Diferència entre les revisions de "Amparo Navarro Giner"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Amparo Navarro Giner''' ([[Valéncia]], [[27 de novembre]] de [[1900]] - [[24 de decembre]] de [[1986]]), fon una mestra i política [[Valencians|valenciana]]. | {{Biografia| | ||
| nom = Amparo Navarro Giner | |||
| image = | |||
| peu = | |||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | |||
| ocupació = Mestra i política. | |||
| data_naix = [[27 de novembre]] de [[1900]] | |||
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | |||
| data_mort = [[24 de decembre]] de [[1986]] | |||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | |||
}} | |||
'''Amparo Navarro Giner''' també coneguda com Ampar Navarro Giner ([[Valéncia]], [[27 de novembre]] de [[1900]] - † [[24 de decembre]] de [[1986]]), fon una mestra i política [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Comunisme|comunista]]. | |||
== Biografia == | == Biografia == | ||
En l'any [[1922]] intervingué en l'Assamblea de Nostra Parla reivindicant el valencià en l'escola i la formació de tot el Magisteri en castellà i en valencià. | En l'any [[1922]] intervingué en l'Assamblea de Nostra Parla reivindicant el [[valencià]] en l'escola i la formació de tot el Magisteri en [[castellà]] i en valencià. | ||
Eixercí com a mestra en les escoles de [[Les Salines|Salines]], [[Parcent]], [[Alfafar]] i en l'Escola Cossío de [[Valéncia]]. L'últim poble en el que va eixercir fon [[Murla]], a on va compondre la lletra de l'himne del poble. | Eixercí com a mestra en les escoles de [[Les Salines|Salines]], [[Parcent]], [[Alfafar]] i en l'Escola Cossío de [[Valéncia]]. L'últim poble en el que va eixercir fon [[Murla]], a on va compondre la lletra de l'himne del poble. | ||
El 12 de setembre de l'any 1928 es casà en [[Maximilià Thous i Llorens]]. | El [[12 de setembre]] de l'any 1928 es casà en [[Maximilià Thous i Llorens]]. | ||
Durant la [[Segona República Espanyola]] fon presidenta de l'Associació de Mestres Valencians i militant del [[Partit | Durant la [[Segona República Espanyola]] fon presidenta de l'Associació de Mestres Valencians i militant del [[Partit Valencianista d'Esquerra]]. | ||
Durant la [[guerra civil espanyola]] fon mestra en l'Institut d'Assistència Social "Mestre Ripoll" (antiga Beneficència) quan la Diputació va substituir el personal membre d'órdens religioses per a mestres, i va acompanyar [[Josep Renau]] dos voltes a [[París]] per a recaptar diners per a la causa republicana. Redactora de la revista ''Pasionaria'', orgue de Dònes Antifascistes en Valéncia, de la que era directora [[Manolita Ballester]]. En finalisar el conflicte fon depurada com a mestra i en juliol de [[1939]] detinguda i condenada a tres anys de presó per haver pertanygut a un servici d'informació antifasciste. | Durant la [[guerra civil espanyola]] fon mestra en l'Institut d'Assistència Social "Mestre Ripoll" (antiga Beneficència) quan la Diputació va substituir el personal membre d'órdens religioses per a mestres, i va acompanyar [[Josep Renau]] dos voltes a [[París]] per a recaptar diners per a la causa republicana. Redactora de la revista ''Pasionaria'', orgue de Dònes Antifascistes en Valéncia, de la que era directora [[Manolita Ballester]]. En finalisar el conflicte fon depurada com a mestra i en [[juliol]] de [[1939]] detinguda i condenada a tres anys de presó per haver pertanygut a un servici d'informació antifasciste. | ||
Una volta lliberada, actuà d'enllaç del [[Socorro Rojo]] i vixqué de donar classes particulars i de treballar com a administrativa, fins que fon readmesa com a mestra en [[1962]], eixercint en [[Albalat dels Sorells]] a on, despuix, es traslladaria a [[Murla]]. Allí es jubilarà en l'any [[1970]]. | Una volta lliberada, actuà d'enllaç del [[Socorro Rojo]] i vixqué de donar classes particulars i de treballar com a administrativa, fins que fon readmesa com a mestra en l'any [[1962]], eixercint en [[Albalat dels Sorells]] a on, despuix, es traslladaria a [[Murla]]. Allí es jubilarà en l'any [[1970]]. | ||
== | == Artículs == | ||
( | Artículs seus publicats en la revista ''Pasionaria'': | ||
* «Incorporación de la mujer a la producción». ''Pasionaria. Revista de las Mujeres Antifascistas de Valencia'', núm. 22 (23 d'octubre de 1937). | |||
* «Vida de las agrupaciones. En la barriada de Ruzafa». ''Pasionaria. Revista de las Mujeres Antifascistas de Valencia'', núm. 22 (23 d'octubre de 1937). | |||
* «!Queremos!». ''Pasionaria. Revista de las Mujeres Antifascistas de Valencia'', núm. 23 (13 novembre de 1937). | |||
== Reconeiximents == | |||
* La ciutat de Valéncia té una escola infantil que du el seu nom, en el carrer del Cineaste [[Ricardo Muñoz Suay]]. | |||
* En l'any [[2019]] se li oferí un homenage en el Saló de Cristal de l'[[Ajuntament de Valéncia]]. | |||
== Vore també == | |||
* [[Maximilià Thous i Llorens]] | |||
== Referències == | |||
* [https://redined.educacion.gob.es/xmlui/handle/11162/33896 Díaz, Agulló; Carmen, María del (2004). «Amparo Navarro Giner : el compromiso con un tiempo y un país». Cuadernos de pedagogía] | |||
* [https://www.levante-emv.com/marina/2018/08/29/murla-nombra-hija-ilustre-maestra-55023370.html Levante-EMV. «Murla nombra hija ilustre a su maestra y renovadora de la pedagogía Amparo Navarro Giner». www.levante-emv.com] | |||
== Enllaços externs == | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Amparo_Navarro_Giner Amparo Navarro Giner en Wikipedia] | |||
[[Categoria:Biografies]] | |||
[[Categoria:Valencians]] | |||
[[Categoria:Mestres]] | |||
[[Categoria:Polítics]] | |||
[[Categoria:Polítics valencians]] | |||
[[Categoria:Comunisme]] | |||