Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Raïm"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
 
(No es mostren 19 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:raimobert.png|200px|right]]
[[File:Cabernet Sauvignon Gaillac.jpg|thumb|250px|Raïm]]
El '''raïm''' és una fruita obtinguda de la cep. Els raïms, grans de raïm, venen en arracades i son chicotetes i dolços. Es mengen fresques o s'utilisen per a produir most, vi i vinagre.


Creixen agrupades en arracades de entre 6 i 300 raims. Poden ser negres, morades, grogues, dorades, púrpura, rosades, marrons, ataronjades o blanques, encara que estes últimes son realment verts i evolutivament procedixen de les raims roges en la mutació de dos gens que fa que no desenrollen antocians, sent estos els que donen la pigmentació.
[[File:Grapes, Rostov-on-Don, Russia.jpg|thumb|250px|Raïm de taula]]


Com a fruita seca se li diu pasa.
[[File:Wine grapes03.jpg |thumb|250px|Raïm de vi]]


== Referencies ==
[[File:Grape Rasins plus Zante Currants.jpg|thumb|250px|Pases]]
{{traduït de|es|Uva}}


El '''raïm''' és una fruita obtinguda de la cep. Els raïms, els grans de raïm, venen en arracades i són chicotets i dolços. Es mengen fresques o s'utilisen per a produir el [[most]], el [[vi]] i atres begudes derivades del vi i el [[vinagre]].
Creixen agrupades en arracades de entre 6 i 300 raims. Poden ser de color [[negre]], morat, [[groc]], dorat, púrpura, rosat, [[marró]], ataronjades o [[blanc|blanques]], encara que estes últimes són realment de color [[vert]] i evolutivament procedixen de les raims [[roig|roges]] en la mutació de dos gens que fa que no desenrollen antocians, sent estos els que donen la pigmentació.
Com a fruita seca se li diu [[pansa]].
== Classificació i tipos de raïms ==
Els raïms cultivats de manera comercial es poden classificar com a raïms de taula o raïms de vi, esta classificació segons el seu método de consum previst: Per a menjar crues (raïms de taula) o per a l'elaboració de vins (raïms de vi).​ Encara que abdós tipos de raïms pertanyen a la mateixa espècie, presenten diferències significatives(produïdes per mig de cultius selectius). Els cultius de raïm de taula tendixen a donar fruts grans, sense llavors i en una pell relativament prima. Per un atre costat els raïms de vi són més chicotets, en llavors i pells molt més grosses(una característica apetida en la vinificació, ya que gran part de l'aroma en el vi prové de la pell). Els raïms de vi també tendixen a ser més dolços: Es cullen en el moment en que el seu suc té un aproximat de 24 % de pes en [[sucre]]. En comparació als raïms de taula que generalment tenen solament un 15 % de pes en sucre.
== Usos, propietats, contingut i formes de consum ==
Apetida per les seues propietat benèfiques per a la salut, per ser una font d'energia, pel seu gran contingut de [[vitamines]] (especialment, vitamines del grup B), per tindre un alt percentage en [[aigua]] (oscila entre el 70 i el 80 %) i per les seues propietats antioxidants, el raïm, part fonamental en la dieta mediterrànea, és una fruta usada mundialment per a consumir en diferents presentacions. També es pot usar per a preparacions medicinals com a olis externs, emplastos i cremes.
Segons un nou estudi de l'Universitat d'Alabama, com els raïms són riques en polifenols, el seu consum pot aumentar la protecció natural del nostre cos i la nostra pell front als rajos ultravioleta del [[Sol]].​
Ademés del seu consum com a fruta fresca (raïms de taula), els raïms s'usen gastronómicament en diferents plats i preparacions,​ des de darreries, tentempiés i batuts, el raïm s'usa en multitut de receptes.​
== Referències ==
* [https://agrobit.com/Documentos/G_2_Microemp%5C431_mi000001uv%5B1%5D.htm Cultiu de raïm]
* [https://frutas.consumer.es/uva/origen-y-variedades Orige i varietarts de raïm]
* [https://carlosserres.com/origen-historia-y-evolucion-del-cultivo-de-la-vid/ Origen, historia y evolución del cultivo de la vid]
* «Preparaciones y aplicaciones». Secretos para contar. Panamericana Formas e impresos. 2014. p. 144-145. ISBN 978-958-57007-6-5
== Bibliografia ==
* Johnson, Hugh (2004). «58». En Mitchell Beazly, ed. "The Story of Wine" (en [[anglés]])
* Vega G., Juan Luis.; Mora González, Gloria María.; Bojanini, Johana.; Mejia Correa, Lina.; Abad Londoño, María Isabel.; Escobar R., Vanessa. (2014). Los secretos de las plantas : 50 plantas medicinales en su huerta.. Fundacion Secretos para Contar. ISBN 978-958-57007-6-5. OCLC 1120997289
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Vitis vinifera}}
{{Wikispecies|Vitis}}
{{DGLV|Raïm}}
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Agricultura]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Aliments vegetals]]
[[Categoria:Fruites]]
[[Categoria:Fruites]]
[[Categoria:Bayes]]
[[Categoria:Bayes]]

