F

Lletra F

La F, f en minúscula, és la sexta lletra de l'alfabet valencià i quarta de les consonants. El seu nom en valencià és ef, pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, efe.

Fonètica

En valencià representa la fricativa labiodental sorda, /f/ en l'alfabet fonètic internacional. Rarament representa el sò labial sonor /v/ quan va seguida d'una consonant sonora (Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan...)

Ortografia

S'escriu ef

• Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf.
• En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga:

1. serf, no serv, pero servir.
2. tuf, no tuv, pero atufar.

Vore també

• Alfabet valencià
• Dígraf

Enllaços externs

• «F». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre F.