Diferència entre les revisions de "Castell de Cullera"

Pàgina nova, en el contingut: «El '''Castell de Cullera''' és un conjunt d'arquitectura militar musulmana del sigle X que es troba en una zona montanyosa de la localitat valenciana de …»
 
Sin resumen de edición
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 23: Llínea 23:
== Descripció ==
== Descripció ==


En el moment del seu completament, cap al [[sigle XIV]], constava d'un primer recint amurallat, l'albacara vella, dins de la qual es trobava el castell, dotat de torrellons de flanquege i una torre principal de 10 metros d'altura. L'albacara nova, rodejada en una muralla i cinc torres, es troba a un nivell un poc inferior.
En el moment del seu completament, cap al [[sigle XIV]], constava d'un primer recint amurallat, l'albacara vella, dins de la qual es trobava el castell, dotat de torrellons de flanqueig i una torre principal de 10 metros d'altura. L'albacara nova, rodejada en una muralla i cinc torres, es troba a un nivell un poc inferior.


(Secció per completar)
== Elements del castell ==
 
* Capella gòtica
* Pati dels aljups
* Sala d'armes
* Torre Blanca
* Bastió
* Torre Major
 
== Muralles ==
 
En l'actualitat són pocs els remanents de les antigues muralles que rodejaven el castell de Cullera. Solament queden alguns vestigis dels murs i varis torrellons defensius que han segut restaurats.
 
El seu traçat primitiu discorria pels actuals carrers de Cervantes, Retir, Mur de les Ànimes, Plaça de la Verge, Doctor Alemany i Teatre. A excepció d'uns llenços en el carrer Mur de les Ànimae, varen ser derribades en la seua totalitat en el [[sigle XVIII]] davant el creiximent urbanístic.
 
El seu traçat vorejava el castell i part de l'antiga vila, en forma de pentàgon irregular. Contava en sèt torres artillades i tres portals: Porta del Riu, Porta de Valéncia i Porta de la Mar. Ademés, existia una quarta porta falsa (El Portell o La Portella) que recaïa a la montanya i al castell.
 
Les muralles varen ser construïdes entre [[1553]] i [[1556]] pels continus atacs dels pirates barberescs que, per eixes dates, assolaven les costes del Mediterràneu espanyol a les órdens del pirata otomà [[Dragut]], qui va assolar i va saquejar la vila pocs anys abans, la qual cosa va motivar la seua construcció.
 
Els restants de les muralles i les seues torres defensives, pel seu valor històric, varen ser declarades [[Be d'Interés Cultural]] (BIC) com a conjunt unit al propi castell. Junt en les seues torres defensives, varen ser restaurades en l'any [[2014]].
 
== Torres ==
 
Existixen cinc torres als peus del castell, en plena ala de la montanya. Estes torres estaven unides per les antigues muralles i servien de defensa directa de la ciutat. Una sendera recorre totes elles, les quals estan proveïdes de panels explicatius i una d'elles és visitable en l'interior.
 
* Torre de Santa Ana: És una de les més destacades puix va actuar com a porta d'ingrés al segon recint fortificat de l'Albacara. Va formar part de l'antiga porta de la vila a la pujada del castell, per lo que era un punt estratègic per a la defensa de la ciutat.
* Torre Miranda: De tamany un poc menor que la primera, se situa en la separació de la vila i la planura llitoral, fon construïda en el [[sigle XII]].
* Torre del Racó de Sant Antoni: Construïda en el [[sigle XII]].
* Torre Esmochada: Construïda en el [[sigle XI]], és nomenada aixina per conservar-se només la base d'una [[torre de guaita]].
* Torre Octogonal: Fon construïda en el [[sigle XII]], conforma una de les torres més singulars del conjunt, per ser un dels pocs eixemples de torre de planta en octògon de la península ibèrica i és d'estil almohade. El seu estat de ruïna i el consegüent risc de solsida va comportar una important restauració en 2014, la qual va recuperar en certa mida la seua forma originària. 
 
== Enllaços externs ==
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_y_murallas_de_Cullera Castell de Cullera en Wikipedia]
 
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Castells]]
[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]]