Diferència entre les revisions de "Castell i muralles de Culla" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostra una edició intermija d'un usuari)

Llínea 15:

Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]].

En l'any [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[Atzeneta]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Benassal]], [[La Torre d'En ~~Basora~~]], [[Benafigos]] i [[Vilar de Canes]]. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del [[sigle XIX]]. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola.

En l'any [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[Atzeneta]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Benassal]], [[La Torre d'En Besora]], [[Benafigos]] i [[Vilar de Canes]]. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del [[sigle XIX]]. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola.

Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu.

Llínea 29:

El castell era de planta irregular, compost per tres recints amurallats, que podrien calificar-se d'aproximadament concèntrics. De tot això a penes queden restants de la muralla més exterior, que forma part dels basaments i murs de les actuals vivendes. Pese a això, d'esta última i més externa muralla poden contemplar-se alguns torreons, passera, portals aixina com una bona colecció de cases senyorials.

Com hem dit anteriorment el castell és d'época àrap, pero les muralles són posteriors, de temps dels Alagón i Anglesola, que foren els seus propietaris despuix de la [[Reconquista|reconquista]], i també hi ha fortificacions que daten de l'época de domini de les Órdens, primer del Temple i posteriorment de Montesa.

== Vore també ==

@@ Llínea 15: / Llínea 15: @@
 Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]].
-En l'any [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[Atzeneta]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Benassal]], [[La Torre d'En Basora]], [[Benafigos]] i [[Vilar de Canes]]. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del [[sigle XIX]]. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola.
+En l'any [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[Atzeneta]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Benassal]], [[La Torre d'En Besora]], [[Benafigos]] i [[Vilar de Canes]]. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del [[sigle XIX]]. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola.
 Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu.
@@ Llínea 29: / Llínea 29: @@
 El castell era de planta irregular, compost per tres recints amurallats, que podrien calificar-se d'aproximadament concèntrics. De tot això a penes queden restants de la muralla més exterior, que forma part dels basaments i murs de les actuals vivendes. Pese a això, d'esta última i més externa muralla poden contemplar-se alguns torreons, passera, portals aixina com una bona colecció de cases senyorials.
 Com hem dit anteriorment el castell és d'época àrap, pero les muralles són posteriors, de temps dels Alagón i Anglesola, que foren els seus propietaris despuix de la [[Reconquista|reconquista]], i també hi ha fortificacions que daten de l'época de domini de les Órdens, primer del Temple i posteriorment de Montesa.
 == Vore també ==