Diferència entre les revisions de "Jaume Roig" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 12:

| lloc_de_mort = [[Benimàmet]]

| ocupació = Mege i escritor

| país =

| país = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]

| periodo = [[Sigle XV]] ([[Sigle d'Or Valencià]])

| gènero = Poesia

Llínea 27:

| notes a peu =

}}

'''Jaume Roig i Perez''' o '''Jacme Roig''' ([[Valéncia]], principis del [[sigle XV]] - † [[Benimàmet]], [[1478]]). Fon conegut com a gran mege i poeta palatí, escritor [[Valencians|valencià]] del [[Sigle d'Or Valencià]]. És autor d'una de les grans obres de la lliteratura valenciana migeval, titulada ''[[L'Espill]]''.

'''Jaume Roig i Perez''' o '''Jacme Roig''' ([[Valéncia]], principis del [[sigle XV]] - † [[Benimàmet]], [[1478]]), fon un mege i escritor [[Valencians|valencià]]. Mege de la Cort i Conseller de la Ciutat. Fon conegut com a gran mege i poeta palatí, escritor [[Valencians|valencià]] del [[Sigle d'Or Valencià]]. És autor d'una de les grans obres de la lliteratura valenciana migeval, titulada ''[[L'Espill]]'', també coneguda com ''El Llibre de les Dònes''.

== Biografia ==

Llínea 39:

Estigue casat en Na [[Isabel Pellicer]] i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges).

Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de l'[[hospital d'En Clapers]]. En l'any [[1455]] començà el llibre de “Fabrica de ~~l’obra~~ de [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere Màrtir]]", per lo que en l’[[iglesia de Sant Nicolau]] es conserva un manuscrit firmat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de ~~l’obra~~ de la glòria i arcada de l'iglesia de [[Sant Nicolau]]”

Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de l'[[hospital d'En Clapers]]. En l'any [[1455]] començà el llibre de “Fabrica de l'obra de [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere Màrtir]]", per lo que en l'[[iglesia de Sant Nicolau]] es conserva un manuscrit firmat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l'obra de la glòria i arcada de l'iglesia de [[Sant Nicolau]]”

Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en l'any [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de [[Sant Nicolau]] de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de ~~l’escola~~ de la Companyia.

Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en l'any [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de [[Sant Nicolau]] de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l'escola de la Companyia.

Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare.

Llínea 47:

Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina [[María de Castella]], dona d'[[Alfons el Magnànim]] en l'any [[1458]].

Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa d'En Sarrià]], a casa del seu nebot [[Baltasar Bou]], a on escrigue la seua millor obra: “[[L'Espill]]” ([[1459]]-[[1460]]), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics ~~l’han~~ catalogat com obra satirica.

Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa d'En Sarrià]], a casa del seu nebot [[Baltasar Bou]], a on escrigue la seua millor obra: “[[L'Espill]]” ([[1459]]-[[1460]]), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l'han catalogat com obra satirica.

Fon un llibre d'ampla difusio, en successives edicions: [[1531]]-[[1532]]-[[1561]]-[[1562]]-[[1563]]-[[1573]]. Mes modernament ~~s’han~~ fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.

Fon un llibre d'ampla difusio, en successives edicions: [[1531]]-[[1532]]-[[1561]]-[[1562]]-[[1563]]-[[1573]]. Mes modernament s'han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.

'''Jaume Roig''' també es autor de “Noves rimades” I en l'any [[1474]] participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d'atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.

Llínea 56:

== L'Espill ==

[[Archiu:L'espill2.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]

Ha passat a la posteritat per ser autor de ''[[L'Espill]]'', novela també coneguda com ''El Llibre de les Dones'', integrament escrita en versos de quatre sílabes. Solament se conserva un manuscrit, a pesar de que durant el [[sigle XVI]] fon imprés tres vegades, prova del seu notable éxit.

Llínea 65:

Llínea 67:

{{Cita|''adjunto libro impreso en Idioma Valenciano, intitulado Libre...''}}, fins a onze voltes en quinze folis.

== Cites ==

{{Cita|''JAUME ROIG, poeta valenciano del siglo XV, contó en versos pareados de cinco sílabas su obra más famosa, 'Spill', titulada también 'Llibre de les dones'.''

