Diferència entre les revisions de "València"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{atresusos|Valéncia (desambiguació)}} | {{atresusos|Valéncia (desambiguació)}} | ||
[[File:Valence diagram for 45 elements.svg|thumb|300px|Agrupació de valències químiques]] | |||
En [[química]], la '''valència''', també coneguda com ''número de valència'', és una mida de la cantitat de [[enllaç químic|enllaços químics]] formats pels [[àtom]]s d'un [[element químic]]. Durant el [[sigle XX]], el concepte de valència ha evolucionat en un ampli ranc d'aproximacions per a descriure l'enllaç químic, incloent [[estructura de Lewis]] ([[1916]]), la [[teoria de l'enllaç de valència]] ([[1927]]), la [[teoria dels orbitals moleculars]] ([[1928]]), la [[teoria de repulsió de pars electrònics de la capa de valència]] ([[1958]]) i tots els métodos alvançats de [[química quàntica]]. | En [[química]], la '''valència''', també coneguda com ''número de valència'', és una mida de la cantitat de [[enllaç químic|enllaços químics]] formats pels [[àtom]]s d'un [[element químic]]. Durant el [[sigle XX]], el concepte de valència ha evolucionat en un ampli ranc d'aproximacions per a descriure l'enllaç químic, incloent [[estructura de Lewis]] ([[1916]]), la [[teoria de l'enllaç de valència]] ([[1927]]), la [[teoria dels orbitals moleculars]] ([[1928]]), la [[teoria de repulsió de pars electrònics de la capa de valència]] ([[1958]]) i tots els métodos alvançats de [[química quàntica]]. | ||
| Llínea 32: | Llínea 35: | ||
* La valència d'un element no sempre és igual al seu [[estat d'oxidació]] més alt: les excepcions inclouen al [[ruteni]], [[osmi]] i [[xenó]], que tenen valències de sis (hexafluorurs), pero que poden formar composts en oxigen en l'estat d'oxidació +8, i clor, que té una valència de cinc, pero un estat d'oxidació màxim de +7 (en els [[perclorat]]s). | * La valència d'un element no sempre és igual al seu [[estat d'oxidació]] més alt: les excepcions inclouen al [[ruteni]], [[osmi]] i [[xenó]], que tenen valències de sis (hexafluorurs), pero que poden formar composts en oxigen en l'estat d'oxidació +8, i clor, que té una valència de cinc, pero un estat d'oxidació màxim de +7 (en els [[perclorat]]s). | ||
* El concepte de "combinació" no pot ser igualat en el número d'enllaços formats per un àtom. En el [[fluorur de liti]] (que té l'estructura del [[clorur de sodi|NaCl]], cada àtom de liti està rodejat per sis àtoms de [[flúor]], mentres que la valència del [[liti]] és universalment presa com u, com sugerix la fòrmula LiF. En la fase gaseosa, el LiF existix com a molècules discretes diatòmiques com les valències sugeririen. | * El concepte de "combinació" no pot ser igualat en el número d'enllaços formats per un àtom. En el [[fluorur de liti]] (que té l'estructura del [[clorur de sodi|NaCl]], cada àtom de liti està rodejat per sis àtoms de [[flúor]], mentres que la valència del [[liti]] és universalment presa com u, com sugerix la fòrmula LiF. En la fase gaseosa, el LiF existix com a molècules discretes diatòmiques com les valències sugeririen. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
| Llínea 46: | Llínea 49: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Valence (chemistry)}} | |||
* [http://www.vaxasoftware.com/doc_edu/qui.Html Taules de valencies ([[Castellà]])] | * [http://www.vaxasoftware.com/doc_edu/qui.Html Taules de valencies ([[Castellà]])] | ||
[[Categoria:Propietats químiques]] | [[Categoria:Propietats químiques]] | ||