Diferència entre les revisions de "Corbella"
Pàgina nova, en el contingut: «Una '''corbella''' (Del llatí ''cŭrvĕlla'', dim. de ''cŭrva'', corba), és un atifell o ferramenta en mànec de fulla més curta i més corbada que la fal…» |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:20.Falz.JPG|thumb|250px|Corbella]] | |||
Una '''corbella''' (del [[llatí]] ''cŭrvĕlla'', dim. de ''cŭrva'', corba), en [[castellà]] ''hoz'', és un atifell o ferramenta en mànec de fulla més curta i més corbada que la [[falç]], per a segar herba. | |||
== Definició == | |||
El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), també definix les classes de corbella: | El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), també definix les classes de corbella: | ||
| Llínea 7: | Llínea 10: | ||
* Corbella canamera, per a segar [[cànem]]. | * Corbella canamera, per a segar [[cànem]]. | ||
* Corbella canyera, per a segar [[Canya|canyes]]. | * Corbella canyera, per a segar [[Canya|canyes]]. | ||
== Història i mitologia == | |||
És una ferramenta que va començar a usar-se durant el [[Neolític]], quan era fabricada en [[pedra]] o os, i fins a l'invenció de la cosechadora mecànica, l'us de corbelles i [[Dalla|dalles]] estava molt estés en tota la població agrícola, per lo que freqüentment era amprada també com a arma de defensa o d'atac en els eixèrcits europeus reclutats durant l'[[Edat Mija]]. | |||
En la [[mitologia grega]] es diu que [[Cronos]] va castrar a [[Urà (Mitologia)|Urà]] en una corbella de pedernal. La deesa [[Deméter]] també porta una corbella a manera de símbol. | |||
== Dits i refranys valencians == | == Dits i refranys valencians == | ||
| Llínea 17: | Llínea 25: | ||
* [[Falç]] | * [[Falç]] | ||
== Referències == | |||
* Gregori, Joan J. ''La memòria d'abans''. Benafigos: un estudi de l'utillatge agrícola preindustrial. Pàg 33 | |||
* Museu Valencià d'etnologia, ed. (2011). «Etnologia de l'utillage agrícola de l'horta». Museu Valencià d'Etnologia. Catàlec (en valencià). Valéncia. p. 170. ISBN 9878493834760 | |||
== Bibliografia == | |||
* Banning, E.B. (1998). «The Neolithic Period: Triumphs of Architecture, Agriculture, and Art». Near Eastern Archaeology 61 (4): 188-237. JSTOR 3210656. S2CID 164006022. doi:10.2307/3210656 | |||
* Lenz, Rodolfo (1904). «ECHONA». Diccionario etimolójico de las voces chilenas derivadas de lenguas indígenas americanas. Santiago de Chile: Cervantes. pp. 339-340 | |||
* Martínez, Frederic.; Palanca, Floreal. Utillatge agrícola i ramaderia. Valéncia: Edicions Alfons el Magnànim, 1991. (Temes d'etnografia valenciana ; 2) | |||
* Unger-Hamilton, Romana (1989). «The Epi-Palaeolithic Southern Levant and the Origins of Cultivation». Current Anthropology 30 (1): 88-103. S2CID 143186819. doi:10.1086/203718 | |||
* Works, Martha A. (1987). «Aguaruna Agriculture in Eastern Peru». Geographical Review 77 (3): 343-358. JSTOR 214125. doi:10.2307/214125 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Sickles}} | |||
{{DGLV|Corbella}} | {{DGLV|Corbella}} | ||
[[Categoria:Societat]] | |||
[[Categoria:Atifells]] | |||
[[Categoria:Agricultura]] | |||
[[Categoria:Valencià]] | |||