'''La variedad y riqueza de contenido del Spill, refleja una maestría extraordinaria.... que Jaume Roig enriquece el valenciano con el popularismo de su parla,... que es el cultivo de la lengua popular.'''

([[Julián San Valero]]: Anales del Centro de Cultura Valenciana. Discurso: "La modernidad del protagonista del 'Spill' de Jaume Roig". Tomo XXXII, pags. 13 y 14. Año 1971).|'Breu historia de la Llengua Valenciana' (1995), recopilació feta per Francesc Moreno}}

{{Cita|''Lengua Valenciana.''

''Señor director: Acabo de hojear un libro de literatura que en el espacio dedicado a Jaime Roig dice: 'Escritor catalán, n. y m. en Valencia (1401-1478)... Es autor de una obra, escrita en catalán, que se considera de capital importancia: 'L'espill de les dones' o 'Llibre de les dones'.''

''No debía extrañarme nada en lo que a libros de texto se refiere, no obstante me ha causado asombro que en tan poco espacio haya tantos disparates:''

''Primero. Los nacidos en Valencia somos valencianos y nos sentimos orgullosos de ello y en la época de Jaime Roig el llamarse valenciano era timbre de gloria y respeto.''

''Segundo. Espill, castellano espejo, catalán mirall. ¿Cómo iba el autor a titular su libro precisamente con una palabra de lengua valenciana si estaba escrito en catalán?''

''Tercero. Según datos históricos este libro fue denunciado a la Inquisición en 1792 y el Tribunal en junio de 1793 va dictaminando: Folio 2... adjunto libro impreso en idioma valenciano intitulado 'Llibre de les dones'. Folio 5... Remito a vuestra reverencia el adjunto libro impreso en idioma valenciano'.''

''Y finalmente... 'atendiendo, sin embargo, a que por su elevación de estilo y rareza es entendido y anda este libro en manos de muy pocos, se deja por ahora correr tanto por su antigüedad y alta estimación que goza entre los literatos, como para conservación del idioma valenciano'.''|Carmen Nacher, Valéncia (Carta al Director, ''ABC'', 7.2.1988)}}

== Vore també ==

Llínea 72:

Llínea 96:

== Referències ==

* A. Morel-Fatio, “Rapport adressé à M. le Ministre de ~~l’Instruction~~ publique sur une mission philologique à Valence, suivi d’une étude sur le Livre des femmes, poème valencien du XVè siècle, de maître Jaume Roig”, en Bibliothèque de ~~l’Ecole~~ de Chartes, 45 (1884), págs. 630-654; 46 (1885), págs. 108- 129 (en [[francés]])

* A. Morel-Fatio, “Rapport adressé à M. le Ministre de l'Instruction publique sur une mission philologique à Valence, suivi d’une étude sur le Livre des femmes, poème valencien du XVè siècle, de maître Jaume Roig”, en Bibliothèque de l'Ecole de Chartes, 45 (1884), págs. 630-654; 46 (1885), págs. 108- 129 (en [[francés]])

* Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2

* [https://dbe.rah.es/biografias/4843/jaume-roig Real Academia de la Historia. Jaume Roig]

Llínea 79:

Llínea 103:

== Bibliografia ==

* Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2. Depóstio Legal V-2929-2019

* Badia, Lola. "El saber i les lletres fins a 1500", en Història de la cultura catalana. ~~L’esplendor~~ medieval (segles XI–XV). Barcelona: Edicions 62, 1999, vol. 1: 71-124.

* Badia, Lola. "El saber i les lletres fins a 1500", en Història de la cultura catalana. L'esplendor medieval (segles XI–XV). Barcelona: Edicions 62, 1999, vol. 1: 71-124.

* Cantavella, Rosanna. Els cards i el llir: Una lectura de l'Espill de Jaume Roig. Barcelona: Quaderns Crema, 1992.

* Carré, Antònia. "La biblioteca del metge Jaume Roig". Anuari de Filologia, Universitat de Barcelona, vol. XVI, any 1993, secció C, número 4: 23–36.

* Peirats Navarro, Anna I. Una aproximació a ~~l’Espill~~ de Jaume Roig. Valéncia: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Edicions Bromera, 2004.

* Peirats Navarro, Anna I. Una aproximació a l'Espill de Jaume Roig. Valéncia: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Edicions Bromera, 2004.

==Enllaços externs==

@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 | lloc_de_mort      = [[Benimàmet]]
 | ocupació          = Mege i escritor
-| país              =
+| país              = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]
 | periodo           = [[Sigle XV]] ([[Sigle d'Or Valencià]])
 | gènero            = Poesia
@@ Llínea 27: / Llínea 27: @@
 | notes a peu       =
 }}
-'''Jaume Roig i Perez''' o '''Jacme Roig''' ([[Valéncia]], principis del [[sigle XV]] - † [[Benimàmet]], [[1478]]). Fon conegut com a gran mege i poeta palatí, escritor [[Valencians|valencià]] del [[Sigle d'Or Valencià]]. És autor d'una de les grans obres de la lliteratura valenciana migeval, titulada ''[[L'Espill]]''.
+'''Jaume Roig i Perez''' o '''Jacme Roig''' ([[Valéncia]], principis del [[sigle XV]] - † [[Benimàmet]], [[1478]]), fon un mege i escritor [[Valencians|valencià]]. Mege de la Cort i Conseller de la Ciutat. Fon conegut com a gran mege i poeta palatí, escritor [[Valencians|valencià]] del [[Sigle d'Or Valencià]]. És autor d'una de les grans obres de la lliteratura valenciana migeval, titulada ''[[L'Espill]]'', també coneguda com ''El Llibre de les Dònes''.
 == Biografia ==
@@ Llínea 39: / Llínea 39: @@
 Estigue casat en Na [[Isabel Pellicer]] i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges).
-Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de l'[[hospital d'En Clapers]]. En l'any [[1455]] començà el llibre de “Fabrica de l’obra de [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere Màrtir]]", per lo que en l’[[iglesia de Sant Nicolau]] es conserva un manuscrit firmat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l’obra de la glòria i arcada de l'iglesia de [[Sant Nicolau]]”
+Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de l'[[hospital d'En Clapers]]. En l'any [[1455]] començà el llibre de “Fabrica de l'obra de [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere Màrtir]]", per lo que en l'[[iglesia de Sant Nicolau]] es conserva un manuscrit firmat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l'obra de la glòria i arcada de l'iglesia de [[Sant Nicolau]]”
-Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en l'any [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de [[Sant Nicolau]] de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia.
+Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en l'any [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de [[Sant Nicolau]] de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l'escola de la Companyia.
 Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare.
@@ Llínea 47: / Llínea 47: @@
 Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina [[María de Castella]], dona d'[[Alfons el Magnànim]] en l'any [[1458]].
-Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa d'En Sarrià]], a casa del seu nebot [[Baltasar Bou]], a on escrigue la seua millor obra: “[[L'Espill]]” ([[1459]]-[[1460]]), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l’han catalogat com obra satirica.
+Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa d'En Sarrià]], a casa del seu nebot [[Baltasar Bou]], a on escrigue la seua millor obra: “[[L'Espill]]” ([[1459]]-[[1460]]), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l'han catalogat com obra satirica.
-Fon un llibre d'ampla difusio, en successives edicions: [[1531]]-[[1532]]-[[1561]]-[[1562]]-[[1563]]-[[1573]]. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.
+Fon un llibre d'ampla difusio, en successives edicions: [[1531]]-[[1532]]-[[1561]]-[[1562]]-[[1563]]-[[1573]]. Mes modernament s'han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.
 '''Jaume Roig''' també es autor de “Noves rimades” I en l'any [[1474]] participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d'atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.
@@ Llínea 56: / Llínea 56: @@
 == L'Espill ==
+[[Archiu:L'espill2.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]
+{{AP|L'Espill}}
 Ha passat a la posteritat per ser autor de ''[[L'Espill]]'', novela també coneguda com ''El Llibre de les Dones'', integrament escrita en versos de quatre sílabes. Solament se conserva un manuscrit, a pesar de que durant el [[sigle XVI]] fon imprés tres vegades, prova del seu notable éxit.
