Diferència entre les revisions de "Cecilia Payne"

Sense resum d'edició
 
(No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Cecilia Helena Payne-Gaposchkin''', coneguda com '''Cecilia Payne''' ([[Wendover]], [[Buckinghamshire]], [[Regne Unit]], [[10 de maig]] de [[1900]] [[Cambridge]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1979]]), fon una astrònoma i astrofísica anglo-nortamericana. En l'any [[1925]], en la seua tesis de doctorat, va propondre que les estreles estan compostes principalment d'[[hidrogen]]. Este treball fon considerat en el seu moment com «la més brillant tesis doctoral escrita mai en astronomia».
{{Biografia|
| nom = Cecilia Helena Payne-Gaposchkin
| image = [[File:Cecilia Helena Payne-Gaposchkin (1900-1979) - Science Service.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]]
| ocupació = Astrònoma i astrofísica.
| data_naix = [[10 de maig]] de [[1900]] 
| lloc_naix = [[Wendover]], [[Buckinghamshire]], [[Regne Unit]]
| data_mort = [[7 de decembre]] de [[1979]]
| lloc_mort = [[Cambridge]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]]
}}
'''Cecilia Helena Payne-Gaposchkin''', coneguda com '''Cecilia Payne''' ([[Wendover]], [[Buckinghamshire]], [[Regne Unit]], [[10 de maig]] de [[1900]] - † [[Cambridge]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1979]]), fon una astrònoma i astrofísica anglo-nortamericana. En l'any [[1925]], en la seua tesis de doctorat, va propondre que les estreles estan compostes principalment d'[[hidrogen]]. Este treball fon considerat en el seu moment com «la més brillant tesis doctoral escrita mai en astronomia».


== Biografia ==
== Biografia ==
Llínea 5: Llínea 16:
Cecilia Payne fon una de les tres filles d'Emma Leonora Helena i Edward John Payne, est últim un músic i historiador londinenc.  
Cecilia Payne fon una de les tres filles d'Emma Leonora Helena i Edward John Payne, est últim un músic i historiador londinenc.  


Estudià inicialment botànica, física i química en l'Universitat de Cambridge. Davant l'impossibilitat de conseguir un títul allí pel seu sexe, va abandonar [[Anglaterra]] en [[1922]] en l'intenció de viure en els [[Estats Units]], a on va acabar obtenint la nacionalitat en [[1931]].
Estudià inicialment botànica, física i química en l'Universitat de Cambridge. Davant l'impossibilitat de conseguir un títul allí pel seu sexe, va abandonar [[Anglaterra]] en [[1922]] en l'intenció de viure en els [[Estats Units]], a on va acabar obtenint la nacionalitat en l'any [[1931]].


En l'any [[1925]] es va convertir en la primera persona en conseguir un doctorat en l'àrea d'astronomia en el Radcliffe College, i ho va fer gràcies a la seua dissertació sobre "Atmòsferes estelars, una contribució a l'estudi d'observació de les altes temperatures en les capes inverses de les estreles" (''Stellar Atmospheres, A Contribution to the Observational Study of High Temperature in the Reversing Layers of Stars''). L'astrònom [[Otto Struve]] va caracterisar el treball de Cecilia com «indubtablement la tesis doctoral en astronomia més brillant de l'història». Va aplicar la teoria de l'ionisació, desenrollada pel físic [[Meghnad Saha]] per a poder relacionar exactament la classificació espectral de les estreles en les seues temperatures absolutes. La tesis va establir que l'hidrogen era el component principal de les estreles.  
En l'any [[1925]] es va convertir en la primera persona en conseguir un doctorat en l'àrea d'astronomia en el Radcliffe College, i ho va fer gràcies a la seua dissertació sobre "Atmòsferes estelars, una contribució a l'estudi d'observació de les altes temperatures en les capes inverses de les estreles" (''Stellar Atmospheres, A Contribution to the Observational Study of High Temperature in the Reversing Layers of Stars''). L'astrònom [[Otto Struve]] va caracterisar el treball de Cecilia com «indubtablement la tesis doctoral en astronomia més brillant de l'història». Va aplicar la teoria de l'ionisació, desenrollada pel físic [[Meghnad Saha]] per a poder relacionar exactament la classificació espectral de les estreles en les seues temperatures absolutes. La tesis va establir que l'hidrogen era el component principal de les estreles.  


En un viage a través d'[[Europa]] en [[1933]] va conéixer a l'astrofísic rus [[Sergei I. Gaposchkin]] en [[Alemània]]. L'ajudà a conseguir un visat als [[Estats Units]]. Es varen casar en març de [[1934]] i varen tindre tres fills. Cecilia Payne fon una científica activa durant tota la seua vida i va passar tota la seua carrera acadèmica en [[Harvard]]. Durant més d'una década no va tindre un lloc oficial, fins que en [[1938]] se li va concedir el títul de «astrònoma». En [[1956]] fon la primera dòna en alcançar el lloc de professora associada en Harvard, i més tart fon la primera dòna en dirigir un departament en eixa universitat.
En un viage a través d'[[Europa]] en [[1933]] va conéixer a l'astrofísic rus [[Sergei I. Gaposchkin]] en [[Alemània]]. L'ajudà a conseguir un visat als [[Estats Units]]. Es varen casar en [[març]] de [[1934]] i varen tindre tres fills. Cecilia Payne fon una científica activa durant tota la seua vida i va passar tota la seua carrera acadèmica en [[Harvard]]. Durant més d'una década no va tindre un lloc oficial, fins que en [[1938]] se li va concedir el títul de «astrònoma». En l'any  [[1956]] fon la primera dòna en alcançar el lloc de professora associada en Harvard, i més tart fon la primera dòna en dirigir un departament en eixa universitat.


== Honors ==
== Honors ==
Llínea 21: Llínea 32:


* Asteroide (2039) Payne-Gaposchkin
* Asteroide (2039) Payne-Gaposchkin
== Referències ==
* [https://elpais.com/especiales/2018/mujeres-de-la-ciencia/cecilia-payne.html  «Cecilia Payne-Gaposchkin: Mujeres de la Ciencia». EL PAÍS]
* [https://legacy.adsabs.harvard.edu/full/1925PhDT.........1P/0000001,006.html «Cecilia Payne-Gaposchkin: Stellar Atmospheres». Harvard (en anglés)]
== Bibliografia ==
* Devorkin, D. (20 de octubre de 2008). «Interview with Dr. Kathy Haramundanis» (en [[anglés]]). American Institute of Physics
* Gingerich, O. (5 de marzo de 1968). «Interview with Dr. Cecilia Gaposchkin» (en anglés). American Institute of Physics
* Payne-Gaposchkin, Cecilia Helena (1984). Cecilia Payne-Gaposchkin: An Autobiography and Other Recollections (en anglés). Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-25752-7
* Rubin, V. (2006). «Cecilia Payne-Gaposchkin». Out of the Shadows: Contributions of 20th Century Women to Physics (en inglés). Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-82197-1
* Turner, J. (16 de marzo de 2001). «Cecilia Helena Payne-Gaposchkin» (en inglés). UCLA


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Cecilia Payne-Gaposchkin}}


* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cecilia_Helena_Payne-Gaposchkin Cecilia Payne en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cecilia_Helena_Payne-Gaposchkin Cecilia Payne en Wikipedia]