Diferència entre les revisions de "René Descartes"
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Estocolm]], [[Suècia]] | | lloc_mort = [[Estocolm]], [[Suècia]] | ||
}} | }} | ||
'''René Descartes''', en llatí, '''Renatus Cartesius''', onomàstic del que es deriva l'adjectiu cartesià ([[La Haye en Touraine]], [[França]], [[31 de març]] de [[1596]] - † [[Estocolm]], [[Suècia]], [[11 de febrer]] de [[1650]]) fon un filòsof, matemàtic, físic i escritor francés considerat el pare de la geometria analítica i la filosofia moderna, aixina com un dels protagonistes en llum pròpia en el llindar de la revolució científica. | '''René Descartes''' o simplement '''Descartes''', en llatí, '''Renatus Cartesius''', onomàstic del que es deriva l'adjectiu cartesià ([[La Haye en Touraine]], [[França]], [[31 de març]] de [[1596]] - † [[Estocolm]], [[Suècia]], [[11 de febrer]] de [[1650]]) fon un filòsof, matemàtic, físic i escritor francés considerat el pare de la geometria analítica i la filosofia moderna, aixina com un dels protagonistes en llum pròpia en el llindar de la revolució científica. | ||
El seu método filosòfic i científic, que expon en ''Regles per a la direcció de la ment'' ([[1628]]) i més explícitament en el seu ''Discurs del método'' ([[1637]]), establix una clara ruptura en l'escolàstica que s'ensenyava en les universitats. Està caracterisat per la seua simplicitat —en el seu ''Discurs del método'' únicament propon quatre normes— i pretén trencar en els interminables raonaments escolàstics. Pren com a model el método matemàtic, en un intent d'acabar en el silogisme aristotèlic empleat durant tota l'[[Edat Mija]]. Molts elements de la filosofia de Descartes tenen precedents en l'aristotelisme tardà, el neoestoicisme del [[sigle XVI]] o en filòsofs medievals. | El seu método filosòfic i científic, que expon en ''Regles per a la direcció de la ment'' ([[1628]]) i més explícitament en el seu ''Discurs del método'' ([[1637]]), establix una clara ruptura en l'escolàstica que s'ensenyava en les universitats. Està caracterisat per la seua simplicitat —en el seu ''Discurs del método'' únicament propon quatre normes— i pretén trencar en els interminables raonaments escolàstics. Pren com a model el método matemàtic, en un intent d'acabar en el silogisme aristotèlic empleat durant tota l'[[Edat Mija]]. Molts elements de la filosofia de Descartes tenen precedents en l'aristotelisme tardà, el neoestoicisme del [[sigle XVI]] o en filòsofs medievals. | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
{{Cita|Per a saber lo que la gent realment pensa, presta atenció a lo que fa, no a lo que diu.|René Descartes}} | |||
{{Cita|Per a investigar la veritat cal, en la mida de lo possible, dubtar de totes les coses una volta en la vida.|René Descartes}} | {{Cita|Per a investigar la veritat cal, en la mida de lo possible, dubtar de totes les coses una volta en la vida.|René Descartes}} | ||
| Llínea 28: | Llínea 30: | ||
{{Cita|És prudent no fiar-se per complet d'els qui nos han enganyat una volta.|René Descartes}} | {{Cita|És prudent no fiar-se per complet d'els qui nos han enganyat una volta.|René Descartes}} | ||
{{Cita|Dos coses contribuïxen a alvançar: anar més | {{Cita|Dos coses contribuïxen a alvançar: anar més corrent que els atres o anar pel bon camí.|René Descartes}} | ||
{{Cita|No basta tindre bon ingeni, lo principal és aplicar-ho be.|René Descartes}} | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||