Diferència entre les revisions de "Terenci Moix"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
{{Biografia|
| nom = Ramón Moix Meseguer
| nom = Ramón Moix Meseguer
| image =  
| image = [[File:Terenci Moix en Barcelona.jpg|250px]]
| peu =  
| peu =  
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
Llínea 10: Llínea 10:
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Terenci Moix''', seudònim de '''Ramón Moix Meseguer''' ([[Barcelona]], [[5 de giner]] de [[1942]] - † [[Barcelona]], [[2 d'abril]] de [[2003]]), fon un escritor espanyol en [[llengua castellana]] i [[Català|catalana]], germà major de la també escritora [[Ana María Moix]] (1947-2014).  
'''Terenci Moix''', seudònim de '''Ramón Moix Meseguer''' ([[Barcelona]], [[5 de giner]] de [[1942]] - † [[Barcelona]], [[2 d'abril]] de [[2003]]), fon un escritor espanyol en [[llengua castellana]] i [[Català|catalana]], germà major de la també escritora [[Ana María Moix]] ([[1947]]-[[2014]]).  


== Biografia ==
== Biografia ==
Llínea 16: Llínea 16:
Terenci Moix naixqué en el carrer Joaquín Costa, en el Raval de la ciutat de Barcelona. Escritor i cinèfil, es va convertir en un dels autors més llegits de la lliteratura espanyola despuix de la publicació de ''No digues que va ser un somi'' (Premi Planeta [[1986]]), en més d'un milló d'eixemplars, donant-li continuació en ''El somi d'Aleixandria'' ([[1988]]).
Terenci Moix naixqué en el carrer Joaquín Costa, en el Raval de la ciutat de Barcelona. Escritor i cinèfil, es va convertir en un dels autors més llegits de la lliteratura espanyola despuix de la publicació de ''No digues que va ser un somi'' (Premi Planeta [[1986]]), en més d'un milló d'eixemplars, donant-li continuació en ''El somi d'Aleixandria'' ([[1988]]).


De formació autodidacta, despuix de publicar en el seudònim de ''Ray Sorel'' dos noveles policíaques —''Besaré el teu cadàver'' ([[1963]]) i ''Han matat a una rúbia'' ([[1964]]), es va donar a conéixer com a narrador en l'obra ''La torre dels vicis capitals'' ([[1968]]), que va escomençar a escriure en anglés durant el periodo en que vixqué en [[Londres]] en l'any [[1964]]. En [[París]], va passar alguna nit en la llibreria Shakespeare and Company.
De formació autodidacta, despuix de publicar en el seudònim de ''Ray Sorel'' dos noveles policíaques —''Besaré el teu cadàver'' ([[1963]]) i ''Han matat a una rúbia'' ([[1964]]), es va donar a conéixer com a narrador en l'obra ''La torre dels vicis capitals'' ([[1968]]), que va escomençar a escriure en anglés durant el periodo en que vixqué en [[Londres]] en l'any [[1964]]. En [[París]], va passar alguna nit en la llibreria Shakespeare and Company.


En la seua obra apareixen elements autobiogràfics (la cultura catalana en la que es va educar i criar, l'[[homosexualitat]], la crítica als valors de l'época franquista i a l'educació religiosa) i una gran devoció a l'història d'[[Egipte]]. Açò explica que les seues noveles més célebres es basen en amors i desamors durant l'[[imperi faraònic]]. També va desenrollar una faceta com a presentador de televisió i entre [[1981]] i [[1987]] va presentar ''Terenci a la fresca'' i en la temporada [[1988]]-[[1989]] va conduir l'espai d'entrevistes ''Más estrellas que en el cielo'', en valencià, ''Més estreles que en el cel'', en La 1 de [[TVE]], a on va entrevistar a grans mits del cine com [[Lauren Bacall]], [[Kirk Douglas]] o [[Joan Fontaine]].  
En la seua obra apareixen elements autobiogràfics (la cultura catalana en la que es va educar i criar, l'[[homosexualitat]], la crítica als valors de l'época franquista i a l'educació religiosa) i una gran devoció a l'història d'[[Egipte]]. Açò explica que les seues noveles més célebres es basen en amors i desamors durant l'[[imperi faraònic]]. També va desenrollar una faceta com a presentador de televisió i entre [[1981]] i [[1987]] va presentar ''Terenci a la fresca'' i en la temporada [[1988]]-[[1989]] va conduir l'espai d'entrevistes ''Más estrellas que en el cielo'', en valencià, ''Més estreles que en el cel'', en La 1 de [[TVE]], a on va entrevistar a grans mits del cine com [[Lauren Bacall]], [[Kirk Douglas]] o [[Joan Fontaine]].  
Llínea 97: Llínea 97:


* En [[2023]] es va estrenar ''Terenci, la fabulació infinita'', una série documental de Filmin també llançada en format llarcmetrage, en direcció de [[Marta Lallana]] i guió de Lallana i Álvaro Augusto, que aborda la seua vida i obra des de diverses perspectives.
* En [[2023]] es va estrenar ''Terenci, la fabulació infinita'', una série documental de Filmin també llançada en format llarcmetrage, en direcció de [[Marta Lallana]] i guió de Lallana i Álvaro Augusto, que aborda la seua vida i obra des de diverses perspectives.
   
== Referències ==
* [https://efe.com/cultura/2023-09-15/documental-luces-sombras-terenci-moix/ Agencia Efe. Documental Terenci Moix]
* [https://www.agenciabalcells.com/autores/autor/terenci-moix/  Agencia Literaria Carmen Balcells - Obra literaria y Premios de Terenci Moix]
* [https://elpais.com/television/2023-09-26/las-vidas-infinitas-terenci-moix.html El País - Las vidas infinitas de Terenci Moix]
* [https://www.lavanguardia.com/cultura/culturas/20190622/463010050014/terenci-moix-y-el-gay-power.html La Vanguardia - Terenci Moix y el gay power]


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Terenci Moix}}


* [https://es.wikipedia.org/wiki/Terenci_Moix Terenci Moix en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Terenci_Moix Terenci Moix en Wikipedia]