Diferència entre les revisions de "Salomó"

'''Salomó''' ([[Jerusalem]], 990 a. C. - 931 a. C.) segons el Tanaj ([[Antic Testament]]) fon un sabio i rei del [[Regne unificat d'Israel]] qui va succeir a son pare, [[Davit]].

La seua vida i obra es relata en el [[primer llibre de Reis]] i en el [[segon llibre de Cròniques]], segons estes Escritures, fon el tercer i últim monarca de la [[Monarquia Unida]] (és dir, abans de la separació del territori israelita en els regnes de Judà i Israel). El seu regnat va durar quatre décades, tradicionalment entre els anys 970 i 931 a. C.

En els texts mencionats es diu que el rei Salomó va heretar un considerable imperi conquistat pel seu pare, el rei Davit, que s'estenia des de la frontera en Egipte fins al riu Éufrates, en Mesopotamia. Este regne estava integrat pel territori d'Israel, administrat en un sistema de dotze districtes, i numerosos regnes vassalls o somesos.

Salomó afavorí les relacions comercials en els fenicis, a un dels sobirans dels quals, Hiram de Tiro, entregà vint ciutats de Galilea. En marins d'eixe orige va organisar una expedició comercial que va partir de Eilat, en la mar Roja, fins al país d'Ofir (identificat en Etiopia o l'Índia). També mantingué contacte en la sobirana del Regne de Saba (en el Yemen).

Se li descriu com a sabi i inmensament ric, en un gran [[harem]], el qual incloïa a «una filla del Faraó», i s'afig que va dedicar el seu regnat a grans proyectes de construcció, notablement el [[Temple de Jerusalem]]. És presentat com un fervorós lloador de [[Yahveh]], despuix devingut en politeiste en la seua vellea.

En el [[Corà]], Salomó és considerat un dels més importants [[Profeta|profetes]]. Els musulmans es referixen generalment ad ell en la variant àrap, ''Suleimán''. En el [[Kebra Nagast]] (Llibre de la Glòria dels Reis d'Etiopia), crònica pretendidament històrica dels reis d'Etiopia, es descriu la descendència de Salomó des del seu fill Menelik I (fill de Salomó i la [[Reina de Saba]]).