Diferència entre les revisions de "Privilegi de Trasllat"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''Privilegi de Trasllat''' és un document original en [[llatí]], datat en [[Lleida]] el [[8 de setembre]] de l'any [[1251]], a on [[Jaume I]] autorisa als pobladors del [[Castell de Fadrell]] (Castell Vell o Castell de la Magdalena) a poder traslladar-se a la Plana ([[1252]]), lloc conegut com el ''Palmeral de Burriana'', ocupant les [[Alqueria|alqueries]] mores (Alqueria de Benirabe) i concentrant-se la població en el pla per a aprofitar les millors condicions de la terra i un millor acces a les vies de comunicació. | [[Archiu:Privilegidetrasllat.jpg|thumb|250px|Privilegi de Trasllat]] | ||
El '''Privilegi de Trasllat''' és un document original en [[llatí]], datat en [[Lleida]] el [[8 de setembre]] de l'any [[1251]], a on [[Jaume I]] autorisa als pobladors del [[Castell de Fadrell]] (Castell Vell o Castell de la Magdalena) per mig del seu lloctinent [[Ximén Pérez d'Arenós]], a poder traslladar-se a la Plana ([[1252]]), lloc conegut com el ''Palmeral de Burriana'', ocupant les [[Alqueria|alqueries]] mores (Alqueria de Benirabe o Benàrabe) i concentrant-se la població en el pla per a aprofitar les millors condicions de la terra i un millor acces a les vies de comunicació. | |||
== Història == | |||
En l'any [[1251]], estant el rei en [[Lleida]], va ordenar al Lloctinent General en el [[Regne de Valéncia]], Ximén Pérez d'Arenós, que traslladara la població de [[Castelló]], que ocupava un lloc montanyós i de difícil accés a on es trobava el [[Castell de Fadrell]] o Castell Vell, als plans i fèrtils terres prop de la costa. Este és el lloc que actualment ocupa [[Castelló de la Plana]] que en principi es va nomenar [[Alqueria de Benàrabe]] o Benirabe. | |||
Segons [[Martí de Viciana]], al fundar la població de [[Castelló]] en el pla, la dissenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes torres que es construïren en el mur, configurant la muralla migeval. | |||
L'actual ciutat de Castelló té el seu orige en este antic emplaçament musulmà, el qual, una volta conquistat per Jaume I i perduda la seua importància estratègica militar, sería abandonat, en preferir els seus moradors, la riquea i comoditat de la fértil plana que s'estenia als seus peus. En l'any [[1252]] se fundà la nova ciutat de [[Castelló de la Plana]], que prosperà ràpidament. | |||
== Transcripció == | == Transcripció == | ||
{{Cita|Sàpien tots que Nós, Jaume, per la gràcia de Deu, Rei d'Aragó, de Mallorques i de Valéncia, Comte de Barcelona i d'Urgell i Senyor de Montpeller, per Nós i els nostres, donem llicència i integra potestat a vós, dilecte nostre en [[Ximén Pérez d'Arenós]], lloctinent nostre al [[Regne de Valéncia]], per a que pugau canviar la vila de Castelló de Borriana a qualsevol lloc que vos parega dins del terme del mateix Castell de Castelló. Concedint que tots els pobladors que en la dita vila sojornassen o en ella tingueren cases i horts, els tinguen, ells mateixos i els successors, perpetuament, francs i lliures, sense cap cens, tribut, us, servici i qualsevol atra exacció, la qual a nosatres o als nostres o a d'atres persones, per les mateixes cases i horts, mai a pagar estiguen obligats.|Donada en Lleida, el 8 de Setembre de l'any del Senyor de 1251. Jaume. Rei per la Gràcia de Deu}} | {{Cita|Sàpien tots que Nós, Jaume, per la gràcia de Deu, Rei d'Aragó, de Mallorques i de Valéncia, Comte de Barcelona i d'Urgell i Senyor de Montpeller, per Nós i els nostres, donem llicència i integra potestat a vós, dilecte nostre en [[Ximén Pérez d'Arenós]], lloctinent nostre al [[Regne de Valéncia]], per a que pugau canviar la vila de Castelló de Borriana a qualsevol lloc que vos parega dins del terme del mateix Castell de Castelló. Concedint que tots els pobladors que en la dita vila sojornassen o en ella tingueren cases i horts, els tinguen, ells mateixos i els successors, perpetuament, francs i lliures, sense cap cens, tribut, us, servici i qualsevol atra exacció, la qual a nosatres o als nostres o a d'atres persones, per les mateixes cases i horts, mai a pagar estiguen obligats.|Donada en Lleida, el 8 de Setembre de l'any del Senyor de 1251. Jaume. Rei per la Gràcia de Deu}} | ||
== Document original == | |||
Hi ha dos versions sobre a on es troba el document original del Privilegi de Trasllat, una primera diu que està en l'[[Archiu Històric Nacional]] segons la següent catalogació: (AHN, Clero, carpeta 2.222, nº3). Encara que atres fonts diuen que el document se troba en el [[Monasteri de Poblet]] baix la signatura: Clero-Secular_Regular, Car.2222, N.3. | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 10: | Llínea 24: | ||
* [[Castell de Fadrell]] | * [[Castell de Fadrell]] | ||
* [[Ximén Pérez d'Arenós]] | * [[Ximén Pérez d'Arenós]] | ||
== Referències == | |||
* [https://cronistesdelregnedevalencia.com/2018/03/el-traslado-a-la-villa-de-castellon/ El traslado a la villa de Castellón - Associació de Cronistes Oficials del Regne de Valéncia] | |||
* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello/2015/05/30/origenes-privilegios-ciudad-gentes-castellon-41789928.html Orígenes y privilegios de la ciudad y las gentes de Castellón - [[Salvador Bellés]] - ''Mediterráneo''] | |||
* [https://www.somcastello.com/es/privilegio_traslado_ciudad.html Privilegio de traslado de la Ciudad - Som Castelló] | |||
* [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20241029/fortaleza-mora-da-nombre-castellon_238069.html La fortaleza musulmana que da nombre a Castellón - ''El Debate''] | |||
[[Categoria:Documents]] | |||
[[Categoria:Documents històrics|Privilegi de Trasllat]] | |||
[[Categoria:Història]] | |||
[[Categoria:Història valenciana]] | |||
[[Categoria:Castelló de la Plana]] | |||
[[Categoria:Sigle XIII]] | |||