Genovés]], [[Vicente Gómez García]], [[Ricardo Hueso de Brugada]], [[Juan Bautista Llorens Riera]], [[Joaquín Michavila Asensi|Joaquín Michavila]] i [[José Masiá Sellés]]. | |||
En l'any [[1955]] va presentar la seua série de ''Relleus Lluminosos'' (unes caixes de llum en varis plans en l'interior, paralels i en formes geomètriques retallades) en el XI Saló des Réalités Nouvelles, a on la seua decisió d'entregar en mà copies del ''Manifest de la Llum'' fon mal acollida pels atres artistes concentrats. En [[1959]] va participar en la Bienal de [[São Paulo]] i en [[1960]] en la Bienal de [[Venècia]]. | |||
( | En [[1958]] va conéixer a Abel Martín en qui desenrollaria la tècnica de la serigrafia que havia estat deprenent des de [[1955]], i en giner de [[1960]] Eusebio i Abel varen retornar a [[Espanya]], a on Sempere participa en diverses colectives i treballa en el [[Grup Parpalló]]. En [[1961]] convoca una exposició en l'Ateneu de Madrit, que marcaria en inici de la seua etapa d'èxits. Comença a utilisar contrachapats com a soport, treballant en gouache, regla i tirallínees. La seua gama cromàtica es tiny de més ocres i terres, es fa «més espanyola». | ||
En [[1963]] i [[1966]] viajà becat als [[Estats Units]], prenent allí contacte en noves tendències artístiques (el pop, el minimalisme, el moviment [[Fluxus]]), i en abdós estàncies va expondre en la Schaefer Gallery, ademés d'en diverses colectives, una d'elles en el [[MoMA]] de [[Nova York]]. En la década de [[1960]] va expondre ademés en [[Itàlia]], [[Alemània]] o [[Japó]], i es va especialisar en la tècnica de la serigrafia que desenrollaria en la década següent. En la seua última etapa vital es va interessar per l'escultura i la seua relació en lo cinètic, lo òptic i la llum. Segons les seues pròpies manifestacions, concebia les seues escultures com a «pintures en tres dimensions o anti-escultures», peces de ferro o acer de depurada tècnica i síntesis geomètrica, mòvils o giratòries, penjants o sobre peanyes o plataformes. | |||
En l'any [[1977]], Sempere feu una important donació al llavors recent creat Museu de l'Assegurada de la ciutat d'Alacant, en l'actualitat [[Museu d'Art Contemporàneu d'Alacant]] (MACA). En [[1983]] se li va concedir el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries de les Arts]], i dos anys despuix va fallir despuix de quatre anys d'una malaltia degenerativa; fon soterrat en el [[monasteri de la Santa Faç d'Alacant]], en l'entrada al camaril en el que es venera la [[Santa Faç d'Alacant]]. | |||
La seua obra es conserva en institucions i museus com el [[Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia]], el [[Museu d'Art Modern de Barcelona]], el Museu d'Art Abstracte de Conca, el Fogg Museum de la Harvard University, el [[Museu d'Art Modern de Nova York]], el Museum of Modern Art d'[[Atlanta]]; el Museu d'Hamburc, la Fundació Juan March de Madrit, el Museu de l'Universitat d'Alacant, el Museu d'Art Contemporàneu d'Alacant (MACA), i el Museu de la Solidaritat Salvador Allende en [[Chile]]. | |||
== Principals exposicions == | |||
L'estància en la ciutat de París li va donar l'oportunitat a l'artiste de mamprendre, a partir de [[1953]], una coherent i pausada llabor d'investigació plàstica, la qual va concloure en una obra personal. Este proyecte es va presentar en abril de [[1955]] en l'exposició ''Le mouvement'', en la Galerie Denise René. La seua investigació continuaria a través dels seus dibuixos a gouache sobre paper Canson, i a través dels seus relleus lluminosos. Estos relleus serien també presentats en l'edició de l'estiu de [[1955]] del Salon des réalités nouvelles. | |||
En [[1949]] en la Galeria Mateu Art de Valéncia, i en [[1961]] en l'Ateneu de Madrit. En [[1965]] expon en Madrit en Juana Mordó; en [[1973]] participa en la I Exposició Internacional d'Escultura en el Carrer de [[Santa Creu de Tenerife]] i en [[1975]] en la Galeria Rayuela de Madrit. En [[1980]], exposició antològica organisada pel Ministeri de Cultura espanyol. En [[1985]] s'expon la seua Obra Gràfica 1946-1982 en la sèu bilbaïna del Banc de Bilbao. En [[1998]], exposició antològica pòstuma en el [[Institut Valencià d'Art Modern de Valéncia]] (IVAM). | |||
== Premis i guardons == | == Premis i guardons == | ||
( | * 1964, Beca Ford de l'Institut Internacional de [[Nova York]]. | ||
* 1980, Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, Ministeri de Cultura (Espanya). | |||
* 1983, Premi Príncip d'Astúries de les Arts. | |||
* 1983, Premi Alfons Roig, [[Diputació de Valéncia]]. | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||