Diferència entre les revisions de "Arturo Illia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

{{Biografia|

| nom = Arturo Umberto Illia

| image = [[~~File~~:Arturo Umberto Illia 1965.jpg|250px|Arturo Ilia en l'any [[1965]]]]

| image = [[Archiu:Arturo Umberto Illia 1965.jpg|250px|Arturo Ilia en l'any [[1965]]]]

| peu =

| nacionalitat = [[Argentina]]

Llínea 11:

}}

'''Arturo Umberto Illia''' ([[Pergamino]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[4 d'agost]] de [[1900]] - † [[Córdoba]], [[Argentina]], [[18 de giner]] de [[1983]]) fon un mege i polític argentí, president de la Nació Argentina entre el [[12 d'octubre]] de [[1963]] i el [[28 de juny]] de [[1966]], quan fon derrocat per un [[Colp d'Estat en Argentina de 1966|colp d'Estat cívic-militar]]. Es va eixercitar també com a senador provincial, diputat nacional i vicegovernador de Córdoba i en l'any [[1962]] fon elegit governador de la província, càrrec que el colp d'Estat contra el president Frondizi li va impedir assumir. Fon també dirigent de l'[[Unió Cívica Radical]] i de l'[[Unió Cívica Radical del Poble]].

== Biografia ==

Illia aplegà a la presidència de la Nació en eleccions controlades per les [[Forces Armades argentines|Forces Armades]] en les que es va proscriure al [[peronisme]] i al [[comunisme]], i es varen realisar mentres estava detingut l'anterior president constitucional [[Arturo Frondizi]]. Durant el seu govern va intentar anular els contractes petrolers firmats per l'expresident Frondizi en companyies estrangeres, pero va acabar per anular uns pocs acorts, renegociar alguns i la majoria de les empreses varen seguir produint. Es va fomentar l'indústria nacional, es va destinar el 23 % del presupost nacional a l'educació (la major sifra en l'història del país), va baixar la desocupació, va disminuir el deute extern, es va dur avant un pla d'alfabetisació i es varen sancionar la Llei de Salari Mínim, Vital i Mòvil i la Llei de Medicaments coneguda com a Llei Oñativia. Durant el seu govern també es destaca l'aprovació de la Resolució 2065 de l'[[Assamblea General de les Nacions Unides]], la qual reconeix l'existència de la disputa territorial per les [[illes Malvines]], sent est un element clau en la continuïtat del reclam argentí en la [[Disputa territorial de les Illes Malvines|causa Malvines]].

Llínea 27:

Llínea 29:

Nota: Esta frase se pot aplicar, perfectament, a l'absorció que està patint la [[Cultura Valenciana|cultura]] i [[llengua valenciana|llengua valencianes]] per part de l'imperialisme català ([[catalanisme]], [[pancatalanisme]] i l'[[independentisme català]]).

== Referències ==

* del Carril, Bonifacio (1982). La Cuestión de las Malvinas. Emecé Editores. p. 124. ISBN 950-614-445-1

* Lanata, Jorge (2003). Argentinos 2. Ediciones B. 950-15-2259-8.Monteverde, Mario (1983). Historia del radicalismo. Buenos Aires: GAM Ediciones

* Rouquié, Alain (1982). Poder militar y sociedad política en Argentina (Tomo II, 1943-1973). Emecé Editores. ISBN 9789500401197

== Bibliografia ==

* Alfonsín, Raúl R. (1983). ¿Qué es el radicalismo?. Editorial Sudamericana. ISBN 9789500701815

* Gerchunoff, Pablo; Llach, Lucas (1998). El ciclo de la ilusión y el desencanto. Un siglo de políticas económicas argentinas. Buenos Aires: Ariel. ISBN 9509122572

* Illia, Ricardo (2003). Arturo Illia. Su vida, principios y doctrina (2ª edición). Buenos Aires: Ediciones Corregidor. ISBN 950-05-1282-3

* Sánchez, Pedro (1983). La presidencia de Illia. Buenos Aires: Centro Editor de América Latina. ISBN 9789502500256

* Tcach, César (2006). Arturo Illia. Un sueño breve. El rol del peronismo y de los Estados Unidos en el golpe militar de 1966. EDHASA. ISBN 9789509009615.

* Verone, Mario Antonio (1985). La caída de Illia. Editorial Coincidencia.

* Zanini, Eduardo (2005). El viejo maestro Juan Carlos Pugliese: biografía. Buenos Aires: Gráfica Quintana.

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Biografia|
 | nom = Arturo Umberto Illia
-| image = [[File:Arturo Umberto Illia 1965.jpg|250px|Arturo Ilia en l'any [[1965]]]]
+| image = [[Archiu:Arturo Umberto Illia 1965.jpg|250px|Arturo Ilia en l'any [[1965]]]]
 | peu =
 | nacionalitat = [[Argentina]]
@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 }}
 '''Arturo Umberto Illia''' ([[Pergamino]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[4 d'agost]] de [[1900]] - † [[Córdoba]], [[Argentina]], [[18 de giner]] de [[1983]]) fon un mege i polític argentí, president de la Nació Argentina entre el [[12 d'octubre]] de [[1963]] i el [[28 de juny]] de [[1966]], quan fon derrocat per un [[Colp d'Estat en Argentina de 1966|colp d'Estat cívic-militar]]. Es va eixercitar també com a senador provincial, diputat nacional i vicegovernador de Córdoba i en l'any [[1962]] fon elegit governador de la província, càrrec que el colp d'Estat contra el president Frondizi li va impedir assumir. Fon també dirigent de l'[[Unió Cívica Radical]] i de l'[[Unió Cívica Radical del Poble]].
+== Biografia ==
 Illia aplegà a la presidència de la Nació en eleccions controlades per les [[Forces Armades argentines|Forces Armades]] en les que es va proscriure al [[peronisme]] i al [[comunisme]], i es varen realisar mentres estava detingut l'anterior president constitucional [[Arturo Frondizi]]. Durant el seu govern va intentar anular els contractes petrolers firmats per l'expresident Frondizi en companyies estrangeres, pero va acabar per anular uns pocs acorts, renegociar alguns i la majoria de les empreses varen seguir produint. Es va fomentar l'indústria nacional, es va destinar el 23 % del presupost nacional a l'educació (la major sifra en l'història del país), va baixar la desocupació, va disminuir el deute extern, es va dur avant un pla d'alfabetisació i es varen sancionar la Llei de Salari Mínim, Vital i Mòvil i la Llei de Medicaments coneguda com a Llei Oñativia. Durant el seu govern també es destaca l'aprovació de la Resolució 2065 de l'[[Assamblea General de les Nacions Unides]], la qual reconeix l'existència de la disputa territorial per les [[illes Malvines]], sent est un element clau en la continuïtat del reclam argentí en la [[Disputa territorial de les Illes Malvines|causa Malvines]].
@@ Llínea 27: / Llínea 29: @@
 Nota: Esta frase se pot aplicar, perfectament, a l'absorció que està patint la [[Cultura Valenciana|cultura]] i [[llengua valenciana|llengua valencianes]] per part de l'imperialisme català ([[catalanisme]], [[pancatalanisme]] i l'[[independentisme català]]).
+== Referències ==
+* del Carril, Bonifacio (1982). La Cuestión de las Malvinas. Emecé Editores. p. 124. ISBN 950-614-445-1
+* Lanata, Jorge (2003). Argentinos 2. Ediciones B. 950-15-2259-8.Monteverde, Mario (1983). Historia del radicalismo. Buenos Aires: GAM Ediciones
+* Rouquié, Alain (1982). Poder militar y sociedad política en Argentina (Tomo II, 1943-1973). Emecé Editores. ISBN 9789500401197
+== Bibliografia ==
+* Alfonsín, Raúl R. (1983). ¿Qué es el radicalismo?. Editorial Sudamericana. ISBN 9789500701815
+* Gerchunoff, Pablo; Llach, Lucas (1998). El ciclo de la ilusión y el desencanto. Un siglo de políticas económicas argentinas. Buenos Aires: Ariel. ISBN 9509122572
+* Illia, Ricardo (2003). Arturo Illia. Su vida, principios y doctrina (2ª edición). Buenos Aires: Ediciones Corregidor. ISBN 950-05-1282-3
+* Sánchez, Pedro (1983). La presidencia de Illia. Buenos Aires: Centro Editor de América Latina. ISBN 9789502500256
+* Tcach, César (2006). Arturo Illia. Un sueño breve. El rol del peronismo y de los Estados Unidos en el golpe militar de 1966. EDHASA. ISBN 9789509009615.
+* Verone, Mario Antonio (1985). La caída de Illia. Editorial Coincidencia.
+* Zanini, Eduardo (2005). El viejo maestro Juan Carlos Pugliese: biografía. Buenos Aires: Gráfica Quintana.
 == Enllaços externs ==
 {{Commonscat|Arturo Umberto Illia}}