Diferència entre les revisions de "Vicent Boix"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 70: | Llínea 70: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
{{Cita|Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la Renaixença, com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis. | |||
La seua optica lliberal el va fer vore en l'historia valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperacio dels Furs que havien donat l'epoca de major esplendor.|'Vicent Boix. Patriarca de la Renaixença valenciana' VV.AA. ([[Revista Rogle]], nº 80, maig, 2013). Editada pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}} | |||
{{Cita|''Desde el cuarto Cielo, el de la sabiduría, el cronista [[Vicent Boix]] comprobará que, en 2024, se reniega de ser español y valenciano, salvo que se considere también catalán. Se mantiene la voz Carraixet, pero la Real Señera es relegada o sustituida por las cuatro barras de Aragón (ahora catalanas), y hasta el Micalet y palabras derivadas se han catalanizado, como vemos en las felices cacatúas y el barbas que escolta sus odoríferos traseros. Ahora es más culto, rentable y progresista escribir y pronunciar el catalán ‘miquelets’ en lugar del valenciano ‘micalets’; y el clásico topónimo Alboraya está prohibido. Sólo es admitido con la morfología catalana ‘Alboraia’.''|''El cuarto Cielo, Alboraya, Carraixet, tisburi…'' (11.11.2024), per [[Ricart Garcia Moya]]}} | {{Cita|''Desde el cuarto Cielo, el de la sabiduría, el cronista [[Vicent Boix]] comprobará que, en 2024, se reniega de ser español y valenciano, salvo que se considere también catalán. Se mantiene la voz Carraixet, pero la Real Señera es relegada o sustituida por las cuatro barras de Aragón (ahora catalanas), y hasta el Micalet y palabras derivadas se han catalanizado, como vemos en las felices cacatúas y el barbas que escolta sus odoríferos traseros. Ahora es más culto, rentable y progresista escribir y pronunciar el catalán ‘miquelets’ en lugar del valenciano ‘micalets’; y el clásico topónimo Alboraya está prohibido. Sólo es admitido con la morfología catalana ‘Alboraia’.''|''El cuarto Cielo, Alboraya, Carraixet, tisburi…'' (11.11.2024), per [[Ricart Garcia Moya]]}} | ||
| Llínea 84: | Llínea 88: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Boix, Vicente (1980). Manual del viajero y guía de los forasteros en Valencia. | |||
* Boix, Vicente. (Traducción de Rafael Pastor i Cantizano) (2008). L'Encobert de Valéncia I. Val´rncia. L'Oronella S.E.V., S.L. ISBN 978-84-96472-20-4 | |||
* Ricardo Navas Ruiz, El Romanticismo español. Madrid: Cátedra, 1982 (3.ª ed.) | * Ricardo Navas Ruiz, El Romanticismo español. Madrid: Cátedra, 1982 (3.ª ed.) | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 102: | Llínea 106: | ||
[[Categoria:Historiadors]] | [[Categoria:Historiadors]] | ||
[[Categoria:Historiadors valencians]] | [[Categoria:Historiadors valencians]] | ||
[[Categoria: | [[Categoria:Valencianistes]] | ||