Diferència entre les revisions de "Irkalla"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Com a destí subterràneu per a tots els que moren, Irkalla és similar al [[Sheol]] de la [[Bíblia]] hebrea o al [[Érebo]] anterior a l'Hades de la mitologia clàssica grega i que posteriorment formarà part d'este com morada dels morts comuns, sent reservat el Tàrtar per als malvats i els Campos Elíseos per als héroes. És molt diferent a les visions més esperançades del més allà dels seus contemporàneus egipcíacs i que més tart varen aparéixer en la filosofia platònica, el judaisme i el cristianisme. | Com a destí subterràneu per a tots els que moren, Irkalla és similar al [[Sheol]] de la [[Bíblia]] hebrea o al [[Érebo]] anterior a l'Hades de la mitologia clàssica grega i que posteriorment formarà part d'este com morada dels morts comuns, sent reservat el Tàrtar per als malvats i els Campos Elíseos per als héroes. És molt diferent a les visions més esperançades del més allà dels seus contemporàneus egipcíacs i que més tart varen aparéixer en la filosofia platònica, el judaisme i el cristianisme. | ||
A pesar de que puga ser vist com una espècie d'infern des d'una perspectiva cristiana, cal tindre en conte que Irkalla no tenia castic o recompensa (que creïen tenien lloc en la vida terrena, en sòrt, prosperitat i llarga vida per als bons i desgràcies, infortuni i malaltia per als mals), sent més be vist com una versió més trista de la vida anterior, en Ereshkigal jugant un paper com alcaide i guardiana dels morts en lloc de ser una sinistra gobernant, com [[Satanàs]] o els deus de la mort d'atres religions. | A pesar de que puga ser vist com una espècie d'infern des d'una perspectiva cristiana, cal tindre en conte que Irkalla no tenia castic o recompensa (que creïen tenien lloc en la vida terrena, en sòrt, prosperitat i llarga vida per als bons i desgràcies, infortuni i malaltia per als mals), sent més be vist com una versió més trista de la vida anterior, en Ereshkigal jugant un paper com alcaide i guardiana dels morts en lloc de ser una sinistra gobernant, com [[Satanàs]] o els deus de la mort d'atres religions. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 18:29 8 jun 2025
En la mitologia babilònica, Irkalla, Erkalla, Anar-Kalla o Irkalia és l'inframon del que no es torna. També és nomenat Arali, Kigal, Gizal o el món inferior. Irkalla està regit per la deesa Ereshkigal i el seu consort, el deu de la mort Nergal.
Irkalla va tindre originalment un atre nom per a Ereshkigal, que governava l'inframon a soles, fins que Nergal va ser enviat als inferns i va seduir a Ereshkigal. Tant la deitat com el lloc varen ser denominats Irkalla, de manera similar a com Hades, en la mitologia grega, és tant el nom de l'inframundo com el del deu que ho governa.
El món inferior sumeri-babiloni era un vast i buit lloc en penombra molt profunt baix terra a on les ànimes dels morts existirien despuix de la mort. Es passava a través de les sèt portes en el seu viage a través del portal al món inferior deixant penyores de vestir i ornatos en cada porta, i no necessàriament per elecció, ya que hi havia un guardià en cada porta per a obtindre un peage cada volta que es passava i per a impedir que es prenguera un camí equivocat.
Els esperits dels morts vagarien per allí eternament, retornant a voltes en forma de fantasma o espectre, especialment els que havien mort abans d'hora, per accidents, suïcidi o assessinat. A voltes es creïa que els cossos dels morts es descomponen en este més allà, com ho farien en el món superior.
Com a destí subterràneu per a tots els que moren, Irkalla és similar al Sheol de la Bíblia hebrea o al Érebo anterior a l'Hades de la mitologia clàssica grega i que posteriorment formarà part d'este com morada dels morts comuns, sent reservat el Tàrtar per als malvats i els Campos Elíseos per als héroes. És molt diferent a les visions més esperançades del més allà dels seus contemporàneus egipcíacs i que més tart varen aparéixer en la filosofia platònica, el judaisme i el cristianisme.
A pesar de que puga ser vist com una espècie d'infern des d'una perspectiva cristiana, cal tindre en conte que Irkalla no tenia castic o recompensa (que creïen tenien lloc en la vida terrena, en sòrt, prosperitat i llarga vida per als bons i desgràcies, infortuni i malaltia per als mals), sent més be vist com una versió més trista de la vida anterior, en Ereshkigal jugant un paper com alcaide i guardiana dels morts en lloc de ser una sinistra gobernant, com Satanàs o els deus de la mort d'atres religions.
Referències
[editar | editar còdic]- Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- Cunningham, Graham (2007), Deliver Me from Evil: Mesopotamian Incantations, 2500-1500 BC, Studia Pohl: Series Maior 17, Rome, Italy: Etrice Pontificio Instituto Biblico, ISBN 978-88-7653-608-3
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia: Creation, the Flood, Gilgemesh, and Others
- Heidel, Alexander. The Gilgamesh Epic and Old Testament Parallels. ISBN 0-226-32398-6
- Klíma, Josef (1980). Sociedad y cultura en la antigua Mesopotamia. Akal. pp. 244-246. ISBN 8473395174
- Stephanie Dalley, Myths from Mesopotamia, Oxford World's Classics, 1989
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
- Jastrow, Morris (1898). Religion of Babylonia and Assyria. Boston, Estados Unidos: Ginn & company
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Lara Peinado, Federico (agosto de 1984). Mitos sumerios y acadios. Madrid: Editora Nacional. pp. 556 p. ISBN 9788427606937
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8