Diferència entre les revisions de "Alqueria"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
La seua definició concisa seria la d'una casa de llabor, en finca agrícola, pero en esta definició trobem tres tipos diferents d'edificació, des d'un conjunt de cases i dependències, a la casa senyorial, burguesa i llauradora. | La seua definició concisa seria la d'una casa de llabor, en finca agrícola, pero en esta definició trobem tres tipos diferents d'edificació, des d'un conjunt de cases i dependències, a la casa senyorial, burguesa i llauradora. | ||
==Orige== | == Orige == | ||
És una construcció que segons algunes fonts té orige migeval, i que s'emmarca en un tipo d'assentament i una forma de poblar el territori, que conseguirà enorme desenroll en l'entorn de [[Valéncia]] despuix de la creació de la [[taifa de Valéncia]] ([[sigle XI]]). La qaryah seria, puix, una unitat bàsica de producció familiar o clan, pertanyent a una circumscripció administrativa -amal o yuz-, ubicada al seu torn baix la protecció d'un hisn o castell. Si be no podem menysprear la seua similitut en la [[Vila romana|vila romana]]. | És una construcció que segons algunes fonts té orige migeval, i que s'emmarca en un tipo d'assentament i una forma de poblar el territori, que conseguirà enorme desenroll en l'entorn de [[Valéncia]] despuix de la creació de la [[taifa de Valéncia]] ([[sigle XI]]). La qaryah seria, puix, una unitat bàsica de producció familiar o clan, pertanyent a una circumscripció administrativa -amal o yuz-, ubicada al seu torn baix la protecció d'un hisn o castell. Si be no podem menysprear la seua similitut en la [[Vila romana|vila romana]]. | ||
==Reconquista== | == Reconquista == | ||
Posteriorment a la conquista cristiana, l'alqueria islàmica evoluciona segons el gust i necessitats dels pobladors [[Aragó|aragonesos]], que introduïxen l'esquema de planta basilical, mantenint el pati com núcleu articulador i de transició, com estància íntima i domèstica a l'aire lliure. L'abundant mà d'obra morisca, que va continuar residint en el [[Regne de Valéncia]] despuix de la conquista cristiana, fa possible la continuïtat dels modos i pràctiques constructives ([[tapia|tàpies]], [[estuc]]s, [[taulellet]]s.), que estan presents en molts dels elements i que varen sobreviure sent assimilats arquitectònicament: [[cavalleriça|cavallerices]], coberts, anexos, [[corral]]s, cambres, [[cisterna|cisternes]], [[pou]]s, bancs, vores, [[parral]]s. | Posteriorment a la conquista cristiana, l'alqueria islàmica evoluciona segons el gust i necessitats dels pobladors [[Aragó|aragonesos]], que introduïxen l'esquema de planta basilical, mantenint el pati com núcleu articulador i de transició, com estància íntima i domèstica a l'aire lliure. L'abundant mà d'obra morisca, que va continuar residint en el [[Regne de Valéncia]] despuix de la conquista cristiana, fa possible la continuïtat dels modos i pràctiques constructives ([[tapia|tàpies]], [[estuc]]s, [[taulellet]]s.), que estan presents en molts dels elements i que varen sobreviure sent assimilats arquitectònicament: [[cavalleriça|cavallerices]], coberts, anexos, [[corral]]s, cambres, [[cisterna|cisternes]], [[pou]]s, bancs, vores, [[parral]]s. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Actualment sobreviuen unes poques construccions d'aquella época, com l'[[Alqueria del Moro|Alqueria dels Moros]], junt en el Camí Vell de [[Burjassot]], l'[[Alqueria del Rei]] i l'[[Alqueria Fonda]], pròximes a la ciutat. | Actualment sobreviuen unes poques construccions d'aquella época, com l'[[Alqueria del Moro|Alqueria dels Moros]], junt en el Camí Vell de [[Burjassot]], l'[[Alqueria del Rei]] i l'[[Alqueria Fonda]], pròximes a la ciutat. | ||
==Esplendor foral== | == Esplendor foral == | ||
