Canvis

== Història i descripció ==

== Història i descripció ==

Fon construït en una de les époques més brillants de l'arquitectura valenciana, personificada en el gran [[Pere Comte]], de l'art del qual són vives o eloqüents mostres, sobretot, la [[Llonja de la Seda]], també la [[Torres de Serrans|Porta o Torres de Serrans]], entrada de la ciutat pel pont del mateix nom i lluent resó de la Porta Real de Poblet; el pas en volta, sense nervis en la seua última fase, de cap a [[1494]]-[[1497]], d'accés al [[Micalet]] i els finestrals del [[Palau de la Generalitat]], en l'Universitat, recent instalada, a on encara perdura, va construir obra de [[1493]]-[[1498]]... per l'obrer Benia, obra despuix substituïda, no tota, puix queden aules, locals, o més be els grans arcs carpanals que les creuen transversalment, recayents a la colla claustral oposta al Paraninf, abans "teatre", o siga junt al carrer precisament "de l'Universitat";, freqüent i modernament entesa, o nomenada, com a prolongació de l'immediata "de comèdies", "creixqué aixina el local en els successius acreixentaments i reformes"; diu Cruilles, "fins als térmens en que hui ho veem" (octubre de 1875)."La part moderna més antiga -afig-, és la que forma l'àngul del carrer de la Nau i la de l'Universitat: el restant ho hem vist reedificar en els nostres dies i desaparéixer les menudes i ogives portes que es conserven".

Fon construït en una de les époques més brillants de l'arquitectura valenciana, personificada en el gran [[Pere Comte]], de l'art del qual són vives o eloqüents mostres, sobretot, la [[Llonja de la Seda]], també la [[Torres de Serrans|Porta o Torres de Serrans]], entrada de la ciutat pel pont del mateix nom i lluent resó de la Porta Real de Poblet; el pas en volta, sense nervis en la seua última fase, de cap a [[1494]]-[[1497]], d'accés al [[Micalet]] i els finestrals del [[Palau de la Generalitat]], en l'Universitat, recent instalada, a on encara perdura, va construir obra de [[1493]]-[[1498]]... per l'obrer Benia, obra despuix substituïda, no tota, puix queden aules, locals, o més be els grans arcs carpanals que les creuen transversalment, recayents a la colla claustral oposta al Paraninf, abans "teatre", o siga junt al carrer precisament "de l'Universitat";, freqüent i modernament entesa, o nomenada, com a prolongació de l'immediata "de comèdies", "creixqué aixina el local en els successius acreixentaments i reformes"; diu Cruilles, "fins als térmens en que hui ho veem" (octubre de 1875)."La part moderna més antiga -afig-, és la que forma l'àngul del carrer de la Nau i la de l'Universitat: el restant ho hem vist reedificar en els nostres dies i desaparéixer les chicotetes i ogives portes que es conserven".

L'edifici actual, neoclàssic, puix data de [[1830]], és obra de Joaquín Martínez i ocupa ara una illa de cases completa entre els carrers citats de la Nau i de l'Universitat formant àngul, i l'opost puix és quadrangular, resultant de la trobada del carrer de Salva i la plaça del Patriarca.

L'edifici actual, neoclàssic, puix data de [[1830]], és obra de Joaquín Martínez i ocupa ara una illa de cases completa entre els carrers citats de la Nau i de l'Universitat formant àngul, i l'opost puix és quadrangular, resultant de la trobada del carrer de Salva i la plaça del Patriarca.