Diferència entre les revisions de "Efecte fotoelèctric"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
L'efecte fotoelèctric va ser descobert i descrit per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]], en [[1887]], en observar que l'arc que bota entre dos electrodos conectats a alta tensió alcança distàncies majors quan s'allumena en llum ultraviolat que quan es deixa en l'obscuritat. L'explicació teòrica va ser feta per [[Albert Einstein]], qui va publicar en [[1905]] el revolucionari artícul “Heurística de la generació i conversió de la llum”, basant la seua formulació de la fotoelectricitat en una extensió del treball sobre els [[quant]]s de [[Max Planck]]. Més tart [[Robert Andrews Millikan]] va passar dèu anys experimentant per a demostrar que la teoria d'Einstein no era correcta, per a finalment concloure que sí ho era. Això va permetre que Einstein i Millikan anaren condecorats en [[premi Nobel|premis Nobel]] en [[1921]] i [[1923]], respectivament. | L'efecte fotoelèctric va ser descobert i descrit per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]], en [[1887]], en observar que l'arc que bota entre dos electrodos conectats a alta tensió alcança distàncies majors quan s'allumena en llum ultraviolat que quan es deixa en l'obscuritat. L'explicació teòrica va ser feta per [[Albert Einstein]], qui va publicar en [[1905]] el revolucionari artícul “Heurística de la generació i conversió de la llum”, basant la seua formulació de la fotoelectricitat en una extensió del treball sobre els [[quant]]s de [[Max Planck]]. Més tart [[Robert Andrews Millikan]] va passar dèu anys experimentant per a demostrar que la teoria d'Einstein no era correcta, per a finalment concloure que sí ho era. Això va permetre que Einstein i Millikan anaren condecorats en [[premi Nobel|premis Nobel]] en [[1921]] i [[1923]], respectivament. | ||
Es podria dir que l'efecte fotoelèctric és lo opost als [[RAJOS X|rajos X]], ya que l'efecte fotoelèctric indica que els fotons poden transferir energia als electrons. Els rajos X (no se sabia la naturalea de la seua radiació, d'ahí l'incògnita "X") són la transformació en un fotó de tota o part de l'energia cinètica d'un electró en moviment. Açò es va descobrir casualment ans que es donaren a conéixer els treballs de Planck i Einstein (encara que no es va comprendre llavors). | Es podria dir que l'efecte fotoelèctric és lo opost als [[RAJOS X|rajos X]], ya que l'efecte fotoelèctric indica que els fotons poden transferir energia als electrons. Els rajos X (no se sabia la naturalea de la seua radiació, d'ahí l'incògnita "X") són la transformació en un fotó de tota o part de l'energia cinètica d'un electró en moviment. Açò es va descobrir casualment ans que es donaren a conéixer els treballs de Planck i Einstein (encara que no es va comprendre llavors). | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | |||
* [https://www.astronomycast.com/2014/02/ep-335-photoelectric-effect/ Astronomy Cast AstronomyCast] | |||
* Efecto fotoeléctrico, p. 145. Google Libros | * Efecto fotoeléctrico, p. 145. Google Libros | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Delgado Avendaño, Jaime; ''Fisicanova''. Google Libros | * Delgado Avendaño, Jaime; ''Fisicanova''. Google Libros | ||
* Fowler, Michael, "The Photoelectric Effect". Physics 252, University of Virginia. (en [[anglés]]) | |||
* Haberkern, Thomas, and N Deepak "Grains of Mystique: Quantum Physics for the Layman". Einstein Demystifies Photoelectric Effect, Chapter 3. (en anglés) | |||
[[Categoria:Mecànica quàntica]] | [[Categoria:Mecànica quàntica]] | ||