Diferència entre les revisions de "Francesc de Paula Burguera" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

'''Francisco de Paula Burguera Escrivá''', també conegut per '''Francesc de Paula Burguera''' ([[Sueca]], [[21 de juliol]] de [[1928]] - [[Sueca]], [[16 d'octubre]] de [[2015]]), fon un escritor, poeta, dramaturc, polític, ensagiste, periodiste i empresari [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].

{{Biografia|

| nom = Francisco de Paula Burguera Escrivá

| image = [[File:Francesc de P. Burguera.jpg|250px]]

| peu =

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]

| ocupació = Escritor, periodiste i empresari.

| data_naix = [[21 de juliol]] de [[1928]]

| lloc_naix = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| data_mort = [[16 d'octubre]] de [[2015]]

| lloc_mort = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

'''Francisco de Paula Burguera Escrivá''', també conegut per '''Francesc de Paula Burguera''' ([[Sueca]], [[21 de juliol]] de [[1928]] - † [[Sueca]], [[16 d'octubre]] de [[2015]]), fon un escritor, poeta, dramaturc, polític, ensagiste, periodiste i empresari [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].

== Biografia ==

Junt a [[Joan Fuster]], al voltant dels anys quaranta del sigle XX, inicià la seua trayectòria pancatalanista. Poeta i autor teatral (en [[1949]] publicà la recopilació poètica ''Ara sóc ací'' i en [[1959]] l'obra dramàtica ''L'home de l'aigua'') s'ha dedicat aixina mateix fonamentalment a la tasca periodística com a comentariste polític en diferents mijos de comunicació, com ''[[Levante-EMV]]'', ''[[Las Provincias]]'', ''[[Avui]]'' o ''[[El País]]''.

Junt a [[Joan Fuster]], al voltant dels [[Anys 1940|anys quaranta]] del [[sigle XX]], inicià la seua trayectòria pancatalanista. Poeta i autor teatral (en l'any [[1949]] publicà la recopilació poètica ''Ara sóc ací'' i en [[1959]] l'obra dramàtica ''L'home de l'aigua'') s'ha dedicat aixina mateix fonamentalment a la tasca periodística com a comentariste polític en diferents mijos de comunicació, com ''[[Levante-EMV]]'', ''[[Las Provincias]]'', ''[[Avui]]'' o ''[[El País]]''.

En aplegar la [[Transició democràtica espanyola|transició democràtica]], en el fi del [[franquisme]], fundà el [[Partit Demòcrata Lliberal del País Valencià]] (PDLPV) junt a [[Joaquín Muñoz Peirats]], del que fon secretari general, i fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats|Congrés]] en [[1977]] formant part de la coalició [[Unió de Centre Democràtic]] (UCD). En convertir-se la coalició UCD en un partit deixà el grup parlamentari centriste i passà al Grup Mixt. Poc despuix fundà el [[Partit Nacionaliste del País Valencià]] (PNPV) en octubre de l'any [[1978]], que en [[1982]], junt a [[Agrupament d'Esquerra del País Valencià]], donà lloc al naiximent de [[Unitat del Poble Valencià]] (UPV). Es va retirar de la política en [[1983]].

En aplegar la [[Transició democràtica espanyola|transició democràtica]], en el fi del [[franquisme]], fundà el [[Partit Demòcrata Lliberal del País Valencià]] (PDLPV) junt a [[Joaquín Muñoz Peirats]], del que fon secretari general, i fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats|Congrés]] en l'any [[1977]] formant part de la coalició [[Unió de Centre Democràtic]] (UCD). En convertir-se la coalició UCD en un partit deixà el grup parlamentari centriste i passà al Grup Mixt. Poc despuix fundà el [[Partit Nacionaliste del País Valencià]] (PNPV) en octubre de l'any [[1978]], que en [[1982]], junt a [[Agrupament d'Esquerra del País Valencià]], donà lloc al naiximent de [[Unitat del Poble Valencià]] (UPV). Es va retirar de la política en [[1983]].

En l'any [[1990]] publicà una obra que obtingué el premi d'ensaig Joan Fuster en els [[Premis Octubre|XIX Premis Octubre]], ''És més senzill encara: Digueu-li Espanya'', a on, parafrasejant el títul de l'obra de [[Josep Guia]], ''És molt senzill, digueu-li Catalunya'', explica en dos parts la trayectòria del pancatalanisme des de la posguerra fins a la [[Batalla de Valéncia]], i acte seguit un conjunt de valoracions sobre la consciència nacional valenciana basant-se en els resultats electorals de les trobades valencianistes. És per este motiu que Burguera aplegà a la conclusió de que "els valencians se senten majoritàriament espanyols ademés d'estar contents de ser-ho".

Colaborà en alguns diaris de forma puntual, i fon integrant de la plataforma cívica [[Valencians pel Canvi]], associació que presidí entre el 22 de setembre de [[2005]] i el 5 de juny de [[2008]].

Colaborà en alguns diaris de forma puntual, i fon integrant de la plataforma cívica [[Valencians pel Canvi]], associació que presidí entre el [[22 de setembre]] de [[2005]] i el [[5 de juny]] de [[2008]].

Fallí en Sueca, el 16 d'octubre de l'any 2015, per una insuficiència cardiaca, als 87 anys.

Llínea 17:

Llínea 28:

* En l'any 1998 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

* Un carrer del seu poble natal, Sueca, fon renomenat "Carrer de Francesc de Paula Burguera Periodiste" en el seu honor.

== Referències ==

* Moreno Sáez, Francisco. (2013). La construcción de la democracia en la provincia de Alicante (1977-1982), Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, pág. 676

* [https://elpais.com/ccaa/2015/10/17/valencia/1445093609_845162.html Zafra, Ignacio. ElPais. «Fallece Francesc de Paula Burguera, periodista y político valenciano»]

