Diferència entre les revisions de "Lluís Vicent Aracil i Boned"

Pàgina nova, en el contingut: «'''Lluís Vicent Aracil i Boned''' (Valéncia, 1941) és un sociollingüiste valencià que passà d'establir les bases de la sociolingüística pancat...».
 
 
(No es mostren 39 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Lluís Vicent Aracil i Boned''' ([[Valéncia]], [[1941]]) és un sociollingüiste valencià que passà d'establir les bases de la [[sociolingüística]] pancatalanista durant la dècada dels 70 i principis dels 80 del [[segle XX]], a criticar durament al pancatalanisme.
{{Biografia|
| nom = Lluís Vicent Aracil i Boned
| image = [[Image:Lluis Aracil-25-4-1997.jpg|thumb|right|250px|<center>Lluís Aracil</center>]]
| peu = Crònica d'un seminari universitari d'Aracil, en el diari ''Las Provincias'' el 25-4-1997
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Sociollingüiste i escritor.
| data_naix = [[1941]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = 
| lloc_mort = 
}}
'''Lluís Vicent Aracil i Boned''', conegut com '''Lluís Vicent Aracil''' o simplement '''Lluís Aracil''' ([[Valéncia]], [[1941]]) és un sociollingüiste, llicenciat en Dret i escritor [[valencià]], que passà d'establir les bases de la [[sociollingüística]] pancatalanista durant la década dels 70 i principis dels 80 del [[sigle XX]], a criticar durament al [[pancatalanisme]].


Estudià dret en la [[Universitat de Valéncia]], aon fon "captat i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per [[Joan Fuster]] i [[Sanchis Guarner]]. En 1962 viajà a Barcelona en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al [[Partit Socialista Valencià]]. En 1970 fou membre del Comitè d'Investigació Sociolingüística de l'[[Associació Sociològica Internacional]], de la que fon vicepresident entre 1974 i 1978 i president entre 1978 i 1982. En 1973 fundà el [[Grup Català de Sociolingüística]] i introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de la [[Universitat de Barcelona]] ente 1976 i 1987.  
== Biografia ==
[[Image:Lluis Aracil-28-4-1997.jpg|thumb|right|250px|<center>Entrevista concedida per Aracil al diari ''Las Provincias'' el 28-4-1997</center>]]
Estudià dret en l'[[Universitat de Valéncia]], a on fon "captat" i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per [[Joan Fuster]] i [[Sanchis Guarner]]. En [[1962]] viajà a [[Barcelona]] en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al [[Partit Socialista Valencià]]. En [[1970]] fon membre del Comité d'Investigació Sociollingüística de l'[[Associació Sociològica Internacional]], de la que fon vicepresident entre [[1974]] i [[1978]] i president entre [[1978]] i [[1982]]. En [[1973]] fundà el [[Grup Català de Sociollingüística]] i introduí una sessió de sociollingüística catalana en el VIII Congrés de Sociollingüística de [[Toronto]]. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de l'[[Universitat de Barcelona]] entre [[1976]] i [[1987]].  


A partir de 1989 es desvinculà del pancatalanisme i escomençà a dirigir seminaris sobre sociología.  
A partir de [[1989]] es desvinculà del [[pancatalanisme]] i escomençà a dirigir seminaris de sociologia.


== Ideologia ==
Lluís Vicent Aracil, sociollingüiste i escritor valencià, que passà d'establir les bases de la sociollingüística pancatalanista durant la década dels 70 i principis dels 80 del [[sigle XX]], a criticar durament al [[pancatalanisme]] durant la década dels 90.


== Crítiques al pancatalanisme ==
== Crítiques al pancatalanisme ==


Durant la dècada dels 90, Aracil escomençà a impratir seminaris i a fer dures declaracions contra el pancatalanisme en el qual havía militat de jove. Estes són algunes mostres, d'una entrevista concedida al diari [[Las Provincias]], el 25-4-1997.
Durant la década dels [[1990|90]], Aracil escomençà a impartir seminaris i a fer dures declaracions contra el [[pancatalanisme]] en el qual havia militat de jove. Estes són algunes mostres:
 


''“Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo. Es un caso flagrante de sucursalismo. Eso ha generado un sentimiento de  pariente pobre, de autoodio o como  se  quiera  llamar,  de  sentimiento  de  inferioridad.  Pero  ¿por  qué?  La  supremacía  de  Barcelona  puede  que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja (...) Todo eso conforma un patrimonio que es indiscutible y eso es lo que es ser valencianos (...) Aquí muchos se  han sentido desamparados porque no se les  hacía  caso,  no  había  quien  les  ayudase,  y  en  Barcelona  se  han  sentido  acogidos aunque tuviesen  que  agacharse un poco para  entrar, y  a veces mucho, es verdad (...)  Claro,  venía  de  Barcelona  uno  y decía:  Mirad: A un  boniato como  yo  ya  le han hecho  un  homenaje  y  es  una  autoridad.  Ese  agravio  comparativo  hizo  que  muchos siguieran el camino del boniato”.''  
<blockquote>''“Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo. Es un caso flagrante de sucursalismo. Eso ha generado un sentimiento de  pariente pobre, de autoodio o como  se  quiera  llamar,  de  sentimiento  de  inferioridad.  Pero  ¿por  qué?  La  supremacía  de  Barcelona  puede  que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja (...) Todo eso conforma un patrimonio que es indiscutible y eso es lo que es ser valencianos (...) Aquí muchos se  han sentido desamparados porque no se les  hacía  caso,  no  había  quien  les  ayudase,  y  en  Barcelona  se  han  sentido  acogidos aunque tuviesen  que  agacharse un poco para  entrar, y  a veces mucho, es verdad (...)  Claro,  venía  de  Barcelona  uno  y decía:  Mirad: A un  boniato como  yo  ya  le han hecho  un  homenaje  y  es  una  autoridad.  Ese  agravio  comparativo  hizo  que  muchos siguieran el camino del boniato”. (d'una entrevista concedida al diari ''[[Las Provincias]]'', el 25-4-[[1997]])''</blockquote>


== Obres ==
== Obres ==
* ''Papers de sociolingüística'' (1982)
 
* ''Dir la realitat'' (1983)
* ''Educació i sociolingüística'' ([[1978]])
* ''La mort humana'' (1998)
* ''Papers de sociolingüística'' ([[1982]])
* ''Dir la realitat'' ([[1983]])
* ''«Tendencias, etapas y mecanismos del proceso de substitución lingüística»'' ([[1984]])
* ''La mort humana'' ([[1998]])
* ''«La dignidad humana (Pistas para la historia de un tema inactual)»'' ([[1999]])
 
== Cites ==
 
{{Cita|El nom de la nostra llengua és '[[Llengua Valenciana]]' i no hi ha atra definició científica.|Lluís Aracil (''[[Las Provincias]]'', 25.4.1997)}}
 
{{Cita|Ací molts s'han sentit desamparats perque no se'ls feya ni cas, no havia qui els ajudara, i en Barcelona s'han sentit acollits encara que tingueren que agachar-se un poc per a entrar, i a voltes molt, és veritat.|Lluís Aracil (''[[Las Provincias]]'', 25.4.1997)}}
 
== Bibliografia ==
* Calaforra, Guillem. «La sociolingüística segons Lluís V. Aracil». A: Paraules, idees i accions. Reflexions “sociolingüístiques” per a lingüistes. Valéncia / Barcelona: IIFV / PAM, 1999
* Company, Rafael. Document 88. Valéncia: Edicions 3i4, 1988. ISBN 84-7502-227-8
* Conill, Josep J. «Dir el sentit: una aproximació a la sociologia de Lluís V. Aracil». Ribalta, núm. 16, pàg. 99-143. Arxivat de l'original el 2014-08-08
* Mira, Joan F. «Sobre Aracil i Els Mortals»


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://terra.es/personal2/xberna/aracil.htm Pàgina personal]
* [http://terra.es/personal2/xberna/aracil.htm Pàgina personal]
 
{{ORDENA:Aracil, Lluis Vicent}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Lingüistes valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Sociolingüistes valencians]]
[[Categoria:Filòlecs]]
 
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
[[fr:Lluís Vicent Aracil]]
[[Categoria:Llingüistes]]
[[Categoria:Llingüistes valencians]]
[[Categoria:Sociollingüistes]]
[[Categoria:Sociollingüistes valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Sigle XX]]