Diferència entre les revisions de "Eslovàquia"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 73: | Llínea 73: | ||
{{AP|Geografia d'Eslovàquia}} | {{AP|Geografia d'Eslovàquia}} | ||
Eslovàquia és un estat centreeuropeu interior (no té costa), membre de l'[[Unió Europea]] ([[UE]]). La capital i ciutat més poblada és [[Bratislava]], en una població de 430.000 habitants. Atres ciutats importants són [[ | Eslovàquia és un estat centreeuropeu interior (no té costa), membre de l'[[Unió Europea]] ([[UE]]). La capital i ciutat més poblada és [[Bratislava]], en una població de 430.000 habitants. Atres ciutats importants són [[Košice]], [[Prešov]], [[Žilina]], [[Nitra]], [[Banská Bystrica]], [[Trnava]] i [[Martin (Eslovàquia)|Martin]]. | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| Llínea 79: | Llínea 79: | ||
[[Archiu:Eurozone.svg|thumb|[[Eurozona]], a la que pertany Eslovàquia des de l'1 de giner de 2009.]] | [[Archiu:Eurozone.svg|thumb|[[Eurozona]], a la que pertany Eslovàquia des de l'1 de giner de 2009.]] | ||
Eslovàquia ha sortejat en èxit la difícil transició des d'un sistema d'economia de planificació centralisada a un d'economia moderna de mercat. Ya pel 2001 el govern eslovac mostrava importants alvanços en l'estabilisació de la macroeconomia i l'implementació de reformes estructurals. S'ha portat a terme un important conjunt de [[privatisacions]], el sistema bancari està casi en la seua totalitat en mans de la banca estrangera, i els nivells d'inversió estrangera han creixcut. El creiximent econòmic d'Eslovàquia va superar les expectatives en els primers anys de la década del 2000, a pesar de la recessió existent en alguns dels seus mercats d'exportació més rellevants. | Eslovàquia ha sortejat en èxit la difícil transició des d'un sistema d'economia de planificació centralisada a un d'economia moderna de mercat. Ya pel 2001 el govern eslovac mostrava importants alvanços en l'estabilisació de la macroeconomia i l'implementació de reformes estructurals. S'ha portat a terme un important conjunt de [[privatisacions]], el sistema bancari està casi en la seua totalitat en mans de la banca estrangera, i els nivells d'inversió estrangera han creixcut. El creiximent econòmic d'Eslovàquia va superar les expectatives en els primers anys de la década del 2000, a pesar de la recessió existent en alguns dels seus mercats d'exportació més rellevants. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Slovakia}} | {{commonscat|Slovakia}} | ||