Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "F"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 15: Llínea 15:
* [[Alfabet valencià]]
* [[Alfabet valencià]]
* [[Dígraf]]
* [[Dígraf]]
 
 
==Referències ==
== Referències ==
{{referències}}
{{referències}}



Última revisió del 10:38 17 oct 2024

Lletra F

La F, f en minúscula, és la sexta lletra de l'alfabet valencià i quarta de les consonants. El seu nom en valencià és ef, pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, efe.

Fonètica

[editar | editar còdic]

En valencià representa la fricativa labiodental sorda, /f/ en l'alfabet fonètic internacional. Rarament representa el sò labial sonor /v/ quan va seguida d'una consonant sonora (Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan...)

Ortografia

[editar | editar còdic]

S'escriu ef

[editar | editar còdic]
  • Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf.
  • En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga:
  1. serf, no serv, pero servir.
  2. tuf, no tuv, pero atufar.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons