Diferència entre les revisions de "Furs de Valéncia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 37:

És important aclarir que estos furs no foren inicialment els furs de tot el [[Regne de Valéncia]]. És molt destacat l'absència en les Corts de [[1261]] de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i [[Xàtiva]].

Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[~~Salzedella~~]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].

Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[Salzadella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].

En l'any [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Calig]], [[Cervera del Maestrat]], [[Rossell]] i [[Sant Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].

Llínea 47:

En l'any [[1283]] el rei [[Pere III]] autorisa l'instalació del [[Consolat del Mar]] de [[Valéncia]], que fon el primer d'[[Espanya]].

En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als '''furs de Valéncia''' i davant del risc de que en el restant del territori es pogueren aplicar els furs d'[[Aragó]], la corona i les Corts Valencianes foren consolidant a poc a poc els '''furs de Valéncia''', com a normes per a tot el territori del [[Regne de Valéncia]].

En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als '''furs de Valéncia''' i davant del risc de que en el restant del territori es pogueren aplicar els furs d'[[Aragó]], la corona i les Corts Valencianes foren consolidant poc a poc els '''furs de Valéncia''', com a normes per a tot el territori del [[Regne de Valéncia]].

De fet, en les Corts Valencianes de [[1329]] fon quan Burriana i [[Vilarreal (Castelló)|Vilarreal]] acceptaren els furs de Valéncia i s'incorporaren a les Corts Valencianes. Fins ad aquell moment havien estat someses als furs aragonesos.

Llínea 55:

Les circumstàncies pròpies del [[Regne de Valéncia]] obligaren a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam|musulmans]] i [[judeu]]s) donà lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal feu que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i del restant de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]] '' s'impongué sobre el ''[[ius sanguinis]] '' per primera vegada en els regnes de la península.

Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica (el ''poble ajusdadis'' que menciona [[Eiximenis]]). Açò va configurar a poc a poc en la ciutat de [[Valéncia]] un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil, artesanal i mesocràtica, comparable al d'atres ciutats mediterrànees ([[Venècia]], [[Gènova]], etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials atragueren immigrants de tota [[Europa]] a la busca d'una millor qualitat de vida, i [[Valéncia]] entrà en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a un floriment polític, lliterari i artístic anterior al [[sigle d'Or espanyol]].

Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica (el ''poble ajusdadis'' que menciona [[Eiximenis]]). Açò va configurar poc a poc en la ciutat de [[Valéncia]] un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil, artesanal i mesocràtica, comparable al d'atres ciutats mediterrànees ([[Venècia]], [[Gènova]], etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials atragueren immigrants de tota [[Europa]] a la busca d'una millor qualitat de vida, i [[Valéncia]] entrà en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a un floriment polític, lliterari i artístic anterior al [[sigle d'Or espanyol]].

Els furs establiren també els llímits del regne, fins a [[1304]] delimitat pel [[tractat d'Almizra]] de [[1244]], a la llínea Biar-Busot i a partir d'eixa data, en virtut del [[Sentències arbitrals de Torrella|tratat de Torrella]] incorporaria [[Oriola]] [[Guardamar]], [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Novelda]]. Este territori era l'àmbit d'aplicació de la llei valenciana que estipulava ademés sobre la [[Real valencià|moneda valenciana]], les mides, volums i pesos aixina com la redacció i datació unificada dels documents públics.

Llínea 70:

::::::::''Extracte del '''Decret d'abolició dels furs d'[[Aragó]] i [[Valéncia]] '''''

== Edicions ~~fascimil~~ ==

== Edicions facscimil ==

Donada l'importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles veu la llum en l'[[octubre]] de l'any [[2006]], i fon editada per l'empresa Valenciana Ceremonial Ediciones, sobre l'original custodiat per l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de l'[[Universitat de Valéncia]], cada u d'ells doctor en la seua disciplina.

Llínea 84:

'...Istum forum romansavit dominus rex...' (Fur XXV), o '...Istum forum correxit et in romantio posuit dominus rex...' (Fur XXVIII), o '...enmendavit in romantio dominus rex...' (Fur XXXII).|Edició dels Furs del Regne de Valéncia de l'any 1547. Biblioteca Valenciana.}}

{{Cita|''De estas Cortes de 1261 data la traducción general de los Fueros del latín al valenciano... Dicho texto latino, que contiene una serie de palabras en romance, las contiene en romance valenciano, ya que incluso algunas de las empleadas lo son en fueros que se remiten a la costumbre en tiempo de los moros, lo que lógicamente presupone que tales palabras ya eran usuales en Valencia antes de la reconquista...''|([[Vicent Lluís Simó Santonja]], 1975)}}

{{Cita|''En cuanto a la libertad sorprende leer detenidamente los [[Furs de Valéncia|Furs valencianos]] para darse cuenta de que a las familias que iban asentándose en estas tierras de realengo se les concederían unos privilegios y unas condiciones jurídicas excepcionales – que aún hoy resultan inconcebibles para muchos territorios de aquel siglo XIII europeo – y unos beneficios para quienes emigraban a las tierras valencianas de las de señorío e iban a asentarse en un territorio de libertad, prometedor de oportunidades que, en modo alguno, gozaron en sus lugares de procedencia y en el que su condición de vehí les concedía defensa y protección, a saber:''

1.- ''una justicia administrada por el propio pueblo, a través del Justicia local''

2.- ''un comercio libre y ejercido por cualquier vecino de una comunidad''

3.- ''un libre disfrute de aguas y riberas, propiedad de los municipios''

4.- ''el libre ejercicio de la enseñanza impartida por cualquier vecino''

5.- ''una libertad de tránsito de personas y ganados, por caminos y assagadors''

6.- ''una moneda de cambio libre y ajustada a un módulo, esto es, el morabatí''

7.- ''y el libre ejercicio de su religión, en mezquitas y sinagogas, protegidas por la autoridad real''|''[[Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana]]'', per [[Francisco A. Roca Traver]] ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), Valéncia, 2008) Conferència inaugural del curs 2008-2009. 14 de novembre de 2008}}

== Referències ==

Llínea 102:

Llínea 120:

*[https://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12925079716708273987213/ima0000.htm Furs en any 1564]

*[https://es.wikisource.org/wiki/Decretos_de_Nueva_Planta Decret de Nova Planta]

*[https://deniadigital.es/art/21486/la-constitucion-valenciana La Constitución Valenciana - [[Pedro Fuentes Caballero]] - [[Associació Cultural Roc Chabàs]] - Dénia Digital]

@@ Llínea 37: / Llínea 37: @@
 És important aclarir que estos furs no foren inicialment els furs de tot el [[Regne de Valéncia]]. És molt destacat l'absència en les Corts de [[1261]] de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i [[Xàtiva]].
-Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[Salzedella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].
+Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[Salzadella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].
 En l'any [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Calig]], [[Cervera del Maestrat]], [[Rossell]] i [[Sant Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].
@@ Llínea 47: / Llínea 47: @@
 En l'any [[1283]] el rei [[Pere III]] autorisa l'instalació del [[Consolat del Mar]] de [[Valéncia]], que fon el primer d'[[Espanya]].
-En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als '''furs de Valéncia''' i davant del risc de que en el restant del territori es pogueren aplicar els furs d'[[Aragó]], la corona i les Corts Valencianes foren consolidant a poc a poc els '''furs de Valéncia''', com a normes per a tot el territori del [[Regne de Valéncia]].
+En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als '''furs de Valéncia''' i davant del risc de que en el restant del territori es pogueren aplicar els furs d'[[Aragó]], la corona i les Corts Valencianes foren consolidant poc a poc els '''furs de Valéncia''', com a normes per a tot el territori del [[Regne de Valéncia]].
 De fet, en les Corts Valencianes de [[1329]] fon quan Burriana i [[Vilarreal (Castelló)|Vilarreal]] acceptaren els furs de Valéncia i s'incorporaren a les Corts Valencianes. Fins ad aquell moment havien estat someses als furs aragonesos.
@@ Llínea 55: / Llínea 55: @@
 Les circumstàncies pròpies del [[Regne de Valéncia]] obligaren a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam|musulmans]] i [[judeu]]s) donà lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal feu que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i del restant de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]] '' s'impongué sobre el ''[[ius sanguinis]] '' per primera vegada en els regnes de la península.
-Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica (el ''poble ajusdadis'' que menciona [[Eiximenis]]). Açò va configurar a poc a poc en la ciutat de [[Valéncia]] un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil, artesanal i mesocràtica, comparable al d'atres ciutats mediterrànees ([[Venècia]], [[Gènova]], etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials atragueren immigrants de tota [[Europa]] a la busca d'una millor qualitat de vida, i [[Valéncia]] entrà en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a un floriment polític, lliterari i artístic anterior al [[sigle d'Or espanyol]].
+Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica (el ''poble ajusdadis'' que menciona [[Eiximenis]]). Açò va configurar poc a poc en la ciutat de [[Valéncia]] un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil, artesanal i mesocràtica, comparable al d'atres ciutats mediterrànees ([[Venècia]], [[Gènova]], etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials atragueren immigrants de tota [[Europa]] a la busca d'una millor qualitat de vida, i [[Valéncia]] entrà en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a un floriment polític, lliterari i artístic anterior al [[sigle d'Or espanyol]].
 Els furs establiren també els llímits del regne, fins a [[1304]] delimitat pel [[tractat d'Almizra]] de [[1244]], a la llínea Biar-Busot i a partir d'eixa data, en virtut del [[Sentències arbitrals de Torrella|tratat de Torrella]] incorporaria [[Oriola]] [[Guardamar]], [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Novelda]]. Este territori era l'àmbit d'aplicació de la llei valenciana que estipulava ademés sobre la [[Real valencià|moneda valenciana]], les mides, volums i pesos aixina com la redacció i datació unificada dels documents públics.
@@ Llínea 70: / Llínea 70: @@
 ::::::::''Extracte del '''Decret d'abolició dels furs d'[[Aragó]] i [[Valéncia]] '''''
-== Edicions fascimil ==
+== Edicions facscimil ==
 Donada l'importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles veu la llum en l'[[octubre]] de l'any [[2006]], i fon editada per l'empresa Valenciana Ceremonial Ediciones, sobre l'original custodiat per l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de l'[[Universitat de Valéncia]], cada u d'ells doctor en la seua disciplina.
@@ Llínea 84: / Llínea 84: @@
 '...Istum forum romansavit dominus rex...' (Fur XXV), o '...Istum forum correxit et in romantio posuit dominus rex...' (Fur XXVIII), o '...enmendavit in romantio dominus rex...' (Fur XXXII).|Edició dels Furs del Regne de Valéncia de l'any 1547. Biblioteca Valenciana.}}
+{{Cita|''De estas Cortes de 1261 data la traducción general de los Fueros del latín al valenciano... Dicho texto latino, que contiene una serie de palabras en romance, las contiene en romance valenciano, ya que incluso algunas de las empleadas lo son en fueros que se remiten a la costumbre en tiempo de los moros, lo que lógicamente presupone que tales palabras ya eran usuales en Valencia antes de la reconquista...''|([[Vicent Lluís Simó Santonja]], 1975)}}
+{{Cita|''En cuanto a la libertad sorprende leer detenidamente los [[Furs de Valéncia|Furs valencianos]] para darse cuenta de que a las familias que iban asentándose en estas tierras de realengo se les concederían unos privilegios y unas condiciones jurídicas excepcionales – que aún hoy resultan inconcebibles para muchos territorios de aquel siglo XIII europeo – y unos beneficios para quienes emigraban a las tierras valencianas de las de señorío e iban a asentarse en un territorio de libertad, prometedor de oportunidades que, en modo alguno, gozaron en sus lugares de procedencia y en el que su condición de vehí les concedía defensa y protección, a saber:''
+.- ''una justicia administrada por el propio pueblo, a través del Justicia local''
+.- ''un comercio libre y ejercido por cualquier vecino de una comunidad''
+.- ''un libre disfrute de aguas y riberas, propiedad de los municipios''
+.- ''el libre ejercicio de la enseñanza impartida por cualquier vecino''
+.- ''una libertad de tránsito de personas y ganados, por caminos y assagadors''
+.- ''una moneda de cambio libre y ajustada a un módulo, esto es, el morabatí''
+.- ''y el libre ejercicio de su religión, en mezquitas y sinagogas, protegidas por la autoridad real''|''[[Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana]]'', per [[Francisco A. Roca Traver]] ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), Valéncia, 2008) Conferència inaugural del curs 2008-2009. 14 de novembre de 2008}}
 == Referències ==
@@ Llínea 102: / Llínea 120: @@
 *[https://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12925079716708273987213/ima0000.htm Furs en any 1564]
 *[https://es.wikisource.org/wiki/Decretos_de_Nueva_Planta Decret de Nova Planta]
+*[https://deniadigital.es/art/21486/la-constitucion-valenciana La Constitución Valenciana - [[Pedro Fuentes Caballero]] - [[Associació Cultural Roc Chabàs]] - Dénia Digital]
 {{Llista artículs destacats}}