@@ Llínea 65: / Llínea 67: @@
 {{Cita|''adjunto libro impreso en Idioma Valenciano, intitulado Libre...''}}, fins a onze voltes en quinze folis.
+== Cites ==
+{{Cita|''JAUME ROIG, poeta valenciano del siglo XV, contó en versos pareados de cinco sílabas su obra más famosa, 'Spill', titulada también 'Llibre de les dones'.''
+'''La variedad y riqueza de contenido del Spill, refleja una maestría extraordinaria.... que Jaume Roig enriquece el valenciano con el popularismo de su parla,... que es el cultivo de la lengua popular.'''
+([[Julián San Valero]]: Anales del Centro de Cultura Valenciana. Discurso: "La modernidad del protagonista del 'Spill' de Jaume Roig". Tomo XXXII, pags. 13 y 14. Año 1971).|'Breu historia de la Llengua Valenciana' (1995), recopilació feta per Francesc Moreno}}
+{{Cita|''Lengua Valenciana.''
+''Señor director: Acabo de hojear un libro de literatura que en el espacio dedicado a Jaime Roig dice: 'Escritor catalán, n. y m. en Valencia (1401-1478)... Es autor de una obra, escrita en catalán, que se considera de capital importancia: 'L'espill de les dones' o 'Llibre de les dones'.''
+''No debía extrañarme nada en lo que a libros de texto se refiere, no obstante me ha causado asombro que en tan poco espacio haya tantos disparates:''
+''Primero. Los nacidos en Valencia somos valencianos y nos sentimos orgullosos de ello y en la época de Jaime Roig el llamarse valenciano era timbre de gloria y respeto.''
+''Segundo. Espill, castellano espejo, catalán mirall. ¿Cómo iba el autor a titular su libro precisamente con una palabra de lengua valenciana si estaba escrito en catalán?''
+''Tercero. Según datos históricos este libro fue denunciado a la Inquisición en 1792 y el Tribunal en junio de 1793 va dictaminando: Folio 2... adjunto libro impreso en idioma valenciano intitulado 'Llibre de les dones'. Folio 5... Remito a vuestra reverencia el adjunto libro impreso en idioma valenciano'.''
+''Y finalmente... 'atendiendo, sin embargo, a que por su elevación de estilo y rareza es entendido y anda este libro en manos de muy pocos, se deja por ahora correr tanto por su antigüedad y alta estimación que goza entre los literatos, como para conservación del idioma valenciano'.''|Carmen Nacher, Valéncia (Carta al Director, ''ABC'',  7.2.1988)}}
 == Vore també ==
@@ Llínea 72: / Llínea 96: @@
 == Referències ==
-* A. Morel-Fatio, “Rapport adressé à M. le Ministre de l’Instruction publique sur une mission philologique à Valence, suivi d’une étude sur le Livre des femmes, poème valencien du XVè siècle, de maître Jaume Roig”, en Bibliothèque de l’Ecole de Chartes, 45 (1884), págs. 630-654; 46 (1885), págs. 108- 129 (en [[francés]])
+* A. Morel-Fatio, “Rapport adressé à M. le Ministre de l'Instruction publique sur une mission philologique à Valence, suivi d’une étude sur le Livre des femmes, poème valencien du XVè siècle, de maître Jaume Roig”, en Bibliothèque de l'Ecole de Chartes, 45 (1884), págs. 630-654; 46 (1885), págs. 108- 129 (en [[francés]])
 * Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2
 * [https://dbe.rah.es/biografias/4843/jaume-roig Real Academia de la Historia. Jaume Roig]
@@ Llínea 79: / Llínea 103: @@
 == Bibliografia ==
 * Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2. Depóstio Legal V-2929-2019
-* Badia, Lola. "El saber i les lletres fins a 1500", en Història de la cultura catalana. L’esplendor medieval (segles XI–XV). Barcelona: Edicions 62, 1999, vol. 1: 71-124.
+* Badia, Lola. "El saber i les lletres fins a 1500", en Història de la cultura catalana. L'esplendor medieval (segles XI–XV). Barcelona: Edicions 62, 1999, vol. 1: 71-124.
 * Cantavella, Rosanna. Els cards i el llir: Una lectura de l'Espill de Jaume Roig. Barcelona: Quaderns Crema, 1992.
 * Carré, Antònia. "La biblioteca del metge Jaume Roig". Anuari de Filologia, Universitat de Barcelona, vol. XVI, any 1993, secció C, número 4: 23–36.
-* Peirats Navarro, Anna I. Una aproximació a l’Espill de Jaume Roig. Valéncia: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Edicions Bromera, 2004.
+* Peirats Navarro, Anna I. Una aproximació a l'Espill de Jaume Roig. Valéncia: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Edicions Bromera, 2004.
 ==Enllaços externs==