Influenciades | Influenciades per la corrent italianisant, renaixentiste i classiciste que importa l'entorn cortesà d'[[Alfons el Magnànim]], es desenrolla un segon tipo d'alqueries històriques, sent algunes de les més representatives (de les que es conserven) les que encontrem en el [[Pla de Sant Bernat]] com l'[[Alqueria del Pi]]. | ||
Este és el model dominant de la casa rural que ha arribat fins als nostres dies. La coexistència d'estructures islàmiques, tardo-gòtiques i proto-renaixentista, gràcies a l'economia de mijos, senzillea i claritat formal, varen possibilitar la seua continuïtat en el temps. | Este és el model dominant de la casa rural que ha arribat fins als nostres dies. La coexistència d'estructures islàmiques, tardo-gòtiques i proto-renaixentista, gràcies a l'economia de mijos, senzillea i claritat formal, varen possibilitar la seua continuïtat en el temps. | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
En la rica [[horta valenciana]], en l'entorn de les alqueries, trobem tot tipo de construccions agrícoles, hidràuliques i domèstiques que ha caracterisat durant sigles el païsage valencià: [[Aqüeducte romà|Aqüeductes romans]], [[Sénia|sénies]], [[séquia|séquies]] i canalisacions àraps, fonts pre-romàniques, [[pont]]s, [[bancal]]s, heretats, hortes, [[barraca|barraques]], alqueries i masies que són hui fonamentals pera entendre l'evolució de les tècniques de producció forestal i agropecuària, i de les formes de viure de la societat agrícola valenciana. | En la rica [[horta valenciana]], en l'entorn de les alqueries, trobem tot tipo de construccions agrícoles, hidràuliques i domèstiques que ha caracterisat durant sigles el païsage valencià: [[Aqüeducte romà|Aqüeductes romans]], [[Sénia|sénies]], [[séquia|séquies]] i canalisacions àraps, fonts pre-romàniques, [[pont]]s, [[bancal]]s, heretats, hortes, [[barraca|barraques]], alqueries i masies que són hui fonamentals pera entendre l'evolució de les tècniques de producció forestal i agropecuària, i de les formes de viure de la societat agrícola valenciana. | ||
== | == ecliu == | ||
El desenroll industrial, i l'imparable alvanç de la ciutat, ha portat a que hui a soles queden en peu unes poques edificacions. | El desenroll industrial, i l'imparable alvanç de la ciutat, ha portat a que hui a soles queden en peu unes poques edificacions. | ||
Durant l'últim sigle, moltes d'estes construccions, varen assumir el paper de finques de recreació o estiuenques, i ya entrat el [[sigle XX]], l'expansió de les ciutats, ha accelerat la decadència, si be algunes d'elles seguixen hui en dia en us. | Durant l'últim sigle, moltes d'estes construccions, varen assumir el paper de finques de recreació o estiuenques, i ya entrat el [[sigle XX]], l'expansió de les ciutats, ha accelerat la decadència, si be algunes d'elles seguixen hui en dia en us. | ||
==Alqueries més importants de la Comunitat Valenciana== | == Alqueries més importants de la Comunitat Valenciana == | ||
* [[Alqueria de Barrinto]] | * [[Alqueria de Barrinto]] | ||
* [[Alqueria de Canet]] | * [[Alqueria de Canet]] | ||
* [[Alqueria de Falcó]] | * [[Alqueria de Falcó]] | ||
* [[Alqueria de Felix]] | * [[Alqueria de Felix]] | ||
* [[Alqueria de Julià]] | * [[Alqueria de Julià]] | ||
* [[Alqueria de l'Aigua Fresca]] | * [[Alqueria de l'Aigua Fresca]] | ||
* [[Alqueria de Tallarròs]] | |||
* [[Alqueria de Voro]] | * [[Alqueria de Voro]] | ||
* [[Alqueria del Duc]] | * [[Alqueria del Duc]] | ||
* [[Alqueria del Foraster]] | |||
* [[Alqueria del Magistre]] | * [[Alqueria del Magistre]] | ||
* [[Alqueria del Masserof]] | |||
* [[Alqueria del Moro]] | * [[Alqueria del Moro]] | ||
* [[Alqueria del Pi]] | * [[Alqueria del Pi (Alfafar)]] | ||
* [[Alqueria del Pi (Poble Nou)]] | |||
* [[Alqueria Fonda]] | |||
* [[Alqueria Fortificada del Trinquet]] | * [[Alqueria Fortificada del Trinquet]] | ||
* [[Alqueria Fortificada Torre dels Pares]] | * [[Alqueria Fortificada Torre dels Pares]] | ||