Diferència entre les revisions de "Arròs"

== Orige i Història ==

L'orige del cultiu és disputat entre els investigadors, es discutix l'orige entre [[China]] e [[Índia]]. Se té constància que el seu cultiu s'inicià en [[Àsia]], concretament en les regions próximes d'Índia i China, aproximadament, fa 7.000 anys. Els llauradors tailandesos comencen a cultivar-lo 2.000 anys més tart, extenent-se ràpidament a [[Vietnam]], [[Camboja]], [[Japó]] i [[Corea]].

== Tipologies ==

Hi ha prop de deu mil varietats diferents d'arròs. Totes elles cauen en una de les dos varietats de la ''Oryza sativa''. La varietat ''indica''  que sol cultivar-se en els [[tròpic]]s i la ''japonica'' que es pot trobar tant en els tròpics com en les zones de [[clima templat]] caracterisada per alts continguts d'almidó del tipo [[amilosa]] ([[arròs glutinós]]). Per regla general quanta més amilosa conté un gra d'arròs més temperatura, aigua i temps de cocció requerix per al seu cuinat.  

== Preparació com a aliment ==

En la majoria de les cultures l'[[arròs moreno]] se ''neteja'' i se li elimina la capa de segó (rica en [[silici]]) quedant el [[cariopsi]] o ''gra''. Per regla general l'arròs es cuina per mig d'aplicació d'humitat i calor als grans. La [[Gastronomia de l'Índia|cuina de l'Índia]] sol coure l'arròs en un excés d'aigua de tal forma que l'aigua residual s'elimina quan la cocció s'ha completat. La [[Gastronomia de China|cuina chinenca]] i [[Gastronomia de Japó|Japonesa]] utilisa cantitats justes d'aigua, prou com per a humir l'arròs durant el seu calfament en una [[olla]] tancada. Esta forma de cuinat favorix la seua ingesta per mig de [[palets]]. En la [[Gastronomia mediterrànea|cuina mediterrànea]] se sol ''enriquir'' l'arròs en el cuinat d'[[oli d'oliva|olis]], [[manteca]], [[caldo]]s ([[fumet]]) i atres ingredients diversos. D'esta manera sorgixen els [[pilaf]]s, els [[risotto]]s i les [[paella|paelles]]. La [[Gastronomia d'Iran|cuina persa]] elabora els ''polo'' mesclats en diverses [[carn]]s cuinades en un excés d'aigua, fins que els grans d'arròs s'unflen, allargant-se diverses vegades la seua llongitut natural. Solen afegir [[fruita seca|frutes seques]], [[anou|anous]], etc. A sovint fins que l'aigua s'esgota quedant un arròs marró denominat [[tahdig]] (molt semblant al ''[[socarrat]] '' de la paella).

== Almagasenament ==

L'arròs cuinat en aigua és una font perillosa de [[bactèria|bactèries]] i es convertix en una font potencial d'[[intoxicació alimentària]] que ha de vigilar-se en atenció. L'arròs cru sol portar [[espora|espores]] (que sobreviuen a altes temperatures) en estat d'hivernació com la ''[[Bacillus cereus]] '', que produïx toxines que afecten el [[sistema gastrointestinal]]. Els plats d'arròs han de servir-se immediatament despuix del seu cuinat i les recialles han de ser mantingudes en la [[nevera]] per a evitar el creiximent bacterià. Algunes preparacions culinàries eviten este creiximent bacterià per mig de l'aplicació de [[antibactericida|antibactericides]] naturals com en el cas del sushi a l'aplicar [[vinagre d'arròs]], o algunes preparacions de l'Índia a l'utilisar la [[canella]], les [[ensalada|ensalades]] que contenen arròs són convenientment acidificades en [[vinagre]] per a evitar el [[Creiximent celular|creiximent bacterià]].

== Beneficis del seu consum ==

Alguns estudis han demostrat que el consum d'arròs en la seua capa de [[segó]] fa que es reduïxca el nivell de [[colesterol]] en sanc. Pero el consum d'arròs en segó és minoritari a causa de la seua poca durabilitat.  

== Referències ==

{{reflist|2}}