Diferència entre les revisions de "Neptú (planeta)" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 3:

És el quart planeta en diàmetro i el tercer més gran en massa. La seua massa és dèsset voltes la de la [[Terra]] i llaugerament major que la del seu planeta «bessó» [[Urà]], que té quinze masses terrestres i no és tan dens. En promig, Neptú orbita el [[Sol]] a una distància de 30,1 ua. El seu símbol astronòmic és ♆, una versió estilisada de la fitora del deu Neptú.

Neptú té una composició prou similar a la del planeta Urà, i abdós tenen composicions que diferixen molt dels demés jagants gaseosos, [[Júpiter]] i [[Saturn]]. L'atmòsfera de Neptú, com les de Júpiter i de Saturn, es compon principalment d'[[hidrogen]] i [[heli]], junt en vestigis d'hidrocarburs i possiblement [[nitrogen]]. Conté una major proporció de [[Gèl|gèls]], tals com a [[aigua]], [[amoníac]] i [[metà]].

Els científics moltes voltes categorisen Urà i Neptú com els jagants gelats per a emfatisar la distinció entre estos i els jagants de gas Júpiter i Saturn. L'interior de Neptú, com el d'Urà, està compost principalment de gèls i roca. Els rastres de metà en les regions perifèriques exteriors contribuïxen per a l'aspecte [[blau]] d'este planeta.

== Referències ==

* [https://solarviews.com/eng/neptune.htm Hamilton, Calvin J. (4 de agosto de 2001). «Neptune». Views of the Solar System]

* Stanley, Sabine; Bloxham, Jeremy (11 de marzo de 2004). «Convective-region geometry as the cause of Uranus' and Neptune's unusual magnetic fields». Nature (en [[anglés]]) 428 (6979): 151-153. Bibcode:2004Natur.428..151S. PMID 15014493. doi:10.1038/nature02376

* [https://ssd.jpl.nasa.gov/horizons/ Yeomans, Donald K. (13 de julio de 2006). «HORIZONS System». NASA JPL]

== Bibliografia ==

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 És el quart planeta en diàmetro i el tercer més gran en massa. La seua massa és dèsset voltes la de la [[Terra]] i llaugerament major que la del seu planeta «bessó» [[Urà]], que té quinze masses terrestres i no és tan dens. En promig, Neptú orbita el [[Sol]] a una distància de 30,1 ua. El seu símbol astronòmic és ♆, una versió estilisada de la fitora del deu Neptú.
+Neptú té una composició prou similar a la del planeta Urà, i abdós tenen composicions que diferixen molt dels demés jagants gaseosos, [[Júpiter]] i [[Saturn]]. L'atmòsfera de Neptú, com les de Júpiter i de Saturn, es compon principalment d'[[hidrogen]] i [[heli]], junt en vestigis d'hidrocarburs i possiblement [[nitrogen]]. Conté una major proporció de [[Gèl|gèls]], tals com a [[aigua]], [[amoníac]] i [[metà]].
+Els científics moltes voltes categorisen Urà i Neptú com els jagants gelats per a emfatisar la distinció entre estos i els jagants de gas Júpiter i Saturn. L'interior de Neptú, com el d'Urà, està compost principalment de gèls i roca. Els rastres de metà en les regions perifèriques exteriors contribuïxen per a l'aspecte [[blau]] d'este planeta.
+== Referències ==
+* [https://solarviews.com/eng/neptune.htm Hamilton, Calvin J. (4 de agosto de 2001). «Neptune». Views of the Solar System]
+* Stanley, Sabine; Bloxham, Jeremy (11 de marzo de 2004). «Convective-region geometry as the cause of Uranus' and Neptune's unusual magnetic fields». Nature (en [[anglés]]) 428 (6979): 151-153. Bibcode:2004Natur.428..151S. PMID 15014493. doi:10.1038/nature02376
+* [https://ssd.jpl.nasa.gov/horizons/ Yeomans, Donald K. (13 de julio de 2006). «HORIZONS System». NASA JPL]
 == Bibliografia ==