Diferència entre les revisions de "Eliseu Climent"
Text reemplaça - ' l’' a ' l'' |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| ocupació = Empresari i polític. | | ocupació = Empresari, editor i polític. | ||
| data_naix = [[1940]] | | data_naix = [[1940]] | ||
| lloc_naix = [[Llombay]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_naix = [[Llombay]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = | | lloc_mort = | ||
}} | }} | ||
'''Eliseu Climent i Corberà''' ([[Llombay]], [[Ribera Alta]], [[1940]] ) és un empresari i polític, promotor d'un ''[[lobby]] '' mediàtic [[pancatalanisme|pancatalaniste]]. | '''Eliseu Climent i Corberà''' ([[Llombay]], [[Ribera Alta]], [[1940]] ) és un empresari, editor i polític, promotor d'un ''[[lobby]] '' mediàtic [[pancatalanisme|pancatalaniste]]. | ||
==Biografia== | ==Biografia== | ||
Estudià dret en l'[[Universitat de Valéncia]], i allí fon captat pel rogle de [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]] i [[Joan Fuster]] i publicà les revistes ''Diàleg'' ([[1960]]) i ''Concret'' ([[1962]]). En [[1968]] fundà | Estudià dret en l'[[Universitat de Valéncia]], i allí fon captat pel rogle de [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]] i [[Joan Fuster]] i publicà les revistes ''Diàleg'' ([[1960]]) i ''Concret'' ([[1962]]). En [[1968]] fundà l'editorial [[Tres i Quatre]], per a fomentar el pancatalanisme entre els valencians, i en [[1972]], creà els ''Premis Octubre'', un certamen lliterari per a incentivar entre els valencians la compra i llectura de llibres pancatalanistes. | ||
Per atra banda, Climent fon un activiste polític durant el [[franquisme|tardofranquisme]] i la [[transició espanyola]], i fon ú dels fundadors del [[Partit Socialista Valencià]], precursor del [[Partit Socialista del País Valencià|PSPV-PSOE]]) sent ú dels redactors del nomenat “Estatut d'Elig” de [[1975]]. | Per atra banda, Climent fon un activiste polític durant el [[franquisme|tardofranquisme]] i la [[transició espanyola]], i fon ú dels fundadors del [[Partit Socialista Valencià]], precursor del [[Partit Socialista del País Valencià|PSPV-PSOE]]) sent ú dels redactors del nomenat “Estatut d'Elig” de [[1975]]. | ||
Ya en l'any [[1978]], fundà [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV) una societat que es declara independent, pero que en la pràctica està totalment condicionada per les contínues subvencions d’organismes catalans com la [[Generalitat de Catalunya]] i | Ya en l'any [[1978]], fundà [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV) una societat que es declara independent, pero que en la pràctica està totalment condicionada per les contínues subvencions d’organismes catalans com la [[Generalitat de Catalunya]] i l'[[Òmnium cultural]], i d'entitats bancàries catalanes com [[La Caixa]] o [[Caixa Catalunya]]. [[Joan Fuster]] fon el primer president d’ACPV; i Climent fon el secretari general i, des de [[1999]], el president. | ||
Posteriorment, en l'any [[1984]], Climent escomençà a publicar la revista semanal ''[[El Temps]] '' (que feu una tirada de més de 25.000 eixemplars en l'any [[2000]]), i ficà (de forma illegal) repetidors de televisió en diferents punts de la geografia valenciana per a vore la cadena catalana [[TV3]]. Aixina i tot, tant el govern de [[Joan Lerma]], com els d'[[Eduardo Zaplana]], [[José Luis Olivas]] i [[Francisco Camps]], sempre feren la vista grossa ad este fet i mai tancaren les emissions illegals d'esta cadena en terres valencianes, continuant hui les seues emissions en l'aquiescència del [[PPCV|Partit Popular]]. | Posteriorment, en l'any [[1984]], Climent escomençà a publicar la revista semanal ''[[El Temps]] '' (que feu una tirada de més de 25.000 eixemplars en l'any [[2000]]), i ficà (de forma illegal) repetidors de televisió en diferents punts de la geografia valenciana per a vore la cadena catalana [[TV3]]. Aixina i tot, tant el govern de [[Joan Lerma]], com els d'[[Eduardo Zaplana]], [[José Luis Olivas]] i [[Francisco Camps]], sempre feren la vista grossa ad este fet i mai tancaren les emissions illegals d'esta cadena en terres valencianes, continuant hui les seues emissions en l'aquiescència del [[PPCV|Partit Popular]]. | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
Com a premi a la gran promoció de Catalunya, sa cultura, i el pancatalanisme, que Climent ha realisat entre els valencians des de [[1960]], la [[Generalitat de Catalunya]] li concedí en [[1983]] la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]], i en [[1989]] el ''Premi d'Honor de la Fundació Jaume I'', entre atres. | Com a premi a la gran promoció de Catalunya, sa cultura, i el pancatalanisme, que Climent ha realisat entre els valencians des de [[1960]], la [[Generalitat de Catalunya]] li concedí en [[1983]] la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]], i en [[1989]] el ''Premi d'Honor de la Fundació Jaume I'', entre atres. | ||
