Diferència entre les revisions de "El virgo de Visanteta"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''El Virgo de Visanteta''' (titul complet: ''El Virgo de Visanteta i l'alcalde de [[Favara]] o El parlar be no costa un pacho'') és un sainet erotic valencià escrit en [[1845]] per [[Josep Bernat i Baldoví]]. Es considera una de les primeres obres, si no la primera, del teatre valencià del [[sigle XIX]]. | '''El Virgo de Visanteta''' (titul complet: ''El Virgo de Visanteta i l'alcalde de [[Favara]] o El parlar be no costa un pacho'') és un sainet erotic valencià escrit en [[1845]] per [[Josep Bernat i Baldoví]]. Es considera una de les primeres obres, si no la primera, del teatre valencià del [[sigle XIX]]. | ||
==Obra== | == Obra == | ||
El Virgo de Visanteta s'imprimí en 1845 i en [[1846]] s'estrenà una versió suavisada, en el titul Pasqual i Visanteta o Tribunal de Favara. Bernat i Baldoví firmà l'obra en el seudònim "una musa més puta que les gallines ". La versió suau, no obstant, la firmà en un més cast: "Musa de la Ribera del Xúquer". | El Virgo de Visanteta s'imprimí en l'any 1845 i en [[1846]] s'estrenà una versió suavisada, en el titul Pasqual i Visanteta o Tribunal de Favara. Bernat i Baldoví firmà l'obra en el seudònim "una musa més puta que les gallines ". La versió suau, no obstant, la firmà en un més cast: "Musa de la Ribera del Xúquer". | ||
Per la seua agosament i per apunts escènics hilarants, sembla més be una obra concebuda per a ser llegida més que representada, lo qual es coherent en la moral de l'época. Aixina puix, El Virgo de Visanteta seria una obra destinada a circular de manera clandestina entre els senyors acomodats de [[Valéncia]] i el seu entorn. L'obra està repleta de referencies agro-eròtiques, molt habituals entre els valencians, i otorga tot tipo de calificatius provinents de [[L'horta valenciana|l'horta]] o del secà als òrguens sexuals: [[col]], [[figa]], [[fava]], [[pimentó]], [[bolet]], [[raïm|raïms]] i un llarc etcétera. Bernat i Baldoví aplegà a fer una parodia completa del celebre soliloqui de Segismundo en "La vida es sueño de Calderón de la Barca". | Per la seua agosament i per apunts escènics hilarants, sembla més be una obra concebuda per a ser llegida més que representada, lo qual es coherent en la moral de l'época. Aixina puix, El Virgo de Visanteta seria una obra destinada a circular de manera clandestina entre els senyors acomodats de [[Valéncia]] i el seu entorn. L'obra està repleta de referencies agro-eròtiques, molt habituals entre els valencians, i otorga tot tipo de calificatius provinents de [[L'horta valenciana|l'horta]] o del secà als òrguens sexuals: [[col]], [[figa]], [[fava]], [[pimentó]], [[bolet]], [[raïm|raïms]] i un llarc etcétera. Bernat i Baldoví aplegà a fer una parodia completa del celebre soliloqui de Segismundo en "La vida es sueño de Calderón de la Barca". | ||
===Argument=== | === Argument === | ||
L'acció de l'història te lloc en el poble de [[Favara]] ([[Ribera Baixa]]) i l'argument es centra en la presentació de dos querelles de caracter sexual que són portades davant l'alcalde. | L'acció de l'història te lloc en el poble de [[Favara]] ([[Ribera Baixa]]) i l'argument es centra en la presentació de dos querelles de caracter sexual que són portades davant l'alcalde. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Al final de l'obra, l'alcalde dictamina: | Al final de l'obra, l'alcalde dictamina: | ||
*El Tio Collons és condenat "a que s'ho faça pel cul / u que tinga un bon pardal". | * El Tio Collons és condenat "a que s'ho faça pel cul / u que tinga un bon pardal". | ||
*En una nota a peu de pàgina se llig "la pena del Talión"; estes notes i comentaris al peu abunden en l'obra. | * En una nota a peu de pàgina se llig "la pena del Talión"; estes notes i comentaris al peu abunden en l'obra. | ||
