Diferència entre les revisions de "Nebka"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
El canvi dinàstic, més que un trencament genealògic, seria un canvi de capital, de Tinis o Abidos a [[Memfis]], despuix de la reunificació. Els experts s'inclinen a pensar que fon Khasekhemui qui va fer construir el cementeri de Gisr al-Mudir en Saqqara, pero ell encara fon soterrast en Abidos; la seua dona [[Nimaathapi]] fon soterrada en Bet Khallaf, prop d'Abidos, i es pensa pel seu títol de "mare dels fills del rei" que fon la mare del primer faraó. | El canvi dinàstic, més que un trencament genealògic, seria un canvi de capital, de Tinis o Abidos a [[Memfis]], despuix de la reunificació. Els experts s'inclinen a pensar que fon Khasekhemui qui va fer construir el cementeri de Gisr al-Mudir en Saqqara, pero ell encara fon soterrast en Abidos; la seua dona [[Nimaathapi]] fon soterrada en Bet Khallaf, prop d'Abidos, i es pensa pel seu títol de "mare dels fills del rei" que fon la mare del primer faraó. | ||
A. Dodson proposa com a tomba de Nebka (o del primer rei de la dinastia III) una de les dos d'Abu Rawash (zona de Memfis), al nort del llogaret d'Abu Roash, conegut com a Al Dair, que fon excavat en l'any [[1902]] per Palenque i en l'any [[1931]] per Macramallah. Swelim, en canvi, pensa que pot ser de [[Sanakht]]. | A. Dodson proposa com a tomba de Nebka (o del primer rei de la dinastia III) una de les dos d'Abu Rawash (zona de Memfis), al nort del llogaret d'Abu Roash, conegut com a Al Dair, que fon excavat en l'any [[1902]] per Palenque i en l'any [[1931]] per Macramallah. Swelim, en canvi, pensa que pot ser de [[Sanakht]]. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Khaba]] | * [[Khaba]] | ||
* [[Sanakht]] | * [[Sanakht]] | ||
== Referències == | |||
* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119 | |||
* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420 | |||
* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702 | |||
== Bibliografia == | |||
* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628 | |||
* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3 | |||
* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703 | |||
* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0 | |||
* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X | |||
* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2 | |||
* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896 | |||
* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3 | |||
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||