Diferència entre les revisions de "Isabel de Villena"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
| notes a peu = | | notes a peu = | ||
}} | }} | ||
'''Elionor Manuel de Villena''', | '''Elionor Manuel de Villena''', coneguda per '''Isabel de Villena''' o '''Sor Isabel de Villena''' ([[Valéncia]] ([[1430]] - † [[1490]]), fon una religiosa, escritora i poeta [[Valencians|valenciana]]. | ||
== Biografia == | |||
Filla d'[[Enric de Villena]], poeta i prosiste de la noblea. Neboda de la reina Maria de Castella, esposa d'[[Alfons el Magnànim|Anfós el Magnànim]] i per lo tant pertanyent a la família dels reis d'[[Aragó]] i de [[Castella]], ([[Casa de Trastámara]]). | |||
La reina Maria es feu càrrec d'ella des dels quatre anys. Vixqué des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que rodejaren a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En l'any [[1445]] professà en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de [[Valéncia]], a on seria nomenada [[abadesa]] en l'any [[1463]], una responsabilitat que tindria fins a sa mort.<br /> | La reina Maria es feu càrrec d'ella des dels quatre anys. Vixqué des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que rodejaren a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En l'any [[1445]] professà en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de [[Valéncia]], a on seria nomenada [[abadesa]] en l'any [[1463]], una responsabilitat que tindria fins a sa mort.<br /> | ||
| Llínea 38: | Llínea 41: | ||
Uns atres escritors i traductors contemporàneus la nomenen o li dediquen les seues obres, com [[Miquel Pérez]], que li dedicà la traducció de l'''Imitació de Jesuchrist'', lo que dona idea del seu prestigi entre els autors que la rodejaren. | Uns atres escritors i traductors contemporàneus la nomenen o li dediquen les seues obres, com [[Miquel Pérez]], que li dedicà la traducció de l'''Imitació de Jesuchrist'', lo que dona idea del seu prestigi entre els autors que la rodejaren. | ||
==Sobre l'obra== | == Sobre l'obra == | ||
[[Archiu:Vitacristi.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]] | |||
La Vita Christi naix com a un llibre de doctrina i es convertix en una de les peces importants de la lliteratura del [[sigle XV]], dins de lo que es coneix com a [[Sigle d'Or Valencià]]. Els crítics i estudiosos l'han vista com a un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dònes. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els sons com una manera d'explicar l'espiritualitat, parla de les dones en relació directa en Crist, un punt de vista que no havia d'agradar molt a l'iglésia d'aquell temps. | La Vita Christi naix com a un llibre de doctrina i es convertix en una de les peces importants de la lliteratura del [[sigle XV]], dins de lo que es coneix com a [[Sigle d'Or Valencià]]. Els crítics i estudiosos l'han vista com a un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dònes. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els sons com una manera d'explicar l'espiritualitat, parla de les dones en relació directa en Crist, un punt de vista que no havia d'agradar molt a l'iglésia d'aquell temps. | ||
L'intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no fon signat per l'autora, no lleva que siga un gran treball lliterari que no es va fonamentar a soles en les fonts considerades llegítimes, puix, Isabel de Villena escriu prestant atenció a atres fonts nomenades “extra-canòniques”: [[apòcrif|llibres apòcrifs]] o tradicions, per això podríem entendre que també estigué influenciada per son pare, perque com a gran mestre d'una orde, lo que dona com a vàlits certs texts no reconeguts per l'iglésia, aixina com l'exaltament de la dòna. | L'intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no fon signat per l'autora, no lleva que siga un gran treball lliterari que no es va fonamentar a soles en les fonts considerades llegítimes, puix, Isabel de Villena escriu prestant atenció a atres fonts nomenades “extra-canòniques”: [[apòcrif|llibres apòcrifs]] o tradicions, per això podríem entendre que també estigué influenciada per son pare, perque com a gran mestre d'una orde, lo que dona com a vàlits certs texts no reconeguts per l'iglésia, aixina com l'exaltament de la dòna. | ||
==Cites== | == Cites == | ||
{{cita|... la Vita Christi és “un llibre biogràfic i de contemplació al mateix temps, i si no tenim en conte estos dos aspectes, fonamentals en la intenció de l'autora, correm el perill de no entendre-ho, encara que això no vol dir que el llector modern trobe més interés en la vida de Crist i en els episodis del més allà.” | {{cita|... la Vita Christi és “un llibre biogràfic i de contemplació al mateix temps, i si no tenim en conte estos dos aspectes, fonamentals en la intenció de l'autora, correm el perill de no entendre-ho, encara que això no vol dir que el llector modern trobe més interés en la vida de Crist i en els episodis del més allà.”|[[Martí de Riquer]]}} | ||