En [[1992]], fon nomenat ''Miquelet d'Honor'' per la [[Societat Coral El Micalet]], | En [[1992]], fon nomenat ''Miquelet d'Honor'' per la [[Societat Coral El Micalet]], l'única entitat no catalana de certa rellevància que li ha premiat. | ||
En l'any [[2023]] la Generalitat catalana li concedí la Medalla d'Or de la Generalitat pel seu "compromís per la cultura i llengua catalanes". | En l'any [[2023]] la Generalitat catalana li concedí la Medalla d'Or de la Generalitat pel seu "compromís per la cultura i llengua catalanes". | ||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
{{Cita|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua Valenciana, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006). | {{Cita|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua Valenciana, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006). | ||
Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan | Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc... | ||
La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste [[Antonio Gramsci|A. Gramsci]], fundador del partit comuniste italià, quan diu: | La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste [[Antonio Gramsci|A. Gramsci]], fundador del partit comuniste italià, quan diu: | ||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] (Valéncia, 2005)}} | Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] (Valéncia, 2005)}} | ||
{{Cita|''Climent lleva viviendo de la sopa boba del catalanismo desde su más tierna juventud, si su aparato propagandístico de 'El Temps', Edicions del País Valencià, Institut Ignasi Villalonga, Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster, Acció Cultural del País Valencià y algunas más tuvieran que competir en un mercado libre, estarían todas en quiebra, en su momento fue el representante político de Convergència i Unió en Valencia ahora sin solución de continuidad lo es de Esquerra Republicana de Cataluña, que en los tres años que ha permanecido en el tripartito le ha dado algo más de cuatro millones de euros para que continúe haciendo apostolado del catalán en la Comunitat. La verdad es que con los magros resultados obtenidos por la escasa conversión del personal a las ideas y tradiciones del catalanismo le deberían retirar del asunto por inútil. Anda ahora el bueno (sic) de Eliseu empeñado en que Esquerra Unida, el Bloc y Els Verds se presenten unidos en las próximas elecciones autonómicas para tratar de superar el famoso 5% que los nacionalistas no consiguen rebasar...''|'Eliseu Climent, un vividor del catalanismo', per Eduardo Alcalde (''[[Las Provincias]]'', 29.5.2006)}} | |||
{{Cita|Finalisada l'etapa preautonomica i fins a l'any [[2001]] el valencianisme politic tingue representacio en les [[Corts Valencianes]]. Tots recordem al partit [[Unio Valenciana]] i com en el carismatic [[Vicent González Lizondo]], tingue la clau de la governabilitat en el Regne. El denominat “[[Pacte del Pollastre|pacte del pollastre]]” entre Unio Valenciana i el [[Partit Popular]] provocà el trencament del partit nacionaliste valencià i , des de llavors, el valencianisme politic no ha alçat el cap. La vergonyosa actuacio de molts politics d'Unio Valenciana al passar-se'n al Partit Popular, per detentar algun carrec de dubtosa importancia en la Generalitat Valenciana, deixà al partit valencianiste ferit de mort... | {{Cita|Finalisada l'etapa preautonomica i fins a l'any [[2001]] el valencianisme politic tingue representacio en les [[Corts Valencianes]]. Tots recordem al partit [[Unio Valenciana]] i com en el carismatic [[Vicent González Lizondo]], tingue la clau de la governabilitat en el Regne. El denominat “[[Pacte del Pollastre|pacte del pollastre]]” entre Unio Valenciana i el [[Partit Popular]] provocà el trencament del partit nacionaliste valencià i , des de llavors, el valencianisme politic no ha alçat el cap. La vergonyosa actuacio de molts politics d'Unio Valenciana al passar-se'n al Partit Popular, per detentar algun carrec de dubtosa importancia en la Generalitat Valenciana, deixà al partit valencianiste ferit de mort... | ||
| Llínea 67: | Llínea 69: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Valencianofòbia]] | |||
* [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV) | * [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV) | ||
* [[Premis Octubre]] | * [[Premis Octubre]] | ||
| Llínea 89: | Llínea 92: | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Editors]] | |||
[[Categoria:Editors valencians]] | |||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Catalanisme]] | [[Categoria:Catalanisme]] | ||
[[Categoria:Pancatalanisme]] | [[Categoria:Pancatalanisme]] | ||
[[Categoria:Pancatalanistes]] | [[Categoria:Pancatalanistes]] | ||