Diferència entre les revisions de "Serra Perenchisa"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 19 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
El [[Parage Natural Municipal]] '''Serra Perenchisa''', en una superfície de 174.38 ha, es localisa en el terme municipal de [[Torrent (Valéncia)|Torrente]], [[província de Valéncia]]. S'estén de norest a sud-oest en una longitud aproximada de 10 quilòmetros, entre els termes de [[Torrent (Valéncia)|Torrente]], [[Chiva]] i [[Godelleta]]. Constituïx una de les estribacions muntanyoses del [[Sistema Ibèric]] que més s'acosta a a la costa per l'extrem sud-est.
+
El [[Parage Natural Municipal]] '''Serra Perenchisa''', en una superfície de 174.38 ha, es localisa en el terme municipal de [[Torrent]], [[Valéncia|província de Valéncia]]. S'estén de noroest a sur-oest en una llongitut aproximada de 10 quilómetros, entre els térmens de [[Torrent (Valéncia)|Torrent]], [[Chiva]] i [[Godelleta]]. Constituïx una de les estribacions montanyoses del [[Sistema Ibèric]] que més s'acosta a a la costa per l'extrem sur-est.
  
===Vegetació===
+
== Vegetació ==
[[File:coll de Marina 01.jpg|thumb|250 px|''El margalló'' és una espècie vegetal característica de la Serra Perenchisa.]]
 
* La vegetació està formada principalment per [[matoll]] arbustiu, formant la típica [[garriga]] mediterrània, en la que es troben entre els arbustos de major port les espècies següents: [[coscoll]], [[llentiscle]], [[argilaga]], [[bruc]], [[Albaida]], [[margalló]], [[aladierno]], [[arç negre]] i [[ginebre del galipot]].
 
* En l'estrat de vegetació de menor port, es troben les espècies següents: labiades com [[romer]], [[poliol]], [[timó]]; cistàcies com [[estepa blanca]], romer mascle o el [[esteperola]] i també algunes espècies de [[lleguminosa]]s'i [[gramínia]]s.
 
* L'estrat arbori ho formen, principalment, eixemplars de [[pi blanc]] , resultant un estrat arbori molt clar i irregularment distribuït, a què s'afigen chicotets grups de [[carrasca]]s, [[garrofera]]s'i [[olivera]]s, trobant-se també espècies lianoides com la rosa (Rosa pelegrina), la [[sarsa]], la Vidiella i la [[esbarzer]].
 
  
=== Fauna ===
+
* La vegetació està formada principalment per [[matoll]] arbustiu, formant la típica [[garriga]] mediterrànea, en la que es troben entre els arbusts de major port les espècies següents: [[coscolla]], [[llentiscle]], [[argilaga]], [[bruc]], [[Albaida]], [[margalló]], , [[ars negre]] i [[ginebre del galipot]].
[[File:Europeten Bee-eater (Merops apiaster)-8.jpg|thumb|250 px|left|''L'abellerol'' es veu durant l'estiu en la Serra Perenchisa]]
+
* En l'estrat de vegetació de menor port, es troben les espècies següents: labiades com [[romer]], [[poliol]], [[timó]]; cistàcees com [[estepa blanca]], romer mascle o el [[esteperola]] i també algunes espècies de [[lleguminosa]]s i gramínies.  
* La fauna és la pròpia de les formacions de pineda, rabosots, eriçons europeu i morú, martes, javalins i rates penades.
+
* L'estrat arboreu ho formen, principalment, eixemplars de [[pi blanc]] , resultant un estrat arboreu molt clar i irregularment distribuït, a que s'afigen chicotets grups de carrasques, garroferes i oliveres, trobant-se també espècies lianoides com la rosa (Rosa pelegrina), la [[matavelles]], la Vidiella i la [[romaguera]].
* En l'herpetofauna, destaca el renoc comú, el corredor i el llevador, el renoquet clapat, el fardato ocelat i ofidis com la colobra de ferradura, la colobra d'escala i la colobra d'aigua.
 