*I Pasqual deurà d'anar "tres dies a quatre cames / en morral, ramal i cabestre". | * I Pasqual deurà d'anar "tres dies a quatre cames / en morral, ramal i cabestre". | ||
*Visanteta és condenada "a que vinga i li'n pegue un cosidor / tres o quatre en la bacora". | * Visanteta és condenada "a que vinga i li'n pegue un cosidor / tres o quatre en la bacora". | ||
===Versió suau: Pasqualo i Visanteta=== | === Versió suau: Pasqualo i Visanteta === | ||
Bernat i Baldoví modificà l'obra original i creà una nova versió més suau, en el títul complet de Pasqualo i Visanteta i l'alcalde de Favara. Les causes d'este canvi de versió no són clares. Els biógrafs de l'autor indiquen que son pare ho recriminà per haver escrit una obra obscena i Bernat i Baldoví decidí modificar-la. Esta versió únicament canvia el referent de l'obra, mantenint una gran part dels diàlecs. El nom del Tio Collons canvia a Bartolo. Aixina, a Pasqualo i Visanteta, l'orige de la disputa matrimonial entre Tomasa i Bartolo radica en que Tomasa troba per la nit una dona en sa casa. En Bartolo diu que no sap res, pero na Tomasa sospita del marit. En quant a Pascualo i Visanteta, esta vol cassar-se i fa jurar a Pascualo, davant una taula plena de dinar i beguda, la promesa de matrimoni. Aixina mateixa, el veredicte final de l'alcalde canvia: | Bernat i Baldoví modificà l'obra original i creà una nova versió més suau, en el títul complet de Pasqualo i Visanteta i l'alcalde de Favara. Les causes d'este canvi de versió no són clares. Els biógrafs de l'autor indiquen que son pare ho recriminà per haver escrit una obra obscena i Bernat i Baldoví decidí modificar-la. Esta versió únicament canvia el referent de l'obra, mantenint una gran part dels diàlecs. El nom del Tio Collons canvia a Bartolo. Aixina, a Pasqualo i Visanteta, l'orige de la disputa matrimonial entre Tomasa i Bartolo radica en que Tomasa troba per la nit una dona en sa casa. En Bartolo diu que no sap res, pero na Tomasa sospita del marit. En quant a Pascualo i Visanteta, esta vol cassar-se i fa jurar a Pascualo, davant una taula plena de dinar i beguda, la promesa de matrimoni. Aixina mateixa, el veredicte final de l'alcalde canvia: | ||
*El Tio Bartolo es castigat "a prendre tres nits al fresc / dormint en mig del corral". | * El Tio Bartolo es castigat "a prendre tres nits al fresc / dormint en mig del corral". | ||
*I declara "que Visanteta / no se casse en Pasqualo" i que esta pague les costes del juí. | * I declara "que Visanteta / no se casse en Pasqualo" i que esta pague les costes del juí. | ||
== Cine == | == Cine == | ||
En l'any [[1979]], el director valencià de cine [[Vicent Escrivà]] realisà una versió cinematogràfica [[El virgo de Vicenteta (pelicula)|El virgo de Vicenteta]]. Participaren actors com [[Joan Monleó]], Antoni [[Ferrandis]], Josep María Angelat, [[Rosita Amores]], [[Queta Claver]], [[Pepe Sancho]] com a "Pasqualo" i [[ | En l'any [[1979]], el director valencià de cine [[Vicent Escrivà]] realisà una versió cinematogràfica [[El virgo de Vicenteta (pelicula)|El virgo de Vicenteta]]. Participaren actors com [[Joan Monleó]], Antoni [[Ferrandis]], Josep María Angelat, [[Rosita Amores]], [[Queta Claver]], [[Pepe Sancho]] com a "Pasqualo" i [[María Rosaria Omaggio]] com a "Visanteta". | ||
Quan s'estrenà fon molt popular, i contínua sent un mit de l'imaginari colectiu valencià. També va haver una segona part, nomenada "Visanteta, estate queta". | Quan s'estrenà fon molt popular, i contínua sent un mit de l'imaginari colectiu valencià. També va haver una segona part, nomenada "Visanteta, estate queta". | ||
== Cites == | |||
{{Cita|Vaig a aclarir-li una cosa que a molts se lis ha passat... Que atenguen els delicats, els místics i els remolons, que no hi ha paraula bruta si se diu en valencià, ¡hasta la de fill de puta!|"El Tio Collons" (''El Virgo de Visanteta'', [[Josep Bernat i Baldoví]])}} | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||