Diferència entre les revisions de "Fra Antoni Canals"

}}

'''Fra Antoni Canals''' ([[Valéncia]], [[1352]] - † [[1419]]), fon un religiós, teòlec, escritor, traductor i prosiste [[Regne de Valéncia|valencià]].

Antonio Canals, pel seu llinage, es creu que naixqué en la població valenciana de [[Canals]]. Fon un frare de l'Orde dels Predicadors, frare dominic com [[Sant Vicent Ferrer]], del que fon discípul.

Fra Antoni Canals en el pròlec de l'any [[1395]] de la seua traducció del “[[Valeri Màxim]]” aclarix que realisa una traducció de l'obra a la [[llengua valenciana]], sabent que atres ya l'han feta en [[llengua catalana]], lo que ya de per si és un testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el valencià i el català eren considerades dos llengües diferents:  

En l'any [[1395]] substituí a [[Sant Vicent Ferrer]] en la càtedra de Teologia de la [[Catedral]] de [[Valéncia]]. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del regne.

{{cita|"...tret del llati en nostra vulgada lenga materna Valenciana axi com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus.."|Antoni Canals en el ''Valeri Màxim''. Pròlec-dedicatòria, fol. 4 del còdex de la Biblioteca de l'Universitat Lliterària de Valéncia}}

La major part de l'obra de Canals té com a finalitat el seu apostolat, si be no se conserva cap dels seus sermons. El seu caràcter humaniste li fa buscar “raons naturals” que s'avinguen en la doctrina cristiana. Mostra d'allò és que traduïra, ''De Providentia'', de Séneca, i pel pròlec sabem que la qüestió fon plantejada pel rei.  

Atres títuls s'han perdut.

{{AP|Valeri Màxim}}

Se tracta d'una obra de tall humaniste d'Antoni Canals, “Dictorum factorum memorabilium de Valeri Màxim”. Esta traducció és coneguda en el nom de, “[[Valeri Màxim]]". La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu tall humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà.