Diferència entre les revisions de "Piràmide de Kheops"
Text reemplaça - ' l’a' a ' l'a' |
Text reemplaça - ' l’' a ' l'' |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 66: | Llínea 66: | ||
:7-10 ''Canals de ventilació'' | :7-10 ''Canals de ventilació'' | ||
=== Imàgens de | === Imàgens de l'interior === | ||
<gallery mode="packed" heights="200"> | <gallery mode="packed" heights="200"> | ||
File:Bloc-bouchon-grande-pyramide.jpg| Bloc de granit, sagellant l'accés a la cambra de la reina | File:Bloc-bouchon-grande-pyramide.jpg| Bloc de granit, sagellant l'accés a la cambra de la reina | ||
| Llínea 75: | Llínea 75: | ||
File:Chambre-roi-grande-pyramide.jpg|''Cambra del Rei'' | File:Chambre-roi-grande-pyramide.jpg|''Cambra del Rei'' | ||
<br> | <br> | ||
File:Herses-grande-pyramide.jpg|Accés a | File:Herses-grande-pyramide.jpg|Accés a l'''Antecambra'' | ||
File:Chambre-reine-kheops-es.png|''Cambra de la Reina'' | File:Chambre-reine-kheops-es.png|''Cambra de la Reina'' | ||
File:Kheops-chambre-roi.jpg|''Cambra del rei'' i ''Cambres de descarrega'' | File:Kheops-chambre-roi.jpg|''Cambra del rei'' i ''Cambres de descarrega'' | ||
| Llínea 116: | Llínea 116: | ||
Feta aixina des del principi la part inferior, anaven alçant-se i pujant les pedres, ya llaurades, en certa màquina formada de maderos curts que, alçant-les des del sol, les posava en el primer orde de grades, des del qual en una atra màquina que en ell tenien previnguda les pujaven al segon orde, a on les carregaven sobre una atra màquina semblant, proseguint aixina en pujar-les, puix sembla que quants eren els órdens de grades, tantes eren en número les màquines, o potser no sent més que una fàcilment transportable, l'anirien mudant de grada en grada, cada volta que la descarregaren de la pedra; que bo és donar de tot diverses explicacions. Aixina és que la frontera va escomençar a polir-se per dalt, baixant despuix consecutivament, de modo que la part inferior, que estrebava en el mateix sol, va ser la postrera en rebre l'última mà. | Feta aixina des del principi la part inferior, anaven alçant-se i pujant les pedres, ya llaurades, en certa màquina formada de maderos curts que, alçant-les des del sol, les posava en el primer orde de grades, des del qual en una atra màquina que en ell tenien previnguda les pujaven al segon orde, a on les carregaven sobre una atra màquina semblant, proseguint aixina en pujar-les, puix sembla que quants eren els órdens de grades, tantes eren en número les màquines, o potser no sent més que una fàcilment transportable, l'anirien mudant de grada en grada, cada volta que la descarregaren de la pedra; que bo és donar de tot diverses explicacions. Aixina és que la frontera va escomençar a polir-se per dalt, baixant despuix consecutivament, de modo que la part inferior, que estrebava en el mateix sol, va ser la postrera en rebre l'última mà. | ||
En la piràmide està notat en lletres egipcíaques quànt es va gastar en ràvens, en cebes i en alls per al consum de peons i oficials; i m'acorde molt ben que en llegir-m'ho l'intérpret em va dir que el conte ascendia a 4600 talents d'argent. I si açò és aixina, ¿a quànt direm que pujaria la despesa de ferramentes per a treballar, i de víveres i vestits per als obrers, i més tenint en conte, no només el temps mencionat que varen gastar en la fàbrica de tals obres, sino també aquell, i al meu entendre va deure ser molt llarc, que amprarien aixina en tallar la pedra com en obrir l'excavació subterrànea?|Heròdot d’Halicarnaso. Libro II. Euterpe. Cap. CXXIV-CXXV.}} | En la piràmide està notat en lletres egipcíaques quànt es va gastar en ràvens, en cebes i en alls per al consum de peons i oficials; i m'acorde molt ben que en llegir-m'ho l'intérpret em va dir que el conte ascendia a 4600 talents d'argent. I si açò és aixina, ¿a quànt direm que pujaria la despesa de ferramentes per a treballar, i de víveres i vestits per als obrers, i més tenint en conte, no només el temps mencionat que varen gastar en la fàbrica de tals obres, sino també aquell, i al meu entendre va deure ser molt llarc, que amprarien aixina en tallar la pedra com en obrir l'excavació subterrànea?|Heròdot d’Halicarnaso. Libro II. Euterpe. Cap. CXXIV-CXXV.}} | ||
Durant el [[sigle XIX]] proliferen les teories de caràcter «simbòlic», pero en el paulatí alvanç de l'arqueologia i | Durant el [[sigle XIX]] proliferen les teories de caràcter «simbòlic», pero en el paulatí alvanç de l'arqueologia i l'egiptologia, la majoria, han segut abandonades, encara que algunes perduren transformades en atres més concordes en les noves modes. | ||
En el [[sigle XX]] sorgixen hipòtesis com la de l'egiptòlec alemà [[Ludwig Borchardt]], qui va expondre en l'any [[1928]] la teoria d'utilisació de grans rampes, perpendiculars a la cara de la piràmide, com a mig per a construir-la. A mitan del sigle XX, Goneim declarava haver trobat chafades de murs de contenció de dites rampes. Pero, atres estudiosos, com Dunham o Rösster, varen descartar la teoria de les rampes, opinant que la pròpia piràmide va servir de plataforma de treball, recolzant els relats dels sacerdots egipcíacs, transcritos per Heròdot. | En el [[sigle XX]] sorgixen hipòtesis com la de l'egiptòlec alemà [[Ludwig Borchardt]], qui va expondre en l'any [[1928]] la teoria d'utilisació de grans rampes, perpendiculars a la cara de la piràmide, com a mig per a construir-la. A mitan del sigle XX, Goneim declarava haver trobat chafades de murs de contenció de dites rampes. Pero, atres estudiosos, com Dunham o Rösster, varen descartar la teoria de les rampes, opinant que la pròpia piràmide va servir de plataforma de treball, recolzant els relats dels sacerdots egipcíacs, transcritos per Heròdot. | ||
L'arquitecte francés Jean-Pierre Houdin va expondre en [[abril]] de l'any [[2007]] la teoria segons la qual les pedres de la Gran Piràmide de Guiza varen ser transportades per una rampa exterior tradicional fins a una altura de 45 metros. Des d'ahí els blocs eren pujats per una atra rampa en espiral, montada en l'interior de la pròpia piràmide. Segons Houdin: «el túnel seguiria existint hui en dia.<ref name="aventura103">Noticias con historia, nº 103 de [[La aventura de la Historia]], [[Arlanza Ediciones]], [[Madrid]], mayo de [[2007]], {{ISSN|1579-427X}}</ref> i esta hipòtesis podria donar veracitat a les narracions d’[[Heròdot]] i [[Plinio el Vell]] reflectint relats de cambres subterrànees de la piràmide ,<ref name="aventura83">Jevenois, Pablo, el enigma de Keops, nº 83 de [[La aventura de la Historia]], [[Arlanza Ediciones]], [[Madrid]], julio de [[2006]], {{ISSN|1579-427X}}</ref> sent potser la famosa [[Tomba-illa]].<ref> sitio web con los datos de Houdin y con imagnees en 3D http://www.3ds.com/passion-for-innovation/khufu-reborn/3d-experience/</ref>» | L'arquitecte francés Jean-Pierre Houdin va expondre en [[abril]] de l'any [[2007]] la teoria segons la qual les pedres de la Gran Piràmide de Guiza varen ser transportades per una rampa exterior tradicional fins a una altura de 45 metros. Des d'ahí els blocs eren pujats per una atra rampa en espiral, montada en l'interior de la pròpia piràmide. Segons Houdin: «el túnel seguiria existint hui en dia.<ref name="aventura103">Noticias con historia, nº 103 de [[La aventura de la Historia]], [[Arlanza Ediciones]], [[Madrid]], mayo de [[2007]], {{ISSN|1579-427X}}</ref> i esta hipòtesis podria donar veracitat a les narracions d’[[Heròdot]] i [[Plinio el Vell]] reflectint relats de cambres subterrànees de la piràmide ,<ref name="aventura83">Jevenois, Pablo, el enigma de Keops, nº 83 de [[La aventura de la Historia]], [[Arlanza Ediciones]], [[Madrid]], julio de [[2006]], {{ISSN|1579-427X}}</ref> sent potser la famosa [[Tomba-illa]].<ref> sitio web con los datos de Houdin y con imagnees en 3D http://www.3ds.com/passion-for-innovation/khufu-reborn/3d-experience/</ref>» | ||
| Llínea 155: | Llínea 155: | ||
La construcció de la gran piràmide i les supostes relacions mètriques que presenta han segut objecte en els últims temps de numeroses hipòtesis, generalment sense excessiu rigor científic. Una de les més conegudes —i esgrimides pel món [[esotèric]]— és l'associació de l'altura original de la piràmide com a fracció de la distància de la Terra al Sol<ref>Mediciones de [[Flinders Petrie]] [http://www.ronaldbirdsall.com/gizeh/petrie/c21.html#144 ''Height of the Great Pyramid''.]</ref> Dita construcció ha segut atribuïda a extraterrestres, atlantes, egipcíacs anteriors a Kheops o a atres cultures o civilisacions desconegudes. | La construcció de la gran piràmide i les supostes relacions mètriques que presenta han segut objecte en els últims temps de numeroses hipòtesis, generalment sense excessiu rigor científic. Una de les més conegudes —i esgrimides pel món [[esotèric]]— és l'associació de l'altura original de la piràmide com a fracció de la distància de la Terra al Sol<ref>Mediciones de [[Flinders Petrie]] [http://www.ronaldbirdsall.com/gizeh/petrie/c21.html#144 ''Height of the Great Pyramid''.]</ref> Dita construcció ha segut atribuïda a extraterrestres, atlantes, egipcíacs anteriors a Kheops o a atres cultures o civilisacions desconegudes. | ||
Dites teories han tingut repercussió en internet, en revistes, llibres i en el món del cine, en películes com ''[[Stargate]]'' o ''[[10 000 a. C.]]'', a on s'atribuïx la construcció a extraterrestres o a una civilisació desconeguda de fa 12.000 anys, respectivament. | Dites teories han tingut repercussió en internet, en revistes, llibres i en el món del cine, en películes com ''[[Stargate]]'' o ''[[10 000 a. C.]]'', a on s'atribuïx la construcció a extraterrestres o a una civilisació desconeguda de fa 12.000 anys, respectivament. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Antic Egipte]] | * [[Antic Egipte]] | ||