* En l'avifauna es troben les espècies típicament associades a les formacions de pineda i matoll, destacant la [[busquereta arrebosat]], [[Busquereta cabecinegra|cabecinegra]] i [[Busquereta rabilarga|rabilarga]]; el carboner tió, el carboner comú, el capellanet i la cagarnera. Rapaços com el soliguer comú , el chot i, esporàdicament, l'àguila calçada, l'aligot i l'esparver.  
 
* En els cursos d'aigua del Barranco del Gallec i el de l'Horteta s'albira la polla d'aigua, la xitarra comuna, el blauet i de forma esporàdica aus en pas cap a la [[Albufera]] com l'agró blava i la garcilla bueyera. A l'estiu destaca la presència del [[abellerol]].
 
  
===Valor paisajístico===
+
== Fauna ==
El seu valor paisagístic en el context local és molt important, sent un element bàsic en la conformació del paisage de Torrent. Des de la seua cima, pot disfrutar-se d'una magnifica panoràmica de la plana costanera valenciana, en l'Albufera com a fita més destacat.
 
  
===Patrimonio cultural===
+
* La fauna és la pròpia de les formacions de pinada, rabosots, ariçons europeu i morú, martes, javalins i rates penades.
 +
* En l'herpetofauna, destaca el renoc comú, el corredor i el llevador, el renoquet esguinat, el fardacho ocelat i ofidis com el sacre de ferradura, el sacre d'escala i el sacre d'aigua.
 +
* En l'avifauna es troben les espècies típicament associades a les formacions de pinada i matoll, destacant la [[busquereta arrebosat]], [[Busquereta cabecinegra|cabecinegra]] i [[Busquereta rabillarga|rabillarga]]; el carboner tió, el carboner comú, el capellanet i la cagarnera. Rapaços com el soliguer comú , el chot i, esporàdicament, l'àguila calçada, l'aligot i l'esparver.
 +
* En els cursos d'aigua del Barranc del Gallec i el de l'Horteta s'albira la [[Polla d'aigua (pardal)|polla d'aigua]], la xitarra comuna, el blavet i de forma esporàdica aus en pas cap a la [[Albufera]] com l'agró blava i la garcilla bueyera. A l'estiu destaca la presència del [[abellerol]].
 +
 
 +
== Valor paisagístic ==
 +
El seu valor paisagístic en el context local és molt important, sent un element bàsic en la conformació del païsage de Torrent. Des de la seua cima, pot gojar-se d'una magnifica panoràmica de la plana costera valenciana, en l'Albufera com a fita més destacat.
 +
 
 +
== Patrimoni cultural ==
 
* Els aqüeductes denominats ''els Arquets de Dalt'' i ''els Arquets de Baix'', d'época islàmica, la funció dels quals era conduir els cabals de les fonts que abocaven als barrancs situats a l'oest del terme a les zones de regadiu situades a l'est.
 
* Els aqüeductes denominats ''els Arquets de Dalt'' i ''els Arquets de Baix'', d'época islàmica, la funció dels quals era conduir els cabals de les fonts que abocaven als barrancs situats a l'oest del terme a les zones de regadiu situades a l'est.
 
* Els jaciments d'época ibèrica ''Lloma de Birlet'' i ''Llometa del Clot de Ballador''; i de l'edat del bronze ''Llometa de l'Espart'', ''Puntal d'Albaida'' i ''els Garravaques''.  
 
* Els jaciments d'época ibèrica ''Lloma de Birlet'' i ''Llometa del Clot de Ballador''; i de l'edat del bronze ''Llometa de l'Espart'', ''Puntal d'Albaida'' i ''els Garravaques''.  
* D'época musulmana es troba el poblat mudèjar i el lloc funerari de ''el Garrigar''.
+
* D'época musulmana es troba el poblat mudèjar i el lloc funerari de ''el Garrigar''.  
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Fon declarat Parage Natural Municipal per Acort del Consell de la [[Generalitat Valenciana]] de data 10 de febrer del 2006. (''En este artícul s'arreplega [http://www.pre.gva.És/DIARIOCGI/BASIS/DIARI/WEB/INSERCION_DOGV_C/DDW?W%3DORGANISMO+PH+LIKE+%22consell*%22+AND+TEXTO_HTML+PH+LIKE+%22sierra+perenxisa%22+ORDER+BY+FECHA_DOGV/D%2CNOMBRE_SECCION%2CNOMBRE_SUBSECCION%2CNOMBRE_APARTADO%2CORGANISMO/D%26M%3D1%26K%3D135938%26R%3DY%26U%3D1 text de l'acort]'')
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
*[http://www.levante-emv.com/comarcas/2010/05/09/descubren-acueducto-siglo-xvii-serra-perenxisa/703606.html/ Descubrixen un aqüeducte del Sigle XVII en Serra Perenchisa]
 +
*[http://www.noutorrenti.com/index.php/seccions/actualitat/1609-el-ayuntamiento-de-torrent-cierra-la-cantera-de-la-sierra-perenxisa/ L'ajuntament de Torrent tanca la pedrera de la Serra Perenchisa]
  
=== Referències ===
 
* Fon declarat Parage Natural Municipal per Acord del Consell de la [[Generalitat Valenciana]] de data 10 de febrer del 2006. (''En este article s'arreplega [http://www.pre.gva.És/DIARIOCGI/BASIS/DIARI/WEB/INSERCION_DOGV_C/DDW?W%3DORGANISMO+PH+LIKE+%22consell*%22+AND+TEXTO_HTML+PH+LIKE+%22sierra+perenxisa%22+ORDER+BY+FECHA_DOGV/D%2CNOMBRE_SECCION%2CNOMBRE_SUBSECCION%2CNOMBRE_APARTADO%2CORGANISMO/D%26M%3D1%26K%3D135938%26R%3DY%26U%3D1 text de l'acord]'')
 
  
 
[[Categoria:Parages naturals municipals de la província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Parages naturals municipals de la província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Torrent]]
 
[[Categoria:Torrent]]

Última revisió del 16:07 9 maig 2024

El Parage Natural Municipal Serra Perenchisa, en una superfície de 174.38 ha, es localisa en el terme municipal de Torrent, província de Valéncia. S'estén de noroest a sur-oest en una llongitut aproximada de 10 quilómetros, entre els térmens de Torrent, Chiva i Godelleta. Constituïx una de les estribacions montanyoses del Sistema Ibèric que més s'acosta a a la costa per l'extrem sur-est.

Vegetació[editar | editar còdic]

Fauna[editar | editar còdic]

  • La fauna és la pròpia de les formacions de pinada, rabosots, ariçons europeu i morú, martes, javalins i rates penades.
  • En l'herpetofauna, destaca el renoc comú, el corredor i el llevador, el renoquet esguinat, el fardacho ocelat i ofidis com el sacre de ferradura, el sacre d'escala i el sacre d'aigua.
  • En l'avifauna es troben les espècies típicament associades a les formacions de pinada i matoll, destacant la busquereta arrebosat, cabecinegra i rabillarga; el carboner tió, el carboner comú, el capellanet i la cagarnera. Rapaços com el soliguer comú , el chot i, esporàdicament, l'àguila calçada, l'aligot i l'esparver.
  • En els cursos d'aigua del Barranc del Gallec i el de l'Horteta s'albira la polla d'aigua, la xitarra comuna, el blavet i de forma esporàdica aus en pas cap a la Albufera com l'agró blava i la garcilla bueyera. A l'estiu destaca la presència del abellerol.

Valor paisagístic[editar | editar còdic]

El seu valor paisagístic en el context local és molt important, sent un element bàsic en la conformació del païsage de Torrent. Des de la seua cima, pot gojar-se d'una magnifica panoràmica de la plana costera valenciana, en l'Albufera com a fita més destacat.

Patrimoni cultural[editar | editar còdic]

  • Els aqüeductes denominats els Arquets de Dalt i els Arquets de Baix, d'época islàmica, la funció dels quals era conduir els cabals de les fonts que abocaven als barrancs situats a l'oest del terme a les zones de regadiu situades a l'est.
  • Els jaciments d'época ibèrica Lloma de Birlet i Llometa del Clot de Ballador; i de l'edat del bronze Llometa de l'Espart, Puntal d'Albaida i els Garravaques.
  • D'época musulmana es troba el poblat mudèjar i el lloc funerari de el Garrigar.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]