Diferència entre les revisions de "Archiu de la Corona d'Aragó"

L''''Archiu General de la Corona d’Aragó''' o '''Archiu de la Corona d'Aragó''' (ACA) fon durant sigles l’archiu de la cancelleria del [[rei d’Aragó]] i pertanyia exclusivament al sobirà de la [[Corona d’Aragó|Corona]].<ref name="ACÍ" /> Fon custodiat fins a [[1770]] en el [[Palau Real de Barcelona]].<ref name="ACÍ">{{cita web | títul = Archiu de la Corona d’Aragó | editorial = [[Archiu de la Corona d’Aragó]] | fechaacceso = 16-1-2010 | url = http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/Presentacion/Historia.html }}</ref> La Cancelleria del Rei d’Aragó no discernia territorialment l’archiu, sino que ho fea en funció del titular que ho otorgava, atribuible exclusivament al rei d’Aragó.<ref name=Arxiu>[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=1209 «Archiu de la Corona d’Aragó»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea).</ref> Serà en el [[sigle XV]] quan les [[Generalitat|Diputacions del General]] dels estats privatius de la Corona escomencen a generar els seus propis archius territorials. Aixina, els documents no tenien assent en còdexs diferents per als distints territoris patrimonials del rei, sino que s’ordenaven en un mateix còdex en funció de la seua cronologia.

El primer testimoni de l’existència d’un archiu de la cancelleria del rei d’Aragó data de [[1180]], en que es documenta un archiu real localisat en el [[Monasteri de Sijena]], que en [[1308]] fon traslladat a l’archiu real del [[Monasteri de Sant Joan de Jerusalem]] de [[Barcelona]], junt en variada documentació real procedent dels Templers de [[Saragossa]] i Barcelona i del seu Palau Real.

A partir d’esta data, l’Archiu del Patrimoni Real de la Corona d’Aragó «és el resultat de l’evolució de l’Archiu Real de Barcelona, creat per [[Jaume II d’Aragó|Jaume II el Just]] [...], que fon l’archiu únic i central de la Corona des de [[1318]]».<ref name="CERVANTES">{{cita web | títul = Archiu de la Corona d’Aragó | editorial = [[Institut Cervantes|Centre Virtual Cervantes]] | fechaacceso = 16-1-2010 | url = http://cvc.cervantes.es/obref/arnac/aragon/ }}</ref> Posteriorment se varen anar creant, ademés, archius privatius dels distints regnes. Va haver un intent inicial quan les Corts aragoneses varen crear l'[[Archiu del Regne d’Aragó]] en [[1348]], que no va escomençar a funcionar fins despuix de la seua recreació en les [[Corts de Calatayud de 1461]].<ref name="CERVANTES" /> En el [[Regne de Valéncia]] es fundà l'[[Archiu Real de Valéncia|Archiu Real]] d’este regne en [[1419]].<ref name="CERVANTES" /> «La monarquia borbònica li va donar una nova planta ([[1738]]) i un puntual reglament intern (1754), i en ells el nom nou d’Archiu de la Corona d’Aragó». Des del [[sigle XIX]] a l'Archiu de la Corona d’Aragó se li afegiren atres fondos històrics, constituint hui en dia el depòsit documental de la antiga [[Cancelleria Real]] dels monarques de la [[Corona d'Aragó]].

A partir del [[sigle XV]] es crearen també archius dels regnes privatius en les cancelleries de Valéncia i Saragossa, pero l'història ha fet que estos hagen desaparegut (incendis, incúria, etc.) i a soles el de Barcelona s’haja mantengut. Pel fet de contindre les series completes de la cancelleria real té, a més de la documentació pròpia dels [[Comtes de Barcelona]] i relativa al [[Principat de Catalunya]], molts documents relatius al conjunt de la Corona, que en la desaparició dels atres archius, han quedat com a únics originals. Despuix de décades d’oblit, l'archiver cap [[Pròsper de Bofarull]] ([[1814]]-[[1849]]) va dur a terme una gran tasca de reorganisació de l'Archiu General de la Corona d’Aragó.

* [[Cancelleria|Real Cancelleria]] (antic Archiu Real de Barcelona, en les series més extenses i valioses i a on estan, pròpiament, els documents que poden resultar d’interés per als atres territoris de l’antiga Corona);  

* [[Diputació de les Corts de Catalunya]] ([[Generalitat de Catalunya]]), iniciat en el [[sigle XIV]] i incorporat a l'Archiu despuix de la supressió de l’entitat en [[1714]]; la restauració de l’entitat durant el [[sigle XX]] ha portat a un contenciós sobre la titularitat d’esta documentació històrica)

El document més antic és de l’any [[844]]. L'incorporació a l’antic archiu real de numerosos fondos d’atres procedències, especialment despuix de [[1939]], han convertit a l'Archiu General de la Corona d’Aragó en un depòsit general de documentació antiga. En els últims anys, la transferència per compra o donació de nous fondos migevals o contemporàneus ha convertit els 3.000 m llineals de documentació contabilisats en [[1961]] en 15.000.

 

* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el dumenge, 8.9.2013, un artícul de Julio Martín Alarcón en un suplement titulat 'Crónica' a on parlava de Pròsper Bofarull, antic archiver del ACA ([[Archiu de la Corona d'Aragó]]) de sèu en la ciutat de [[Barcelona]]. L'artícul és molt interessant, trau a la llum pública la manipulació que est element feu dels principals documents valencians:

{{Cita|''Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de València de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.''|''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', per [[Julio Martín Alarcón]] (''El Mundo'', 21.9.2015)}}