{{cita| | {{cita|L'abadesa de la Trinidad de [[Valéncia]] nos oferix una vida de [[Crist]] no massa ortodoxa, ya que prescindix de moltes de les notícies dels Evangelis canònics i inclou, en canvi, numerosos temes i relats dels texts apòcrifs o de tradicions piadoses, com les contingudes en la Llegenda àuria. No inclou, per eixemple, molts dels milacres o paràboles que inclouen els quatre evangelistes; no recorda, ni tan sols, el que és considerat el manifest fonamental de [[cristianisme]], el «sermó de la montanya». A Isabel de Villena li interessa més l'inocència de Maria i de Jesús, i la passió d'estos i la mort i ascensió de sa mare, que la doctrina, la predicació.|(traduït al castellà)<br />'''Alfons Llorenç''', "La Vita Christi, un text coetani", dins "Aproximació al màs literari de la Festa d'[[Elig]]", Festa d'[[Elig]], núm. 45, Pp. 109-123 ([[Elig]], [[1987]])}} | ||
{{Cita|Part de la ''Carta de Don Hipolito de Samper y Gordejuela (Valencia, 1633-1700), Procurador General de su Orden de Montesa, Capellan de Honor de S.M. de su Consejo, su Asesor Jubilado de Bayle, General de la Ciudad, y Reyno de Valencia, Administrador del Hospital de Aragon, y Juez de la Nunciatura de España'', datada el 20 d'agost de 1688 i inserta en el llibre Vita Christi, de Sor Isabel de Villena, del qual s'imprimí la primera edició en Valéncia l'any 1491. Es pot llegir entre llínees: ''Otro intitulado: Vita Christi, de la Reverent Abadesa de la Trinitat, compuesto en lengua Valenciana''}} | {{Cita|Part de la ''Carta de Don Hipolito de Samper y Gordejuela (Valencia, 1633-1700), Procurador General de su Orden de Montesa, Capellan de Honor de S.M. de su Consejo, su Asesor Jubilado de Bayle, General de la Ciudad, y Reyno de Valencia, Administrador del Hospital de Aragon, y Juez de la Nunciatura de España'', datada el 20 d'agost de [[1688]] i inserta en el llibre Vita Christi, de Sor Isabel de Villena, del qual s'imprimí la primera edició en Valéncia l'any 1491. Es pot llegir entre llínees: ''Otro intitulado: Vita Christi, de la Reverent Abadesa de la Trinitat, compuesto en lengua Valenciana''}} | ||
{{Cita|Raonaments en l'Historiador [[Juli Moreno]]. [[Sor Isabel de Villena]] es considerada la primera feminista. En la seua obra "[[Vita Christi]]" ([[1497]]) escrita en [[Llengua Valenciana]], lloa la figura de la Mare de Deu, i posa en valor a les dones.|Entrevista a Juli Moreno (Raonem TV. Punt d' | {{Cita|Raonaments en l'Historiador [[Juli Moreno]]. [[Sor Isabel de Villena]] es considerada la primera feminista. En la seua obra "[[Vita Christi]]" ([[1497]]) escrita en [[Llengua Valenciana]], lloa la figura de la Mare de Deu, i posa en valor a les dones.|Entrevista a [[Juli Moreno]] (Raonem TV. Punt d'Encontre Manolo Soler, 20.04.2020)}} | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 57: | Llínea 62: | ||
* [[Vita Christi]] | * [[Vita Christi]] | ||
* [[Lluís Alcanyís]] | * [[Lluís Alcanyís]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 63: | Llínea 68: | ||
* Caballé, Anna. Por mi alma os digo. De la Edad Media a la Ilustración. Círculo de lectores. p. 63-64. ISBN 84-226-9863-3 | * Caballé, Anna. Por mi alma os digo. De la Edad Media a la Ilustración. Círculo de lectores. p. 63-64. ISBN 84-226-9863-3 | ||
* «Escritora cercana, Isabel de Villena (1430-1490)». www.mujeresenlahistoria.com | * «Escritora cercana, Isabel de Villena (1430-1490)». www.mujeresenlahistoria.com | ||
* [https://www.uv.es/uvweb/cultura/es/exposiciones/presentacion/historico-exposiciones/sor-isabel-villena-div-primera-escritora-valenciano-/div-1285867465899/Activitat.html?id=1285969682792 Isabel de Villena. Universitat de Valéncia, en [[valencià]], [[castellà]] i [[anglés]] | * [https://www.uv.es/uvweb/cultura/es/exposiciones/presentacion/historico-exposiciones/sor-isabel-villena-div-primera-escritora-valenciano-/div-1285867465899/Activitat.html?id=1285969682792 Isabel de Villena. Universitat de Valéncia, en [[valencià]], [[castellà]] i [[anglés]] ] | ||
* «Sor Isabel de Villena». Real Monasterio de la Santísima Trinidad | * «Sor Isabel de Villena». Real Monasterio de la Santísima Trinidad | ||
* Valero Moreno, Juan Miguel. «Enrique de Villena». Real Academia de la Historia. Madrit | * Valero Moreno, Juan Miguel. «Enrique de Villena». Real Academia de la Historia. Madrit | ||