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_de_Paula_Burguera Francesc de Paula Burguera en Wikipedia]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Francisco de Paula Burguera Escrivá''', també conegut per '''Francesc de Paula Burguera''' ([[Sueca]], [[21 de juliol]] de [[1928]] - [[Sueca]], [[16 d'octubre]] de [[2015]]), fon un escritor, poeta, dramaturc, polític, ensagiste, periodiste i empresari [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].
+{{Biografia|
+| nom = Francisco de Paula Burguera Escrivá
+| image = [[File:Francesc de P. Burguera.jpg|250px]]
+| peu =
+| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
+| ocupació = Escritor, periodiste i empresari.
+| data_naix = [[21 de juliol]] de [[1928]]
+| lloc_naix = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+| data_mort = [[16 d'octubre]] de [[2015]]
+| lloc_mort = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+}}
+'''Francisco de Paula Burguera Escrivá''', també conegut per '''Francesc de Paula Burguera''' ([[Sueca]], [[21 de juliol]] de [[1928]] - † [[Sueca]], [[16 d'octubre]] de [[2015]]), fon un escritor, poeta, dramaturc, polític, ensagiste, periodiste i empresari [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].
 == Biografia ==
-Junt a [[Joan Fuster]], al voltant dels anys quaranta del sigle XX, inicià la seua trayectòria pancatalanista. Poeta i autor teatral (en [[1949]] publicà la recopilació poètica ''Ara sóc ací'' i en [[1959]] l'obra dramàtica ''L'home de l'aigua'') s'ha dedicat aixina mateix fonamentalment a la tasca periodística com a comentariste polític en diferents mijos de comunicació, com ''[[Levante-EMV]]'', ''[[Las Provincias]]'', ''[[Avui]]'' o ''[[El País]]''.
+Junt a [[Joan Fuster]], al voltant dels [[Anys 1940|anys quaranta]] del [[sigle XX]], inicià la seua trayectòria pancatalanista. Poeta i autor teatral (en l'any [[1949]] publicà la recopilació poètica ''Ara sóc ací'' i en [[1959]] l'obra dramàtica ''L'home de l'aigua'') s'ha dedicat aixina mateix fonamentalment a la tasca periodística com a comentariste polític en diferents mijos de comunicació, com ''[[Levante-EMV]]'', ''[[Las Provincias]]'', ''[[Avui]]'' o ''[[El País]]''.
-En aplegar la [[Transició democràtica espanyola|transició democràtica]], en el fi del [[franquisme]], fundà el [[Partit Demòcrata Lliberal del País Valencià]] (PDLPV) junt a [[Joaquín Muñoz Peirats]], del que fon secretari general, i fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats|Congrés]] en [[1977]] formant part de la coalició [[Unió de Centre Democràtic]] (UCD). En convertir-se la coalició UCD en un partit deixà el grup parlamentari centriste i passà al Grup Mixt. Poc despuix  fundà el [[Partit Nacionaliste del País Valencià]] (PNPV) en octubre de l'any [[1978]], que en [[1982]], junt a [[Agrupament d'Esquerra del País Valencià]], donà lloc al naiximent de [[Unitat del Poble Valencià]] (UPV). Es va retirar de la política en [[1983]].
+En aplegar la [[Transició democràtica espanyola|transició democràtica]], en el fi del [[franquisme]], fundà el [[Partit Demòcrata Lliberal del País Valencià]] (PDLPV) junt a [[Joaquín Muñoz Peirats]], del que fon secretari general, i fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats|Congrés]] en l'any [[1977]] formant part de la coalició [[Unió de Centre Democràtic]] (UCD). En convertir-se la coalició UCD en un partit deixà el grup parlamentari centriste i passà al Grup Mixt. Poc despuix  fundà el [[Partit Nacionaliste del País Valencià]] (PNPV) en octubre de l'any [[1978]], que en [[1982]], junt a [[Agrupament d'Esquerra del País Valencià]], donà lloc al naiximent de [[Unitat del Poble Valencià]] (UPV). Es va retirar de la política en [[1983]].
 En l'any [[1990]] publicà una obra que obtingué el premi d'ensaig Joan Fuster en els [[Premis Octubre|XIX Premis Octubre]], ''És més senzill encara: Digueu-li Espanya'', a on, parafrasejant el títul de l'obra de [[Josep Guia]], ''És molt senzill, digueu-li Catalunya'', explica en dos parts la trayectòria del pancatalanisme des de la posguerra fins a la [[Batalla de Valéncia]], i acte seguit un conjunt de valoracions sobre la consciència nacional valenciana basant-se en els resultats electorals de les trobades valencianistes. És per este motiu que Burguera aplegà a la conclusió de que "els valencians se senten majoritàriament espanyols ademés d'estar contents de ser-ho".
-Colaborà en alguns diaris de forma puntual, i fon integrant de la plataforma cívica [[Valencians pel Canvi]], associació que presidí entre el 22 de setembre de [[2005]] i el 5 de juny de [[2008]].
+Colaborà en alguns diaris de forma puntual, i fon integrant de la plataforma cívica [[Valencians pel Canvi]], associació que presidí entre el [[22 de setembre]] de [[2005]] i el [[5 de juny]] de [[2008]].
 Fallí en Sueca, el 16 d'octubre de l'any 2015, per una insuficiència cardiaca, als 87 anys.
@@ Llínea 17: / Llínea 28: @@
 * En l'any 1998 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
 * Un carrer del seu poble natal, Sueca, fon renomenat "Carrer de Francesc de Paula Burguera Periodiste" en el seu honor.
+== Referències ==
+* Moreno Sáez, Francisco. (2013). La construcción de la democracia en la provincia de Alicante (1977-1982), Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, pág. 676
+* [https://elpais.com/ccaa/2015/10/17/valencia/1445093609_845162.html Zafra, Ignacio. ElPais. «Fallece Francesc de Paula Burguera, periodista y político valenciano»]
 == Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Francesc de Paula Burguera}}
 * [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_de_Paula_Burguera Francesc de Paula Burguera en Wikipedia]