Última revisió del 18:28 9 set 2023

Raïm
Raïm de taula
Raïm de vi
Pases

El raïm és una fruita obtinguda de la cep. Els raïms, els grans de raïm, venen en arracades i són chicotets i dolços. Es mengen fresques o s'utilisen per a produir el most, el vi i atres begudes derivades del vi i el vinagre.

Creixen agrupades en arracades de entre 6 i 300 raims. Poden ser de color negre, morat, groc, dorat, púrpura, rosat, marró, ataronjades o blanques, encara que estes últimes són realment de color vert i evolutivament procedixen de les raims roges en la mutació de dos gens que fa que no desenrollen antocians, sent estos els que donen la pigmentació.

Com a fruita seca se li diu pansa.

Classificació i tipos de raïms

[editar | editar còdic]

Els raïms cultivats de manera comercial es poden classificar com a raïms de taula o raïms de vi, esta classificació segons el seu método de consum previst: Per a menjar crues (raïms de taula) o per a l'elaboració de vins (raïms de vi).​ Encara que abdós tipos de raïms pertanyen a la mateixa espècie, presenten diferències significatives(produïdes per mig de cultius selectius). Els cultius de raïm de taula tendixen a donar fruts grans, sense llavors i en una pell relativament prima. Per un atre costat els raïms de vi són més chicotets, en llavors i pells molt més grosses(una característica apetida en la vinificació, ya que gran part de l'aroma en el vi prové de la pell). Els raïms de vi també tendixen a ser més dolços: Es cullen en el moment en que el seu suc té un aproximat de 24 % de pes en sucre. En comparació als raïms de taula que generalment tenen solament un 15 % de pes en sucre.

Usos, propietats, contingut i formes de consum

[editar | editar còdic]

Apetida per les seues propietat benèfiques per a la salut, per ser una font d'energia, pel seu gran contingut de vitamines (especialment, vitamines del grup B), per tindre un alt percentage en aigua (oscila entre el 70 i el 80 %) i per les seues propietats antioxidants, el raïm, part fonamental en la dieta mediterrànea, és una fruta usada mundialment per a consumir en diferents presentacions. També es pot usar per a preparacions medicinals com a olis externs, emplastos i cremes.

Segons un nou estudi de l'Universitat d'Alabama, com els raïms són riques en polifenols, el seu consum pot aumentar la protecció natural del nostre cos i la nostra pell front als rajos ultravioleta del Sol.​

Ademés del seu consum com a fruta fresca (raïms de taula), els raïms s'usen gastronómicament en diferents plats i preparacions,​ des de darreries, tentempiés i batuts, el raïm s'usa en multitut de receptes.​

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Johnson, Hugh (2004). «58». En Mitchell Beazly, ed. "The Story of Wine" (en anglés)
  • Vega G., Juan Luis.; Mora González, Gloria María.; Bojanini, Johana.; Mejia Correa, Lina.; Abad Londoño, María Isabel.; Escobar R., Vanessa. (2014). Los secretos de las plantas : 50 plantas medicinales en su huerta.. Fundacion Secretos para Contar. ISBN 978-958-57007-6-5. OCLC 1120997289

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons